Ocells de nit

Potser és el desànim que es filtra per les escletxes obertes de la pell, per l'esgotament mental de la setmana que acumulo ....potser és la tardor i aquests constants canvis de temps...o potser és que he traspassat els límits de la realitat i a l'altra banda m'he trobat aquest bar nocturn ( famós quadre de Hopper )....i invisible, m'he assegut a la barra, al costat d'aquests personatges solitaris...la llum artificial m'enlluerna...i a fora tot és gris....tots els dies i les nits passen com en una sínia..,.els uns i les unes darrere els altres i les altres ,com peces de domino arrenglerades, disposades en filera a punt per abatre's i caure. Ells no em veuen. I encara que poguessin veure'm segur que no em mirarien. Com ells, sóc un ocell perdut en la nit de la vida que espera, vés a saber què, asseguda en un tamboret no gaire confortable. Em cal fugir d'aquesta imatge....sortir-me'n de la pintura altre cop a la realitat externa....traspassar la paret prima de totes les capes de les realitats invisibles i visibles...Si no recupero l'ànim ...(amic de l'ànima) no podré anar-me´n d'aquest bar...