Bé , endavant les atxes i ja tenim encetat l'any i només ens queden pel davant tres-cents seixanta un dies i nits per posar fil a l'agulla, esmolar l'eina i segar cadenes .....un any que ens espera no pas assegut sinó més aviat orgullosament dempeus disposat a fer feina .....no sé pas si els de
podemos seguiran dient que no podem decidir , o si finalment hi haurà una alternativa i el
procés constituent serà
una crida per a confluir en una candidatura d'esquerres , o si finalment el president Mas i Esquerra aniran a llista unitària o amb paraigües, i si
ANC seguirà empenyent cap endavant com fins ara amb més força i voluntat que mai ,com més serem més riurem però confio en no fer riure que és diferent, sigui el que sigui vull votar com a ciutadana lliure, vull formar part d'un nou estat català republicà i on tot es pugui discutir democràticament , és a dir que els governants facin allò que vol el poble i no pas a l'inrevés, que els corruptes vagin a la presó previ retorn de tots els milions d'euros sostrets, que cap família quedi sense llar, que retornem a les persones més vulnerables els seus drets ....que hi hagi feina i aquesta estigui decentment remunerada, que els bancs ens tornin tot allò que ens han pres.....
Sembla una carta als reis , els mags per descomptat , els altres ni m'importen ni pinten res, els camells venen carregats d'eleccions , unes , les que marca el calendari electoral estatal....com les municipals, les generals....i l'altra , la nostra pendent de convocar ......espero que sigui aviat .....el nostre or ,encens, i mirra són el camí a la llibertat .......
cap criatura sense joguines i cap família sense llar.....i nosaltres a poder-nos auto-governar i autodeterminar .....i que no sigui com la
bóta de sant Ferriol , vaja que en aquest cas que el viatge no sigui llarg .....
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.