Paisos Catalans

diumenge, 18 d’octubre de 2020

Dubto i no sé ja si sóc

 La pandèmia ha trasbalsat el món, i segueix fent estralls econòmics, socials, psicològics , sanitaris....com que faig de profe em poso en risc cada dia , compartint espai amb molt gent, on treballo som al voltant de 60 o més professionals , centenars d'alumat des de la ESO fins formació professional de grau superior .....la pandèmia , pensava , era la més gran oportunitat de capgirar els valors , de transformar el món...no està succeint ......ans a contrari ,com l'au Fènix , reneixen de les cendres antics tics autoritaris i antidemocràtics i profundament excloents .

Els i les qui tenen riquesa en tenen més que mai. Tota la resta : els qui treballem i els qui treballant no poden ni pagar un lloguer .....els qui no tenen llar , els qui no tenen feina .....els privats de veu ...de vot, de llibertat ......cada dia que passa som més i més ....

 Si a petita escala , com pot ser en el microcosmos d'un institut d'ensenyament públic , la dissidència està mal vista , la democràcia és cada cop més un mot buit de contingut i de forma, no es tolera la més mínima crítica ....si els qui tenen criteri i en fan ús són titllats / titllades de fer comentaris tòxics.....si a semblança d'un exercit ( també em recorda les cèl·lules  comunistes  amb la seva:  unitat d'acció  "llibertat" de discussió) hem d'anar en sol bloc unitari sense fissures, sense desviacions de la norma .....sense humanitat, sense ètica però conservant l'estètica ....a gran escala passa el mateix augmentat milers de vegades ..... 

Ens  morim . Ens morim : del covid 19, de la fam, de la manca de llibertat, de solitud, empresonament, d'exili   , de manca d'ètica......de mentides, falsedats, de milers de diners en armament.....ens morim de pena, de desesperança ....



5 comentaris:

  1. Vivim temps d'incertesa, Elfree, i va per llarg. També d'involució, típic de la incertesa. Ara més que mai aquest petit contacte a les xarxes pot ser molt valuós, no el desaprofitem. M'alegra retrobar-te. Ànims. Una forta abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Jo també M’alegro de retrobar-te, Elfreelang!!!

    Tens raó en tot el que dius, desgraciadament, molta gent ens morim de totes aquestes coses que ens ataquen, (i respecto la teva primera persona del plural, en aquest ens morim, perquè tots ho sentim de molt a prop, de gent coneguda i estimada) però els que tenim la sort de no morir-nos individualment, hem de preservar moltes coses. No podem deixar que totes les coses bones morin amb la pandèmia i amb la involució democràtica...

    Encara ets si escrius... t'envio una abraçada immensa d'ànims i companyia.

    ResponSuprimeix
  3. Caram, tant temps desapareguda i tornes d'allò més capcota i deprimida. No vivim una situació fàcil, no? I estava clar que la pandèmia no faria canviar la humanitat cap a bé, al contrari, tota crisi porta oportunitats, però els qui se'n poden aprofitar sempre són els privilegiats, cosa que desequilibra la balança encara més. Al que sí que podem aspirar és a canviar personalment, a modificar la nostra manera de pensar i actuar. És un treball individual, perquè col·lectivament no canviarà res si no és cap a pitjor. Ara cal decidir si tu, com a individu, vols canviar a millor o a pitjor.

    ResponSuprimeix
  4. Coincideixo amb els companys, m'ha agradat poder tornar a llegir un post teu després de tant temps i alhora m'ha sabut greu el to tan pessimista del text. Però, certament, és que no n'hi ha per menys. Estem vivint mals temps i tens tota la raó quan constates que a la pandèmia sanitària s'hi afegeixen altres "pandèmies" com els retrocessos evidents en drets democràtics i en drets socials. Tenim mala peça al teler però no hem de rendir-nos, no podem rendir-nos.

    ResponSuprimeix
  5. En tots aquests mesos que no ens hem "vist" han passat moltes coses Elfree. I gairebé totes negatives, tal com escrius.
    Malgrat tot, seguirem lluitant per la democràcia en tots els seus àmbits.

    ResponSuprimeix

benvinguts comentaris