Ja fa temps que parlen poc i quan ho fan les mirades es desvien discretament amb desgana com qui se sap cansat i avorrit...Ella es refugia en els seus llibres, en les seves novel.les...llegeix amb delit i s'endinsa en la literatura, tot cercant, cercant, i moltes vegades trobant, tot allò que al món real ja no existeix per a ella: passió...troballes apassionants...amors grans i amors petits, aventures...
Ell fa temps que l'enganya amb la secretària, és un tòpic suat però ell no ha estat mai un home de grans projectes ni de gaire inventiva..simplement perquè la té més a mà...li és fàcil...no ha de fer grans tripijocs . en té prou en inventar-se interminables jornades per enllestir suposades tongades d'excés de feina...Però aquesta relació el comença a cansar també....és monòtona com l'oficina...Amb la dona, fa tant temps que ni parlen...de tant en tant un fugaç encontre sota els llençols com per a complir un deure...Ella es passa dia sí dia també llegint....I a cops ,ell, de reüll , la mira i la veu somrient ....Potser deixarà la secretaria...li porta més maldecaps que altra cosa....I si li proposés a la dona llegir junts?
Ei, m'has fet descobrir Hopper, i el trobo increïble, quins quadres més genials. Sincerament, el trobo millor que molts pintors de més nomanada.
ResponEliminaLa descripció que fas del quadre, trobo què és clavada. Segurament ell veia això Elvira. I mira, precisament descrius el tipus de vida que no vull per mi en un futur.
Toques un tema que m'apassiona. Per mi l'art escrit, ha de ser sobretot, com un quadre, en que cadascú pot sentir el que necessiti sentir. Lluny de les filigranes, o lluny de l'absurditat. Així que crec que si, que ella llegeix per sentir allò que no sent en la vida real. Al igual que alguns escribim el que no tenim en la vida real.
Una abraçada molt gran!
Àlex.
Gràcies Alexandre,he escrit el que m'ha suggerit el quadre...i espero de tot cor que la tava vida no vagi per aquests camins avorrits i tòpics...Escriure i llegir ens permet viure vides diferents, recrear i crear mons....Abraçada!
ResponEliminaA mi ja m'agradava Hopper abans de veure'l aquí, però m'agrada trobar-lo de tant en tant acompanyat de els paraules que expliquen les possibles històries dels quadres. És una història trista, la d'aquesta parella. No parlar-se ha de ser molt trist sobretot no tenir res a dir-se.
ResponEliminaTal com anava llegint el relay em feia la impressió de copsar aquell to dels contistes nord-americans, en Cheever, per exemple.
ResponEliminala frase final... genial! ;-)
ResponEliminaEm sembla que a mi em descobriràs moltes cosetes. Bona descoberta la d'avui.
ResponEliminaAquest quadre m'encanta...però veure'l i anar llegint el teu comentari és genial!
ResponEliminaGràcies Carme, Mireia (al final em decidiré llegir Cheever)és un honor que et recordin als relats d'un escriptor, gràcies Calaix de vegades llegir junts pot fer recuperar relacions malmeses...mil gràcies Kweilan,Baraula...m'emociona i tot haver estat descoberta per tu...ja ens llegirem..
ResponEliminaQuin relat més bo! I si llegeixen junts? millor, millor, pot ser llegir els porta a somriure plegats, i les secretària li serveix per a treure's el consol de la vida trista que no li agrada, pot ser?
ResponEliminaM'ha agradat molt :) Té un toc d'esperança. I la frase final és molt bonica.
ResponEliminaun salut,
Deprisa
Llegir junts, entendre un món més ample junts,creixer junts
ResponElimina