Paisos Catalans

diumenge, 27 de febrer del 2011

1r tast sopar blocaire

Aquest és el primer apunt apressat sobre el sopar-trobada d'ahir mateix, com que no disposo de prou temps només dic, ai vull dir escric, que va ser agradable i genial el fet de traspassar la frontera de la pantalla, de passar de la virtualitat a la realitat....hi érem tots aquests ( i tres o quatre eixerits acompanyants de blocaires) i  quan pugui seguiré en un altre apunt....bé ara mateix puc escriure que era ple de condició humana sense cap paranoia ,que  varem parlar de llibres llegits i per llegir, tot col·leccionant moments  i d'aquest salt al món real vam poder constatar que a l'espill de l'ànima no hi tenim cambres buides  perquè les antenes de les papallones emplenen molt més de la vuitena part d'un bon belen en la xarxa d'una nova aurora.....vam aprendre que amb la llum d'una llanterna màgica es pot parlar una mica de cinema, també dels clàssics del cinema, de la Cerdanya vista des de can fanga, que les petites mirades amb llum de dona poden transformar la nit en un dia de color on trobem personatges de cinema com Doom master i kika's log i fins i tot resolem l'enigma de Rosebud amb el vell art "the lost art of keeping a secret" a la llum d'un fanalet, són coses que ens passen E-lecta i delectare....ai qui tingués un didalet d'ivori en un cau de joc per a riure! a horabaixa si dubto és que sóc.....ahir vam recollir alguns bocins de lluna.....i no érem pas a Andorra....
RITS (Vuite8ena)
KWEILAN (Llibres llegits i per llegir)
DERIC (Un salt al món)
CARMEN (La condición humana)
LIRIO (Espejo del alma)
MARTA M.Q. (Antena de papallona)
ROGER (La llanterna màgica)
BELÉN (Belén in red)
IRENE (Un nuevo amanecer)
JOANA (Llum de dona)
DANI (Pequeñas miradas)
DOOM MASTER (El bloc d'en DoomMaster)
GOCULTA (Un dia de color)
KIKA (Kika's log)
RICARD (Clàssics de cinema)
MIQUEL ZUERAS (Rosebud)
BARGALLONETA (Parlem una mica de cinema?)
MAR (Bocins de lluna)
ÒSCAR (The lost art of keeping a secret)
JORDICINE (Paranoia 68)
FANAL BLAU (A la llum d'un fanalet)
CARME (Col·lecció de moments)
BARBOLLAIRE (Cambres buides)
ELFREELANG (Su dubto és que sóc, si penso es que sóc)
NADEIA (Coses que em passen)
PILAR (Cau de joc espai de risoteràpia)
E-LECTA (E-lecta)
MARTA (Didalet d'ivori)
DOLORS (Horabaixa)
RAFEL (La Cerdanya des de Can Fanga)

Continuarà.........

dissabte, 26 de febrer del 2011

Casualitats? destí? qui-sap-lo!

La vida és molt sorprenent....fa dos anys i escaig vaig iniciar.me als blocs perquè vaig obrir-ne un amb uns alumnes de 3r Eso, l'experiència va ser tan bona que al febrer del 2009 em vaig decidir a fer un cop de cap i vaig obrir aquest, ho desconeixia gairebé tot del món blocaire, no sabia ben bé on mirar...hi ha milions i milions de blocs a la xarxa....un del primers blocs que em vaig enllaçar a la barra lateral va ser Tens un racó dalt del món perquè em sonava d'una ressenya al diari , després van venir molts més de blocs enllaçats, però entre mig i al començament passejava, navegava, erràtica per la xarxa ....i em va cridar l'atenció un bloc que convocava un sopar blocaire
PREPARATIVOS

Como podéis ver, en Barcelona sólo se habla de la Cena Blogger del sábado 28 de marzo. El hecho de que se anuncie en los autobuses ha ayudado mucho. Si todavía no te has apuntado y quieres hacerlo PINCHA AQUÍ. El tiempo se acaba. ¡Tenemos que reservar restaurante ya! http://jordicine.blogspot.com/2009_02_01_archive.html




No no m'hi vaig apuntar  pas però si que em va cridar l'atenció.....ha passat el temps i dos anys i l'altre dia vaig veure que es feia la convocatòria a ca la mar d'un segon sopar blocaire, ara sí que m'he apuntat, i sembla que aquesta nit serem 31 o 32 persones blocaires!!!! em va semblar casualitat  que fos la mateixa gent que va organitzar el primer aquell del 2009....hi ha blocaires llegits i llegides en aquest sopar, altres els "conec" de vista, de trobar-me els seus comentaris en altres blocs on també comento o llegeixo, altres són desconeguts.....Mai m'han agradat els grups massa nombrosos....sóc més de petit comitè....estic il·lusionada i també expectant ....plegats travessarem a l'altra banda de la pantalla i ens farem corporis i reals , crec que serà divertit i interessant passar de la realitat virtual a la realitat real ( encara què és real la realitat?)

Afegeixo un poema meu de la Roda poètica febrer 2011)

Ítaca és dins nostre!

( tot seguint els camins vers a Ítaca de la Carme i la montse )
Lluny? a prop? caminem vers Ítaca
sense adonar-nos que no és fora
Ítaca és dins nostre!
No cal cercar-la escolteu!
Aturem-nos un moment
tanquem els ulls, obrim el cor
trepitgem ben fort el terra
...Ítaca és present

dilluns, 21 de febrer del 2011

Relats conjunts: El petó (V-J day)

http://en.wikipedia.org/wiki/V%E2%80%93J_Day_in_Times_Square
El dia , era el dia adient per a desfogar-se, a Times Square era ple de gent com jo , mariner de guerra enclaustrat durant mesos amb ganes de contacte humà, el Japó va haver de rendir-se finalment després d'aquelles noves bombes que havien esclafat la població el 6 i el 9 d'agost.....no sé deien que eren bombes atòmiques....jo només sabia que l'enemic havia claudicat i a mi m'havien rellevat del servei i ara era un civil qualsevol , jove i ple de desig ....a Times square la gentada es movia d'aquí per allà , uns sense rumb, altres com jo mirant de fit a fit una infermera , que n'era de bonica! quin goig la seva boca i uns ullassos .....em vaig dir: Joey és el teu dia de sort.....i m'hi vaig apropar i ens varem fer un llarg petó.....per desgràcia un fotògraf que era davant, un tal Alfred , ens va pregar de repetir i repetir el petó fins que varem quedar així com un parell de contorsionistes nats, poc natural diria jo ...i la noia pobrissona se'm queixava de mal d'espatlla i que els llavis se li havien adormit...allò va ser la bomba!

diumenge, 20 de febrer del 2011

La mirada des d'aquell forat

 Laura Tens convida a participar en un joc literari i heus aquí la meva participació:
De sempre, de quan vaig tenir la primera certesa de tenir memòria  i que érem memòria, vaig romandre tancada entre aquelles quatre parets, cinc ,per ser més precisos, si cal comptar el sostre com si es tractés d'una altra paret, horitzontal cel de maó , pintat de blau . La meva reclusió no era pas voluntària, una veu dins el meu cap m'havia empresonat allà dins, la ment m'havia encerclat de murs i m'impedia sortir.....

A poc a poc, molt lentament vaig aprendre a fer realitat el que se'm dibuixava dins meu, si la ment m'havia clos allà també podia deslliurar-me'n....amb molt d'esforç vaig projectar al sostre un munt d'estels i núvols blancs de totes les formes possibles, i un sol per fer construir dies i una lluna per bastir les nits....

Ja tenia un cel i aleshores vaig dedicar totes les meves energies a construir una porta, una porta que em permetés sortir d'aquella presó....encara no he reeixit en l'intent però almenys he obert un forat, un forat prou gran per mirar cap l'exterior....i en breu faré el forat més gran i sortiré a la realitat o entraré , encara no sé si sortir a l'exterior significarà entrar en un altre món o si m'endinsaré encara més en un altre espai tancat....

Semble que veig uns altres ulls mirant-me....són els teus?

divendres, 18 de febrer del 2011

dijous, 17 de febrer del 2011

Protestem per l'apagada de tv3 al País Valencià

Enmig com el dijous

S'acostuma a dir això quan algú està pel mig d'altres persones, o quan destorbes o fas nosa......a mi avui em comencen a passar fenòmens estranys.....fins ahir des de l'ordinador on acostumo a treballar podia connectar-me a la xarxa, penseu que reunions, actes, calendaris i altres múltiples coses m'ho envien i notifiquen per correu, apart de tenir oberts dos cursos moodles pels meus alumnes....resumint : que la connectivitat és vital per la feina...i som homes i dones de costums , hi ha un ordinador ,en especial , amb el qual ens tenim mútua simpatia .....avui no va, vull dir no estar connectat, no es pot, he provat en altres ordinadors de l'insti i si que puc connectar-me .....curiosament ahir o abans d'ahir vaig comunicar per correu ( ens diuen que s'ha de fer així) al responsable corresponent de la necessitat d'actualitzar i revisar els ordinadors d'un lloc concret on anem amb els alumnes perquè no es pot actualitzar ni java, ni Pdf reader ni res , impedint que puguem treballar ....Ja deu haver rebut i llegit el correu....casualitats de la vida? "meigues haver-les hailas "? em té mania? ( que dirien els alumnes) ....em sap greu ser tant suspicaç .....el curs passat ja vam tenir una enganxada per motius similars.....i l'ordinador en qüestió va estar bloquejat una setmana,  em sento com dijous.... i acabo de deixar un paraigües a una companya, el paraigües no és pas meu , diria que fa temps que està penjat sense que ningú el reclami...ara només faltaria que surti el propietari o propietària....
El dia és gris blanc i plujós , ja feia falta però és un cel pesat i opac que cau a plom, sobre el meu ànim i la meva sensibilitat ....arrossego una tona de treballs i exercicis per a puntuar i corregir ( és la part més feixuga i desagraïda de la feina)....els jous que ens fermen són diversos , ironia fina tenim un dia de jous !

dilluns, 14 de febrer del 2011

De Sant Valentí i que em confonguin amb google maps!

L'escric diumenge perquè, si blogger no em traeix, aparegui demà dilluns ....aleshores serà el dia comercial forani de Sant Valentí on pretenen fer passar bou per bèstia grossa ( el nostre dia és el dia de Sant Jordi, el del drac i la princesa, els llibres i les roses)....i serà un dia plujós , segons el meteocat i els senyors del temps de TV3, quan surti l'apunt o post ja sabrem si plou o no...A mi demà se presenta més aviat una data de tirotejos entre gàngsters allà per l'any 1929 , Al Capone va tramar una estratagema per eliminar una banda rival, disfressar-se de policies ....va passar a Chicago un 14 de febrer, es coneix com Matança de Sant Valentí.

Avui ( ahir quan surti publicat) anant pel carrer m'han interpel·lat varies vegades, la primera un senyor que parlava anglès que m'ha dit sense ni dir bon dia ni sis-plau una frase d'on només he pogut capir market...o sia que volia anar a la plaça , li he dit que anés rambla avall però que avui era diumenge i els markets eren close....
Segona una parella ( semblaven pakistanesos ) m'ha  ensenyat un paper on duien l'adreça de l'Abacus , el que és prop de Plaça Urquinaona , també els he hagut de recordar que el diumenge és tancat però els he explicat com anar-hi.
Al metro una senyora m'ha preguntat on havia de baixar per anar a Sancho Dàvila , que va ser un militar  del  els segle XV o XVI , però la senyora volia anar al tanatori conegut pel nom del carrer on és....de fet la gent diuen morts directament no pas tanatori....on he d'anar pels morts? ( interiorment penses doncs primer ha de morir-se....però amb un afer tant seriós no valen bromes) he estat temptada de de dir-li avui és diumenge i avui està prohibit morir-se i és tancat... 
Dec fer cara de guia turística? de guàrdia urbana? potser entre les arrugues del front se m'ha colat una porció de google maps? o faig cara de GPS?

dissabte, 12 de febrer del 2011

Un dia cap-i-cua

Avui ha estat un dia cap-i-cua 11/02/2011 no sé si vol dir alguna cosa, jo avui vaig de perfil com els antics egipcis , ha caigut el dictador  i ara a veure què passa i com passa ( el poder està en mans de l'exèrcit, el poble està content)
per si de cas dic    
epokhé! ( suspensió de judici)
(ui mentre publicava s'ha  fos el dia com l'arena del desert i ja no és cap-i cua...és  de nit i ja és demà) piramidal qüestió....

dimecres, 9 de febrer del 2011

De la roda poètica de febrer 2011 poemes

D'uns ulls on la mar s'escola( intent de seguiment o resposta a Deo)

D'uns ulls on la mar s'escola

tirabuixó i vertigen de besades perdudes
líquida escuma densa amor tou elàstic
ni presó ni presoners ni cadenats d'amor
Mirades lliures en l'atlàntica pell
mediterrani ple de pacific repòs
índiques veus de sal i capvespre
Ulls egeus ulls oceànics amor de marea 
amor de plenamar amor responsable
amor sense miratges amor sense amarres
Norais sense maromes vaixells sense proís
embarquem orsant al vent amor onada

Anton vals una tona d'or de vuitanta quirats

Ballant un vals l'Anton té un sarró màgic
lleuger com una ploma i ple d'or i diamants
l'or és de vuitanta quirats i escaig de vida
i ensems pesa una tona llarga de joies i viaranys.
Té la vareta de les vuitanta raons , d'una experiència 
mare de la ciència del vers i la paciència
una veu de locutor que quan recita  despulla 
pètal a pètal mil margarides blanques....
És fill de la terra, l'aigua el foc i l'aire
de la musa poeta i la font de l'emoció...
Ballant un vals valsa com un príncep jove
se li veu la tendresa traspuant la pell del versos
una tona de vivències i cromos de colors
en el sarró màgic del nen Anton!

A can Felip, matèria orgànica

( Tot seguint a l'Olguen)
Felip en el teu honor anomenen un lloc
coneguts de tots, usat per tothom .
Hi aboquem principalment el millor
de nosaltres , el producte sobrer
dels nostres àpats : matèria orgànica
Fems per adobar el record d'uns fets
i cada cop que estirem la cadena
el teu honor va a petar a la claveguera

Castells de mots

I farem amb sorra un castell fort
de mots amb zel i vetllarem la costa
albirant onades de frescor blavenca i escuma
I direm i ...afegint conjuncions al nostre prec
de felicitat perquè és un dret i un desig
esdevenir i seguir sent i parlar amb batecs
batecs directament del cor i la vida....
sorra entre els dits i en les mans paraules!

La vida dansa ( intent de respondre Deomises)

La vida dansa i ballem sempre
de vegades balls tristos, a cops galops frenètics
o valsos o sensuals tangos de lletra addictiva...
Mai és tètrica la vida ni els moments gloriosos
són gloria ni la gloria és excelsa
dansem sols i en companyia
Potser som estels que giren planetes
i planetes disfressats d'estels i sols
o corbes mutants , viaranys màgics...
Alcem la copa curulla de mots


dilluns, 7 de febrer del 2011

Set-manà

Avui sento set
demà sentiré vuit
demà passat un dia nou
i a l'endemà una deu
d'onze fonts i dotze raigs
fins el tret del final

diumenge, 6 de febrer del 2011

Profe? Alummna? ambdues coses

Quan l'altre dia , en el apunt boicotejat pel senyor blogger i rescatat per la fada Assumpta., escrivia sobre l'aprenentatge, no ho deia, ni ho escrivia endebades, vull dir que ho sento i ho penso i ho visc de veritat....enguany i per tercer any consecutiu estic en el dos pols complementaris del procés  ensenyament i aprenentatge, per una banda faig de professora i de tutora d'uns grups de joves ( i no tant joves) i per l'altra sóc jo la qui està en el rol d'aprenent, per primera vegada faré de terapeuta, m'emociona, m'il·lusiona i també em produeix temor, de no saber-ne prou, de no saber ajudar...sempre he pensat que era, és, un assumpte molt seriós i ple de responsabilitat, estic realitzant el meu somni i el tinc a tocar....Com que treballem amb pensaments, sentiments, creences, emocions....abans s'ha de passar una mena d'ITV , ja estic a punt de penjar-me la L al pit , o hauria de ser una Ps?....evidentment tenim sessions de supervisió.....Potser ho hauria pogut fer abans si hagués tingut l'oportunitat, però no vaig tenir-la i tampoc tenia els diners com per formar-me.....Fa mils anys quan vaig acabar la carrera ( o la cursa segons com es miri) em considerava massa inexperta, i analfabeta com per per llançar-me alegrement a la piscina, en la tasca d'ajudar qui pateix cal precaució, coneixements, tècniques i una bona ITV abans i supervisió durant i després ( i reciclatge constant).....Em seguiré dedicant a l'ensenyament però podré, si em veig capaç, més endavant fer també de psicòloga, poder triar, tenir més opcions vitals ( perquè per a mi són qüestions de vida  més que només professionals) ....Bé tenia ganes d'escriure això....estic aprenent, i desaprenent també....
En el rol de profe, l'altre dia una alumna meva em va dir : ¿recordes quan em vas dir que havia d'anar en compte amb confondre l'empatia i la identificació amb els qui tenen trastorns mentals greus i que jo et vaig respondre amb un estirabot? - això va ser el setembre del 2009-  doncs ara t'he de dir que tenies raó profe ( la noia treballa en un centre especial de treball on els treballadors pateixen transtorns psicòtics)  Em va impactar que m'ho digués no per si tenia raó o no sinó perquè li van quedar gravades  les meves paraules ....

divendres, 4 de febrer del 2011

El món es mou

El món es mou
però sempre es mou igual?
es mou per tots?
esfera armil·lar ,centre: la terra
més tard el sol central
qui sap què serà demà!

dimecres, 2 de febrer del 2011

Dos anys de bloc!!!! aprenent cada dia

Avui 2 de febrer fa dos anys va començar a caminar aquest bloc, han passat moltes coses aquests dos anys, el món ha canviat , jo he canviat, el bloc també ha anat canviant i ho seguirà fent, suposo, ja no sé si sé el que creia que sabia però en tot cas la saviesa potser també és acceptar la pròpia ignorància, l'aprenentatge forma part de la vida i jo vull seguir aprenent cada dia, a escriure , a llegir, a estimar, a caminar , a dubtar, a emocionar-me....i com he aprés fa poc moltes vegades, sovint, hem d'aprendre a equivocar-nos, recuperar la creativitat, i encara que soni estrany, malgrat seguir subscrivint allò que Descartes al segle XVII va trobar el que era, per a ell, la primera certesa: que si dubtava és que ell era alguna cosa, una cosa, una Res cogitants, doncs a pesar d'això cada dia veig, sento, més clar i més endins que" l'essencial és invisible als ull i només es veu bé amb el cor" (Petit príncep)
I en cada mot, rere les comes, sota els punts suspensius, amagada darrere una imatge, un vers malgirbat o un conte, o una digressió hi batega el meu cor. Gràcies a tots! i a seguir, és clar. Aprenent cada dia i desaprenent el que calgui....i a per el tercer any...