Paisos Catalans

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Te'n vas anar a ballar


Feia temps que la mort et rondava
però sempre li tancaves la porta
I la mort es quedava ben quieta
i ben lluny perquè no la volies.
Algun cop se t'acostava traïdora
però tu sempre sempre en fugies

Post nubila phoebus em diuen
després dels núvols surt el sol
i deu ser cert però encara no puc
dissipar aquesta presència.

Finalment la mort va ser vencedora
i tu ja no hi eres quan ella va entrar
sense el teu permís a cercar-te.
Te'n vas anar a ballar amb el teu amor
que des del gener t'esperava pacient
en algun racó de l'univers dansaire.

6 comentaris:

  1. Tant de bo sigui així, Elvira, que estigui ballant amb el seu amor, en algun lloc de l'univers dansaire.

    ResponElimina
  2. És cert. Diuen que després de les tempestes arriben les calmes. I, sempre acaba sent així. I cada tempesta necessita el seu temps per arribar a la calma.
    I sempre en moviment en aquest univers de presències-absències...aquí sí que tenim ben poquet a decidir...

    Amb el temps, i voldria que se m'entengués bé...acabem pensant..."que me quiten lo bailao" (pel privilegi d'haver disfrutat d'una amistat, una amor, una companyonia, un familiar...).

    Però quan ens toca, ens toca.

    un petó, Elvira! Em ve de gust donar-te'l!

    ResponElimina
  3. Molt bonic i ple d'esperança perquè al menys està amb qui estimava. Una abraçada!

    ResponElimina
  4. ooooh quin escrit ple d'amor i dolçor. m'agrda molt! segur que no deixa de dançar alla on és.

    ResponElimina

benvinguts comentaris