Berthold Woltze, 1874, Der lästige Kavalier |
"Des de que vaig pujar a aquest maleit tren de rodalies que tinc l'ai al cor .... que si ara han robat part de la catenària....i trigaran qui sap quantes hores a reparar el desastre....que si ara passa el revisor i em demana el bitllet, que si el soroll dels altres viatgers que van amb la iaia, el gos la quitxalla i els nebots ..... amb la xafogor que fa i el tuf de perfum pretesament masculí embafant-me les narius .... i com si no fos poc ,el corcó aquest empipador que no para de fer-me la guitza .....ni que fos inspector d'hisenda el paio ! perquè sóc una bona noia sinó ara mateix em giraria i amb el mocador que tinc preparat a la mà escanyaria ben fort fins que les cames i la llengua li fessin espernetecs...... duc guants ...empremtes dactilars no en deixaria ......no sé quan temps més ho podré suportar .....ai senyor quin calvari d'home! quina toia de tren!...."
"El que s'ha de fer per guanyar-se la vida ! .....em van dir que em trauria un bon sobresou .....que les comissions serien ben sucoses.... el que no em van dir és que la feina seria tant i tant avorrida i decebedora ....porto no sé quan fa d'estona tractant de fer la meva feina .....però aquesta tòtila ni m'escolta ni es gira i ni em diu ni ase ni bèstia .....ja no tinc i saliva .....quan em van dir que seria viatjant .....de l'empresa d'assegurances Weimar SA no em van dir que fos tan dificultós vendre una pòlissa !!!!