Dins el somni de la memòria i la memòria del somni somio que el mar m'entra per la porta oberta de l'habitació....la llar de foc, gelosa, de les paraules que mai podrà escriure les crema ,per fer-les cendra, per engolir-les amb ànsia . La meva infantesa, per partida doble, el meu jo i l'alter ego, juguen i contemplen tot allò que ja no és ni serà perquè només viu entre els forats del record. La torre de pisa ja no s'inclina. El cap tallat d'un cap gros de conte resta amatent del que faig i dic , amagat rere capes de pintura transparent. Un globus aerostàtic s'enlaira en el passat i em porta a tots els cels que col.leccionen moments, i des de dalt dels turons contemplo deserts humits de llibres llegits i per llegir. Tres- cents seixanta-cinc contes de tres-centes seixanta-cinc paraules justes que ixen d'una terra de llibres il.luminen amb un fanal blau una sortida digna. El racó de la solsida després de l'esllavissada ha deixat un rastre de roques i minerals, i pedres precioses que em deso al calaix de sastre amb dues coses més sense sentit que no tenen nom.Totalment a favor de la pintura ,em moc entre l'aroma de coses i estris d'escola, un munt de diccionaris, gazzophilacium i frases fetes enmig de pous de paraules que tenen secrets, fins i tot per a mi....Hi tens un racó dalt del món ,em dic ,mentre glops de sal i d'aigua de mar entren sense picar a la porta perquè és oberta tothora...Ai qui tingués d'ivori un didalet i poguès caminar com Pessoa sota la pluja! Relats conjunts i relats desconjuntats s'estenen pel mosaic sense rajoles i el nen i la nena que vaig ser, els nens que ja no sóc...juguen llegeixen flames i contemplen globus que se'n van per les finestres sense finestrons, sense cristalls....qui fos un bocí de lluna!
Entre els forats de la memòria no se'm fan escàpols oxímorons de deserts humits. Calaixos de sastre on caben didalets i coses sense sentit a la llum d'un fanalet...blau, perquè cal entre els forats del record col.leccionar els bons i els mals moments. No heu plantat encara plançons de bajoquetes al vostre hort? Entre els buits de memòria creixen i decreixen imatges i mots, cors i ànimes tendres...i tardors blaves com taques de tinta....
És potser el destí qui baralla les cartes? doncs juguem-hi! Siguem audaços com Aquil.les . Encara estem a temps d'entrar a Troia.
