Paisos Catalans

dissabte, 19 de gener de 2019

No som al segle XXI


 No ,estem de ple als anys 40 del passat segle XX : lleis regressives, detencions arbitraries , judicis sense justícia, empresonaments i exilis, indefensió de les dones, els cantants, la cultura, els i les catalanes perseguides, infàmies, injuries i mentides i més repressió .......

 http://www.memoria.cat/franquisme/content/la-repressio-franquista
 el text d'introducció de la web de dalt us el copio :


"Per imposar la dictadura, el règim franquista va efectuar una repressió sistemàtica a tots nivells, començant per la confiscació de pisos de famílies republicanes i continuant per les depuracions, detenció i càstig de totes aquelles persones sospitoses de ser contràries a la dictadura, fins i tot dels soldats que havien d’anar a fer el servei militar a l’exèrcit franquista.
Els informes que es van fer els primers anys del franquisme demostren que la repressió del règim podia afectar tothom i englobava tots els aspectes de la vida diària de les persones, fins i tot aquells més íntims. Era una espessa xarxa d’informes i denúncies en què participaven l’exèrcit, la policia, la guàrdia civil, Falange, l’Ajuntament i la guàrdia urbana.
Els informes i les denúncies servien per efectuar tota mena de represàlies i també de prova acusatòria en els judicis civils o consells de guerra sumaríssims que podien comportar anys de presó i fins i tot la pena de mort per a l’acusat. A Manresa, un dels llocs on es feien aquests judicis era la sala d’actes de l’actual Institut Lluís de Peguera.
Durant els primers anys de la dictadura, acabada ja la guerra, Franco féu executar arreu de l’Estat espanyol unes 30.000 persones. Almenys 28 d’aquestes persones eren de Manresa, sense comptar les víctimes mortals que provocà l’ocupació de la ciutat. El mateix general Franco donava personalment el seu vist-i-plau, l’enterado, a les sentències de mort.
A més a més, molts manresans i manresanes foren tancats en presons o en camps de concentració. D’altres foren castigats a treballs forçats en batallons de treballadors. Això, quan no eren despatxats de les seves feines o no podien circular lliurement sense el corresponent permís de les autoritats. En definitiva, el control governamental sobre la població era total i, àdhuc, asfixiant.

 Hi veig moltes , massa coincidències.......

https://ca.wikipedia.org/wiki/Repressi%C3%B3_franquista

una trosset de la web de dalt :
 
Es van prohibir els partits polítics, sindicats, associacions i periòdics no afins al règim. Es va anul·lar la llibertat d'expressió per a opinions contràries al govern o simplement discrepants, i es va establir des de les mateixes instàncies de govern un sistema de censura de tots els mitjans de comunicació.

La repressió cultural

La censura va ser aplicada a temes no relacionats directament amb la política: literatura, poesia, cançons, arts plàstiques, cinema i teatre. Es va imposar un model cultural definit segons els criteris establerts per l'Estat.
La censura que aplicava el règim va afectar a totes les activitats intel·lectuals i als mitjans de comunicació. El cinema i el teatre serien víctimes d'una doble censura civil i eclesiàstica, sent prohibides obres d'autors. En la novel·la el règim no va poder evitar que alguns escriptors reflectissin les misèries de les condicions de vida d'aquells anys quaranta.

12 comentaris:

  1. Malgrat les detencions arbitràries i alguns casos de corrupció judicial nosaltres som al segle XXI.
    Els que son al segle XX son aquelles comunitats on governen amb el suport de la ultradreta.
    O al Parlament d'Extremadura on C's i PP i fins i tot el PSOE semblen encallats a les Hurdes del segle XIX.

    ResponElimina
    Respostes
    1. lamentablement per tots nosaltres estem molt d'acord

      Elimina
  2. Fa por, fa molta por, que tan enrere com estant anant, tornin a passar les coses més greus que no vull ni imaginar. Ja són prou greus les que passen cada dia, i encara no sé com no hi ha manera legal i democràtica d'aturar-ho. I clar, fa por perquè un cop establert que cada cop hi ha menys democràcia, aleshores encara és més perillós. Però hem de reconèixer que aquesta democràcia sempre ha funcionat bastant així, potser per a nosaltes no era tant evident. Però ha estat així des de sempre. La prohibició dels partits polítics i publicacions a Euskadi ja va ser vergonyós i gens democràtic, però ens quedava el dubte de si Eta, de si la violència. Ara la violència només la posen ells. I els atacs a lademocràcia també. Tot s'ho fan ells des del seu poder, creant una indefensió generalitzada.

    ResponElimina
  3. Sí, anem enrera a passos de gegant. I ara, a més a més, ens volen fer creure que els represors i totalitaris són demòcrates. La perversió dels líders polítics PScontraCat-PSOE-Cs-PP no té límits. Els uneix colonitzar Catalunya sigui com sigui. I altres callen com fan els NoPodem i companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i que no passi encara més repressió i regressió , els temps no ens acompanyen ....

      Elimina
  4. Segurament els és més fàcil mirar cap a una altra banda...I tant que tornem enrere, els que tenim una edat en podem donar fe...Potser per algunes coses som ben a prop de l'edat Mitjana!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. mai m'hagués imaginat una involució tan brutal
      abraçades

      Elimina
  5. Com us ho feu sempre per caure al bàndol dels reprimits? Mira que sou perdedors, eh?

    ResponElimina
  6. Pensa que alguns dels que manen voldrien que mai haguéssim sortit d'aquells anys 40, ja els va molt bé com funcionaven les coses llavors. Altres en aquell moment hi estaven en contra, però quan veuen que sense tant control la gent pensa i pren decisions per ella sola, potser també s'estan tornant una mica nostàlgics.

    ResponElimina
  7. doncs caldrà por-hi remei, això no pot dur a res de bo per a nosaltres

    ResponElimina

benvinguts comentaris