Parella en un hotel .Versió a llapis.

Et podria dir tantes coses que no et dic...i em podria callar encara més les que ja em callo! ¿Com podria explicar-te que les novel.les que m'empasso com una medicina, les paraules que em bec amb els ulls com un beuratge màgic, enlloc d'allunyar-me de tu m'hi apropen més? Ja ho sé...ja ho sé que les relacions com els personatges dels bons llibres creixen, canvien, s'allunyen i s'apropen i es tornen, davant dels nostres atònits ulls...a voltes incomprensibles i d'altres massa sabudes....Com podria dir-te tot allò que visc llegint, tot allò que llegeixo mirant-te , observant-te de reüll mentre tu, dret i palplantat , fumes ,pausadament ,tot albirant més enllà de la finestra un horitzó prim com una fulla d'afaitar on ballen i es confonen el mar i el blau del cel....com perseguint amb l'esguard el darrer rastre de l'últim raig de sol de la tardor....Què hauria de passar? M'hauria d'aixecar ,de sobte, de la butaca i deixar el llibre entreobert en un dels braços? T'hauria de sorprendre per darrera, com una caçadora furtiva d'afecte i abraçar-te?