Avui 2 de febrer fa dos anys va començar a caminar aquest bloc, han passat moltes coses aquests dos anys, el món ha canviat , jo he canviat, el bloc també ha anat canviant i ho seguirà fent, suposo, ja no sé si sé el que creia que sabia però en tot cas la saviesa potser també és acceptar la pròpia ignorància, l'aprenentatge forma part de la vida i jo vull seguir aprenent cada dia, a escriure , a llegir, a estimar, a caminar , a dubtar, a emocionar-me....i com he aprés fa poc moltes vegades, sovint, hem d'aprendre a equivocar-nos, recuperar la creativitat, i encara que soni estrany, malgrat seguir subscrivint allò que Descartes al segle XVII va trobar el que era, per a ell, la primera certesa: que si dubtava és que ell era alguna cosa, una cosa, una Res cogitants, doncs a pesar d'això cada dia veig, sento, més clar i més endins que" l'essencial és invisible als ull i només es veu bé amb el cor" (Petit príncep)
I en cada mot, rere les comes, sota els punts suspensius, amagada darrere una imatge, un vers malgirbat o un conte, o una digressió hi batega el meu cor. Gràcies a tots! i a seguir, és clar. Aprenent cada dia i desaprenent el que calgui....i a per el tercer any...
Per molts anys!
ResponEliminaDe tot cor...
SU
quan hi batega el cor, quan hi ha ànima darrera.. se sap, i se sap també amb el cor, i és de cor que desitjo poder gaudir del teu blog per molts anys més!
ResponEliminaFelicitats Elfree-Elvi!
Enhorabona pels dos anys de batecs del blog, de continuat aprenentatge i quan creiem que hem arribat... tornar a començar nova senda.
ResponEliminaSàvies idees, la de Descartes i la del Petit Príncep. FELICITATS I PER MOLTS ANYS MÉS.
ResponEliminaMOLTÍSSIMES FELICITATS, ELFRIIIIIII!!!!
ResponEliminaPER MOLTÍSSIMS ANYS MÉS :-)))
Que els teus punts suspensius, el teu lèxic bonic i la teva simpatia ens acompanyin moooooooooooolts anys!!!
Smuaaaaaaaaaac
Bon bianiversari.
ResponEliminaSalut i Terra
Per cert, aquesta frase del Petit Príncep... és tan certa!! I, per molt que l'haguem llegit o sentit, sempre ens hauríem d'aturar un momentet a meditar-la :-))
ResponEliminaFelicitats de nou! ;-))
Oooh!!! he vist abans però oblidat.. Com he oblidat el meu dia també.. Felicitats, el teu blog és un blog de la professora, la meva de l'estudiant:)
ResponEliminaI per molts anys més Elfri!
ResponEliminaDos anys? si ens coneixem de tota la vida, no? és la sensació que tinc, a vegades...
Has fet un post preciós!
Un post preciós i a l'alçada del gran blog amb el que ens permets gaudir de bones lectures.
ResponEliminaDescoberta aquest any (bé, el 2010, però aquest any escolar)... et desitjo el millor, de tot cor.
Per molts anys!
Per molts anys, Freeeeeeeeeee!
ResponEliminaSort que ho he llegit a TEMPS!
Sinó quin FALLU més gran hagués fet. Com que sempre vaig com vaig d'escampada! Menus maaaaaaaaaal!
Vinga va, el pastís i la cançó: A la de tres bufa ben fort!
http://www.youtube.com/watch?v=VyMLSJwehyI
Fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu!
Algun dia hauré de rellegir el Petit Príncep a veure si supero el trauma infantil de quan me'l van fer llegir a l'escola i no vaig entendre un borrall. Mentrestant, em quedo amb el teu blog.
ResponEliminaFelicitats per aquests dos anys de camí i gràcies per compartir-lo amb nosaltres.
Ja ho sabem que el que escrius ho fas de cor. Cada dia aprenem, tots, no només tu. Aquí als blogs, és un aprenentatge constant. Moltes felicitats, i a seguir endavant, que encara ens queda molt per aprendre.
ResponEliminaMoltes felicitats pel blogversari i moltes gràcies pels teus escrits. :-))
ResponEliminaNo et deixo molts comentaris però passo sovint per aquí (sempre que m'avisi el Sr. Blogger és clar) ;-D
Moltes felicitats artista! I espero que le blog duri molts anys més i que et poguem seguir felicitant!
ResponEliminaMoltes felicitats! :)
ResponEliminaEspero que continuïs durant molt de temps, m'estic acostumant a visitar el teu bloc
ResponEliminasalut
Bon vespre Elfri! Entro una mica tard, però la meva felicitació no és per això menys sincera. Enhorabona pel teu bloc i per tot el que hi aboques amb tant de talent i sensibilitat. Jo penso, que el dubte i el dubtar, també ens fa més savis cada dia, més tolerants i millors al cap i a la fi. Segueix així!. :)
ResponEliminaGràcies SU! de tot cor
ResponEliminamil gràcies lolita!
gràcies Rafel sempre cap endavant fent camí!
noves gràcies noves flors!
dobles i triples gràcies Assumpta per ser la fada madrina del meu bloc !!!
gràcies merike hehehe el teu bloc és molt xulo i té molt mèrit, no te'n treguis!
Jo sovint també tinc la mateixa sensació Carme! gràcies!
Francesc gràcies i salut! terra i llibertat!
ResponEliminamoltes gràcies porquet jo també t'he descobert a tu!
fiiiiiiu això és la bufada per les espelmes mortadel.la mil gràcies!
coses2 jo et recomano llegir-lo ...jo la primera vegada que me'l vaig llegir tampoc hi vaig fer gaire cas, de fet no és per nens ni nenes...gràcies!
I seguirem aprenent Xexu gràcies!
gràcies McAbeu rei dels enigmes! per sort la fada madrina m'ajudat a vèncer el malvat senyor blogger!
Abdega gràcies i espero seguir amb el bloc uns anys més....!
Gràcies Jesús Parraga!
Espero que conservis el costum Gregori gràcies!
Mil gràcies Josep Lluís mai arribes tard ets molt amable!
Dies enrere vaig entrar cercant aquest apunt. Probablement es va avançat a la data, la qual cosa m'ha impedit veure quan es publicava.
ResponEliminaEncara que tard, FELICITAST! I que per molts anys escriguis i pugui llegir-te.
Elvira...yeps! Elfreelang!
ResponEliminaNo sé per què ahir no es va actualitzar el teu blog i ha passat del gener generador al món que es mou.
En aquesta franja, el teu bianiversari. Desitjo que estigui a temps per celebrar-lo.
A per el tercer i amb el desig de compartir-lo!
Una abraçada!
Arribo tard però sense presses. Per molts anys, Elvira. Et dedico els dos últims versos d'un dels poemes que he penjat a Itineràncies i que crec diuen quelcom semblant al text de Saint-Exupéry:
ResponEliminaI m'ha ferit els ulls del cor.
I m'ha ferit al cor dels somnis.
Un petó.
Què ets maca!! :-))
ResponEliminaGràcies Pilar blogger em té mania per això no vas veure el post...gràcies!
ResponEliminafanalet blau et dic el mateix moltes gràcies per ser-hi i per llegir-me! abraçada!
uns versos sublims vicicle gràcies!
Assumpta hola fada madrina!
oooh! arribo moooolt tard!!! xò mooooltes felicitats!!!!!
ResponEliminam'agrada molt el teu blog, sempre és ple de sentiment!!!!
I la postal del Petit príncep,...ais!!!! quants records que em porta!! és la frase que més m'agrada i recordo que vaig comprar una postal com aquesta a Paris, just al costat de la Vendome....
Mai és tard si s'arriba rits moltes gràcies!!!
ResponElimina