Paisos Catalans

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Fragment Elegía a Ramón Sijé -Miguel Hernández-

No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida.
.
Ando sobre rastrojos de difuntos,
y sin calor de nadie y sin consuelo
voy de mi corazón a mis asuntos.


.

Un mundo raro

divendres, 30 d’octubre del 2009

Gacela del mercado matutino. García Lorca



Foto del 1936 dreta


1930
amb un amic



Por el arco de Elvira
quiero verte pasar,
para saber tu nombre
y ponerme a llorar.
¿Qué luna gris de las nueve
te desangró la mejilla?
¿Quién recoge tu semilla
de llamaradas en la nieve?
¿Qué alfiler de cactus breve
asesina tu cristal?

Por el arco de Elvira
voy a verte pasar,
para beber tus ojos
y ponerme a llorar.
¡Qué voz para mi castigo
levantas por el mercado!
¡Qué clavel enajenado
en los montones de trigo!
¡Qué lejos estoy contigo,
qué cerca cuando te vas!

Por el arco de Elvira
voy a verte pasar,
para sentir tus muslos
y ponerme a llorar.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Palau de llums.


Entro al palau de la llum avui que el cel és gris. Entro en aquest palau sense que m'hagin convidat. però fujo de la grisor del dia cercant una claror , uns tocs de llum i de color que foragitin els mals averanys de la vida i les tristeses melangioses....la vida imparable segueix...el rellotge no atura el seu tic-tac , batec somort que vol ser carn i sang i pell sense aconseguir-ho....Entro matisant els tocs de pinzell a cops de mirades i esguards....Vull ser princesa d'aquest palau de llum. Vull ser un palau que aculli tothom qui sigui fugitiu fugisser de la foscor i la nit. Vull ser com la llum i moure'm en línia recta i al mateix temps en ones, fent saltets i deixant rastre. Com un polsim d'estels, ales de papallona que se't mor a les mans, núvols pintats de blanc i gris i gotims de pluja escampats arreu com minúsculs petons fets al vent. Entro, m'endinso, provisionalment en aquest palau de llum...palau de llums. Allau de color provocat per un crit. Escolto una sincera riallada com de picarols , que m'arriba de lluny.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Un quadre de Van Gogh

Vull entrar i caminar per aquest carrer de pedra.
Amarar-me de blau, prendre'm un cafè amb llet.
Veure a Vincent pintant, mirar aquest cel .
Escriure en un bloc amb ploma estilogràfica.

Te'n vas anar a ballar


Feia temps que la mort et rondava
però sempre li tancaves la porta
I la mort es quedava ben quieta
i ben lluny perquè no la volies.
Algun cop se t'acostava traïdora
però tu sempre sempre en fugies

Post nubila phoebus em diuen
després dels núvols surt el sol
i deu ser cert però encara no puc
dissipar aquesta presència.

Finalment la mort va ser vencedora
i tu ja no hi eres quan ella va entrar
sense el teu permís a cercar-te.
Te'n vas anar a ballar amb el teu amor
que des del gener t'esperava pacient
en algun racó de l'univers dansaire.

divendres, 23 d’octubre del 2009

Arc de Sant Martí

Altre cop divendres

Demà tornarà a ser divendres altre cop. Els dies passen de presa, sense pausa,un darrere l'altre com a peces de domino arrenglerades. Vaig rebre una trucada. La trucada m'informava d'una mort. La mort d'una bona amiga. Després, vaig haver de parlar de Descartes i les seves Meditacions metafísiques...en la segona meditació arriba a la primera certesa que si dubta, que si pensa... aquell que dubta i pensa per força ha de ser algú...i aquest algú que és el "jo" és. Jo dubto i penso i per tant dec ser algú....Va ser la classe més difícil de la meva vida. Entomar la dissort i la pena i un buit a la boca de l'estómac i seguir amb la feina com si res hagués passat. Suposo que encara no ho tinc paït del tot....i tampoc vull ....o no puc encara...un dol en set dies no s'elabora així com així ....i semble mentida però al cap de dos dies, diumenge, se'm moria un familiar.....dos morts en el temps que va de divendres a diumenge....Tampoc vull llepar-me les ferides però alguna cosa em deu passar per dins...És com haver rebut un cop molt fort, un impacte al cap....et sents com atordida i no saps si sents o no sents dolor.....et venen a poc a poc imatges com flashos ....records....converses.....També em sento una mica estranya escrivint això en públic....no és el mateix que escriure per mi només, en privat, com havia fet sempre....però quan et surt aquesta mena de finestra d'editor, o com es digui, no és transparent...no veus el que hi ha a l'altra banda, és invisible....no ets sents llegida quan t'estan llegint...no saps si algú t'està mirant quan algú et mira....I ets sents realment invisible i a resguard quan al capdavall és el mateix que quan estàs en un bar i parles amb algú amb veu alta...Sempre hi ha algú que pot parar atenció a la conversa....Escric i escric aquí perquè és com dir´ho en veu alta, perquè és com parlar amb algú a qui no pots veure però que potser saps que t'escolta....i perquè hauria de dormir i no puc...i escric. Ahir...perquè ja és ahir la pluja ha caigut a bots i a barrals, ha inundat carrers, ha deixat xops d'aigua els carrers....ha sadollat les clavegueres i també ha negat metros i andanes....i he sabut que la pluja queia per a mi. I cap a les vuit del vespre d'ahir des de dalt d'un turó de Barcelona he vist un arc de sant Martí. Un arc de sant Martí com no recordava haver vist mai.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Poema


La tardor, la foscor, la pluja, la mort
un esguard, el rellotge, un batec
un tic-tac, un adéu, una absència
un forat a l'ànima, un cor malmès
jo que hi sóc, tu no hi ets...
Oblit, oblidar records, memòria
esborrar divendres setze del calendari
esborrar octubre, passar fulls fins gener
Saltar-nos mesos, avançar anys, recular segles
eixugar llàgrimes, esborrar sanglots.
La tardor, la foscor, la pluja, la mort
un esguard, el rellotge, un batec
i no hi ets no hi ets no hi ets no hi ets no hi ets.....
I em diries què et passa? somriu ,no ha estat res ...

dilluns, 19 d’octubre del 2009

CIUDAD SIN SUEÑO

CIUDAD SIN SUEÑO (NOCTURNO DEL BROOKLYN BRIDGE)

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Las criaturas de la luna huelen y rondan sus cabañas.
Vendrán las iguanas vivas a morder a los hombres que no sueñan
y el que huye con el corazón roto encontrará por las esquinas
al increíble cocodrilo quieto bajo la tierna protesta de los astros.

No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Hay un muerto en el cementerio más lejano
que se queja tres años
porque tiene un paisaje seco en la rodilla;
y el niño que enterraron esta mañana lloraba tanto
que hubo necesidad de llamar a los perros para que callase.

No es sueño la vida. ¡Alerta! ¡Alerta! ¡Alerta!
Nos caemos por las escaleras para comer la tierra húmeda
o subimos al filo de la nieve con el coro de las dalias muertas.
Pero no hay olvido, ni sueño:
carne viva. Los besos atan las bocas
en una maraña de venas recientes
y al que le duele su dolor le dolerá sin descanso
y al que teme la muerte la llevará sobre sus hombros.

Un día
los caballos vivirán en las tabernas
y las hormigas furiosas
atacarán los cielos amarillos que se refugian en los ojos de las vacas.

Otro día
veremos la resurrección de las mariposas disecadas
y aún andando por un paisaje de esponjas grises y barcos mudos
veremos brillar nuestro anillo y manar rosas de nuestra lengua.
¡Alerta! ¡Alerta! ¡Alerta!
A los que guardan todavía huellas de zarpa y aguacero,
a aquel muchacho que llora porque no sabe la invención del puente
o a aquel muerto que ya no tiene más que la cabeza y un zapato,
hay que llevarlos al muro donde iguanas y sierpes esperan,
donde espera la dentadura del oso,
donde espera la mano momificada del niño
y la piel del camello se eriza con un violento escalofrío azul.

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Pero si alguien cierra los ojos,
¡azotadlo, hijos míos, azotadlo!

Haya un panorama de ojos abiertos
y amargas llagas encendidas.

No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie.
Ya lo he dicho.
No duerme nadie.
Pero si alguien tiene por la noche exceso de musgo en las sienes,
abrid los escotillones para que vea bajo la luna
las copas falsas, el veneno y la calavera de los teatros.

Federico García Lorca, 1929-1930

Absència

Epicur deia que no hem de témer la mort perquè quan ella arriba nosaltres ja no hi som i mentre hi som ella no hi és. També deia ,més o menys que la mort és absència de sensació i per tant de dolor ....
Desitjaria pensar que la mort no hi és i tu segueixes sent-hi.....per a pintar un altre quadre per la paret del menjador.....per parlar amb els veïns de la proposta d'un tendal per protegir-se del sol.....per provar un enèsim tractament....Ni tu ni jo n'havíem parlat mai d'aquesta possibilitat....Em resisteixo a esborrar el número del teu mòbil....ja sé que no em respondràs...Voldria tenir ara una espurna tant sols del teu optimisme.....de la teva fortalesa....mai et vaig dir adéu....ens vam dir que la propera vegada aniríem a fer una cervesa ni que fos davant de casa teva ....per si encara estaves massa feble per a sortir....ara feia dies que em voltava pel cap fer una trucada....els dies passen de pressa i ni ens en adonem que passen...entremig crec que t'havia enviat algun correu electrònic que encara no havies respòs....em voltava pel cap trucar-te....però abans de fer-ho em van trucar a mi....

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Per tu que ja no hi ets.


Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.
 Miquel Martí Pol fragment de lletra a Dolors (llibre d'absències)

divendres, 16 d’octubre del 2009

Mundos paralelos. Relats conjunts


Mai fins aquell dia m'havia plantejat que el món fos alguna altra cosa diferent al món que sempre havia viscut...els papers pintats de les parets, per exemple jo els veia ben reals i consistents. Tot estava en ordre. Les plantes dins el seu test de terrissa, el gerro que m'havia regalat el meu oncle Esteve....Tot era ben normal. És clar que tampoc m'havia semblat res estrany ni inusual el fet que les plantes que tenia amb mi ,dins la casa ,no necessitaven aigua ni cap especial mirament...Ni tampoc m'havia preguntat per l'origen del misteri o encanteri que produïa una mena d'efectes especials de llum i ombres cada matí i cada vespre ...i a més anaven acompanyats d'un aroma a pintures i olis, a vernissos..Era la meva quotidianitat. Des de quan ? Doncs , la veritat ,no ho sabria dir...no havia sortit del meu món , les quatre parets de paper pintat on havia nascut..suposo...Em sap greu reconèixer-ho però no era de dar-li gaire voltes a les coses.

Però un dia, a les nou i deu, el meu rellotge mai hi havia marcat cap altre hora...sempre eren les nou i deu ...sempre...tot es va capgirar. No sé per quin motiu vaig rascar el paper pintat d'una de les parets del meu habitacle....potser no ho hauria d'haver fet mai...era feliç fins llavors...o almenys no sabia que era no ser-ho ...No sé si m'havia llevat amb el peu canviat ni quins mals pensaments em devien invalidar el funcionament dels meus sentits....Però vaig gratar la paret...i tot d'una, es van apoderar de mi unes fal·leres gratadores immenses i no vaig poder aturar-me i vaig seguir gratant i gratant el paper...Déus de l'Olimp! Tot es va badar com una síndria esclafada contra el terra! Vaig descobrir que darrera de la que jo creia que era una finestra hi havia una finestra! que el gerro no era un gerro...era la imatge d'un gerro...que la planta era una imatge...Que l'olor a pintura era de veritat una olor de pintura i el meu oncle no era el meu oncle: era el pintor que em pintava!!! Jo no era jo ni era cap altre...no existia...res era de veritat... tota la meva vida havia estat dins una pintura!!!! I vaig decidir llençar-me al buit....i acabo de saber que tampoc em podré mai tirar-me daltabaix perquè aquí el buit no existeix.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

130è Joc literari proposat per Jesús M. Tibau


Grrrrr! Bon dia booon diia! Em tenien tot el dia tancat i jo volia surtir a voltar pel món...el que no entenc és perquè la gent enlloc de contestar-me només repeteixen el que dic ( i després diuen que els lloros som nosaltres!) Us faré cinc cèntims de la meva vida..una coseta senzilla i per sobre...(tinc feina a veureu-ho tot).
Sóc un lloro artista, un lloro surrealista...vaig viure molts anys a casa dels Dalí....a vegades a Púbol amb la Gala,i de vegades amb tots dos....Em tractaven prou bé..no me'n puc queixar...em posaven musiqueta..em parlàvem ( sense repetir les coses una i mil vegades). Fins i tot ...el senyor Salvador em deixava el pinzell i les pintures i amb el bec, i a voltes amb totes dues potes..l'havia ajudat a pintar més d'un quadre, i més de tres, també... Després les coses van anar a mal borràs...primer va morir la senyora i més tard el senyor i a mi em van deixar de la mà de déu ....i per poc que no em moro de fam....Fins que em va adoptar el senyor cura....tot el dia tancat a la gàbia sentint sermons i olor d'encens i no em provava...no... cada cop més verd...més apagat...i més vell....Per això , abans d'estirar definitivament la pota ,he decidit escapar-me per anar a visitar el museu Dalí...i poder admirar les meves pintures..i les del senyor Salvador, també, és clar....

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Mercedes Sosa. Alfonsina i el mar

http://www.youtube.com/watch?v=fpQvuquMhNY

divendres, 9 d’octubre del 2009

Ocells de nit


Potser és el desànim que es filtra per les escletxes obertes de la pell, per l'esgotament mental de la setmana que acumulo ....potser és la tardor i aquests constants canvis de temps...o potser és que he traspassat els límits de la realitat i a l'altra banda m'he trobat aquest bar nocturn ( famós quadre de Hopper )....i invisible, m'he assegut a la barra, al costat d'aquests personatges solitaris...la llum artificial m'enlluerna...i a fora tot és gris....tots els dies i les nits passen com en una sínia..,.els uns i les unes darrere els altres i les altres ,com peces de domino arrenglerades, disposades en filera a punt per abatre's i caure. Ells no em veuen. I encara que poguessin veure'm segur que no em mirarien. Com ells, sóc un ocell perdut en la nit de la vida que espera, vés a saber què, asseguda en un tamboret no gaire confortable. Em cal fugir d'aquesta imatge....sortir-me'n de la pintura altre cop a la realitat externa....traspassar la paret prima de totes les capes de les realitats invisibles i visibles...Si no recupero l'ànim ...(amic de l'ànima) no podré anar-me´n d'aquest bar...

dijous, 8 d’octubre del 2009

Dubtes?

Què són les paraules escrites? Petjades de pardal amb els peuets empastifats de tinta que deixen el rastre damunt el paper?
Estranys i estrangers signes difícils de triar i fàcils de trair?
Fonts de malentesos? proves d'incomunicació?
No puc escriure gestos ni mirades. Si em tremola la veu aquí no surt...si somric o si ploro...tampoc.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Parella en un hotel .Versió a llapis.

Et podria dir tantes coses que no et dic...i em podria callar encara més les que ja em callo! ¿Com podria explicar-te que les novel.les que m'empasso com una medicina, les paraules que em bec amb els ulls com un beuratge màgic, enlloc d'allunyar-me de tu m'hi apropen més? Ja ho sé...ja ho sé que les relacions com els personatges dels bons llibres creixen, canvien, s'allunyen i s'apropen i es tornen, davant dels nostres atònits ulls...a voltes incomprensibles i d'altres massa sabudes....Com podria dir-te tot allò que visc llegint, tot allò que llegeixo mirant-te , observant-te de reüll mentre tu, dret i palplantat , fumes ,pausadament ,tot albirant més enllà de la finestra un horitzó prim com una fulla d'afaitar on ballen i es confonen el mar i el blau del cel....com perseguint amb l'esguard el darrer rastre de l'últim raig de sol de la tardor....Què hauria de passar? M'hauria d'aixecar ,de sobte, de la butaca i deixar el llibre entreobert en un dels braços? T'hauria de sorprendre per darrera, com una caçadora furtiva d'afecte i abraçar-te?

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Parella en un hotel


Ja fa temps que parlen poc i quan ho fan les mirades es desvien discretament amb desgana com qui se sap cansat i avorrit...Ella es refugia en els seus llibres, en les seves novel.les...llegeix amb delit i s'endinsa en la literatura, tot cercant, cercant, i moltes vegades trobant, tot allò que al món real ja no existeix per a ella: passió...troballes apassionants...amors grans i amors petits, aventures...

Ell fa temps que l'enganya amb la secretària, és un tòpic suat però ell no ha estat mai un home de grans projectes ni de gaire inventiva..simplement perquè la té més a mà...li és fàcil...no ha de fer grans tripijocs . en té prou en inventar-se interminables jornades per enllestir suposades tongades d'excés de feina...Però aquesta relació el comença a cansar també....és monòtona com l'oficina...Amb la dona, fa tant temps que ni parlen...de tant en tant un fugaç encontre sota els llençols com per a complir un deure...Ella es passa dia sí dia també llegint....I a cops ,ell, de reüll , la mira i la veu somrient ....Potser deixarà la secretaria...li porta més maldecaps que altra cosa....I si li proposés a la dona llegir junts?

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Ens volen prendre el pèl i la salut

http://www.benedictinescat.com/Montserrat/Teresacat.html

En l'adreça hi ha el text sobre la grip que he copiat i posat el meu bloc. Crec que tothom ho ha de llegir. No ho escriu una persona qualsevol és Doctora en Salut Pública. No us vacuneu pas de la grip A. És un text una mica llarg però cal llegir-lo. Ens han amagat informació, cosa que ja sospitavem però el que explica aquesta dona és per posar el pèls de punta.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

En relació a la grip A per Teresa Forcades Doctora en Salut pública i monja benedictina

UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA

EN RELACIÓ A LA GRIP NOVA

16 setembre ‘09

Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut pública


1. DADES CIENTÍFIQUES

- els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EEUU) el dia 17 d’abril de 2009 [1]

  • la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l’epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus A/H1N1 i des de 1977 els virus A/H1N1 formen part de la temporada de grip de cada any [2]; l’únic que és nou és la soca S-OIV [3] [4]


- un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova [5]

- des que va començar fins al 15 de setembre ‘09, han mort d’aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món [6]; cal tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip [7]

- tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut – entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d’ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l’associació de col·legis de metges de l’Estat Espanyol) – , les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l’hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i de complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any [8]


2. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR


- a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica nordamericana Baxter va distribuir a 16 laboratoris d’Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 Kg de material per preparar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s’havien d’administrar a la població d’aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d’aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l’empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en què consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s’hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara seria una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que té un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus dels de la grip de cada any) [9]


- el 29 d’abril de 2009, quan feia només 12 dies que s’havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, va declarar que el nivell d’alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar a tots els governs dels estats membres de l’OMS que activessin plans d’emergència i d’alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard, l’11 de juny de 2009, la Dra. Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus A/H1N1 S-OIV [10]; ¿com ho va poder declarar si d’acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i a més no és un virus nou i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè al mes de maig, l’OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans de maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d’un agent infecciós una proporció significativa de la població; aquest requeriment – que és l’únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen – va ser eliminat de la definició al maig de 2009 [11], després que el 26 d’abril els EEUU s’haguessin declarat en ‘estat d’emergència sanitària nacional’ quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d’elles no havia mort [12]


3. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE ‘PANDÈMIA’


en el context d’una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt dels ciutadans [13]


- què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s’hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s’arribés a decretar l’obligatorietat, aleshores l’estat té l’obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l’estat de Massachussetts la multa proposada per a aquest cas podria arribar als 1.000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis [14])

- davant d’això, hi ha qui pot pensar: si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc no n’hi ha per tant

- cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent de la de cada any: la primera novetat és que la majoria dels laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l’OMS recomana també que no es deixi d’administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l’OMS s’exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú no sap quins efectes pot tenir perquè no s’ha fet mai; la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s’afegeixen a la vacuna per tal d’estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant anomenat AS03 (una combinació d’esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui malalties autoimmunitàries greus al cap d’un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré) [15]; i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EEUU ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat pels possibles efectes secundaris de la vacuna [16].


UNA REFLEXIÓ


Si l’enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s’hauria produït efectivament la pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manca de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau d’irresponsabilitat demostrat per l’OMS, pels governs i per les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d’alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d’euros obtinguts de l’erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pandèmia inexistent, mentre no hi ha prou diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EEUU) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.


Mentre no s’aclareixin aquests fets, el risc que es puguin distribuir vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas no s’han d’infravalorar.


En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d’una vacuna contaminada ni córrer el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.


En cas que la grip s’agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs – entre ells la directora general de l’OMS –, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes més persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses: 1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s’està preparant ara no serviria de res i, tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.


UNA PROPOSTA


La meva proposta és clara:



- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja proposen moltes persones de seny al nostre país


- faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.


[1] Zimmer SM, Burke, DS. Historical Perspective: Emergence of Influenza A (H1N1) viruses. NEJM, juliol 16, 2009. p. 279


[2] ‘The reemergence was probably an accidental release from a laboratory source in the setting of waning population immunity to H1 and N1 antigens’, Zimmer, Burke, op. cit., p. 282


[3] Zimmer, Bunker, op. cit., p. 279


[4] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471


[5] US Centers for Disease Control and Prevention. Serum cross-reactive antibody response to a novel influenza A (H1N1) virus after vaccination with seasonal influenza vaccine. MMWR 2009; 58: 521-4.


[6] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)


[7] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)


[8] Cf. Le Journal du Dimanche (25 juliol ’09): Debré: ‘Cette grippe n’est pas dangereuse’; cf. La Razón (4 setembre ’09): Rodríguez Sendín: Cordura frente el alarmismo en la prevención de la gripe A


[9] Cf. Virus mix-up by lab could have resulted in pandemic. The Times of India, secció de ciencia, 6 març 2009. Cf. tb. http://domenys.net/content/view/520/1/


http://www.horizons-et-debats.ch/index.php?id=1739


[10] http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009


[11] Cohen E. When a pandemic isn’t a pandemic. CNN, 4 de maig ’09. http://edition.cnn.com/2009/HEALTH/05/04/swine.flu.pandemic/index.html


[12] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471


[13] Falkiner, Keith. Get the rushed flu jab or be jailed. Irish Star Sunday, 13 setembre ’09.


[14] Senate Bill n. 2028: An act relative to pandemic and disaster preparation and response in the commonwealth. 4 agost ’09. Cf. Moore, RT. Critics rage as state prepares for flu pandemic. 11 setembre ’09. WBUR Boston.


[15] Cf. Vaccination H1N1: méfiance des infirmières. www.syndicat-infirmier.com/Vaccination-H1N1-mefiance-des.htlm


[16] Stobbe, Mark. Legal immunity set for swine flu vaccine makers. Associated Press, 17 juliol ’09.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Veremari-octubre



Si fóssim al 1789 encara estaríem al mes de veremari ( fins el 22 d'octubre) però la veritat, sempre parcial i relativa, és que estem encetat el mes d'octubre...Gràcies als continuats canvis de temperatura de la tardor i amb l'eficaç i inestimable ajuda de les temperatures hivernals dels pertinaços aires condicionats del metro i l'autobús, puc dir que , de moment, he aconseguit una bona calipàndria d'aquelles tan clàssiques: el cap com una virtual pilota de futbol, les oïdes taponades, mucositat variable , amigdalitis incipient i unes decimetes de febre per anar fent boca....La grip a,b,c,d,e,f,g,h,i,j,k, s'haurà de posar a la cua. Els refredats comuns la guanyen. Ara per ara: refredat- grip abecedari= 3-1. El primer gol ha estat un gol de joc trenat, d'aquell tan de filigrana, de paciència ....una gran jugada d' Aire polar....el segon gol ha estat més ràpid i d'un cop de cap i l'ha fet de nou Aire polar després d'una gran assistència de Temebé. I el darrer, de penalti : Tardorvariable. Cal dir que el porter: Leucòcit ha estat ben enganyat i s'ha tirat al pal que no era. Per l'equip grip ha marcat en temps de descompte: Alarmisme integral. Els dos entrenadors: Gèlid plus i Tamiflú s'han elogiat mútuament en acabar el partit.