Paisos Catalans

diumenge, 27 de gener de 2019

Recordant el passat ( relats conjunts)

Carlton Alfred Smith, 1888, Recalling the Past
M'havia quedat a l'atur , ja sabia que no era ben vist que una dona com jo volgués treballar i guanyar-se el pa sense dependre del meu marit:  el baró Smith from Iron; a despit i a desgrat de totes les convencions socials ,de l'època que em va tocar viure, vaig persistir i, encara que el marit, per cert menys absent de la llar del que voldria, ( era enutjós tenir-lo voltant per la casa amb el seu aire desmenjat i pansit) hi estava relativament d'acord amb el meu deler de voler ser útil ....el dia que prenent el te i les pastes vaig comunicar-li el meu desig de posar pel pintor Carlton Alfred Stmith ( parent llunyà del meu marit) fa fer una lleu gayota entre avorrida i resignada i em va deixar fer .

Vaig posar pel Carl .....bé així l'anomenava, amb la familiaritat adquirida després de molts dies de companyia ......durant una setmna sencera .....al principi, em passaven planeres les hores d'immobilitat .....però mica en mica la cosa es va anant fent més i més avorrida i insoportable ....

El Carl, molt despistat , i força miop,  no va adonar-se, que dia a dia, el meu cansament i lassitud em feia inclinar el cap desesperada , no va ser de cop, sinó de manera imperceptible que mica en mica vaig anar canviant la primigenia pose  en la que finalment ha quedat la meva imatge en el quadre....

Tal qual he quedat : abatuda i morta de cansament i avorridíssima .....si no arribo a recolzar el cap a la cadira faria dies que estaria bocaterrosa ......

10 comentaris:

  1. Era un treball temporal però, de tant avorrit, se li ha fet molt llarg. :-DD
    M'ha agradat aquesta visió que li has donat al quadre, ben trobada i divertida.

    ResponSuprimeix
  2. La imatge de la desesperança. Que no ens arribe mai.

    ResponSuprimeix
  3. Carai, quina colla de tòtils que tenia al seu voltant, pobra noia! No m'estranya que la desesperança s'hagi apoderat d'ella! Bon conte, Elfree!

    ResponSuprimeix
  4. Ostres i el pintor no s'adonava que la noia estava cansada i s'adormia recolzada a la cadira? Era un pintor ben sòmines, o potser era aquesta la seva intenció i va fer que s'avorrís per captar-la així...Ves a saber!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  5. He, he, he... molt bo, tan cansada que no podia ni aguantar el cap dret.

    En tot cas la va ben retratar, cansada i tot!

    ResponSuprimeix
  6. Amb molta raó està abatuda. Haurà de repensar la seva vida o claudicar.

    ResponSuprimeix
  7. Que bo, Elfree! Una dona singular, tot i avorrida. I el pintor... Vaja! Com pretén pintar si ni s'hi fixa ni hi veu?

    ResponSuprimeix
  8. No m'estranyaria que la model real del quadre patís un procés així!

    ResponSuprimeix
  9. moltes gràcies pels vostres comentaris!!!!

    ResponSuprimeix

benvinguts comentaris