Paisos Catalans

dijous, 8 d’octubre de 2009

Dubtes?

Què són les paraules escrites? Petjades de pardal amb els peuets empastifats de tinta que deixen el rastre damunt el paper?
Estranys i estrangers signes difícils de triar i fàcils de trair?
Fonts de malentesos? proves d'incomunicació?
No puc escriure gestos ni mirades. Si em tremola la veu aquí no surt...si somric o si ploro...tampoc.

9 comentaris:

  1. No et pensis que les paraules transmeten moltes coses...crec que al menys algun sentiment o emoció sempre ens arriba.

    ResponElimina
  2. Penso com kweilan, es transmet molt per escrit... i potser molt més encara escrivint amb regularitat.

    Si somrius o si plores no surt, però pot sortir en el moment que tu vulguis. Pots triar.

    Si ho escrius surt, si no ho escrius no surt.

    Avui m'ho han escrit en un comentari... i jo imagino l'expressió emocionada i les llàgrimes.

    Per a mi escriure i llegir-nos és un gran privilegi d'una altra mena de gestos, mirades i somriures, ben reals, tanmateix.

    ResponElimina
  3. Si ja se´que les paraules poden expressar i traspuar emocions...però no deixen de ser paraules...no hi ha tacte ni imatge...a això em referia potser...Gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  4. No hi ha tacte ni imatge, és cert! I sobretot el tacte no es pot substituir per paraules... tens raó.

    ResponElimina
  5. M'agraden les reflexions del post i m'agraden els comentaris de la Kweilan i de la Carme, i és que tot depèn de com es miri.

    Quan t'he llegit a tu he pensat que era ben cert el que deies, però després, en veure el que deien elles, he pensat que també.

    Fa temps, una amiga meva valenciana, passava una mala època, pero en un forum en el que entràvem, ella feia broma, les seves paraules semblàven les d'una persona completament tranquil·la, despreocupada, sense cap problema.

    Un noi que la coneixia una mica és va estranyar de veure-la "tan feliç" quan, en privat, li havia dit que ho estava passant malament. I ella li va respondre "Nunca juzgues el estado de ánimo de una persona por como veas que escribe"... Em va quedar gravat.

    ResponElimina
  6. Primer de tot gràcies Assumpta pel comentari...això que expliques és ben cert...encara que de vegades escric d'acord amb el que sento realment, moltes altres vegades el que escric em serveix precisament per distreure'm, vull dir que per distanciar-me d'un dia dolent...potser escric un relat o unes paraules més o menys literàries perquè és com entrar en un altre món diferent...on tot pot ser diferent...depèn del dia...

    ResponElimina
  7. totes teniu tanta raó!

    jo penso que som allò que escrivim... (ho vaig llegir a algú que ho deia i em vaig sentir identificada...)
    per a mi escriure és deixar petjades... és deixar trossets de pell en un paper o en una pantalla... és aprendre'm i descobrir-me a mi mateixa... de vegades escric el que tinc a dins... de vegades escric el que m'agradaria tenir... de vegades escric el que sento... i de vegades... faig silenci...
    sónt tantes coses que es poden dir amb les paraules... i tantes coses que es poden sentir, somniar, imaginar,...
    un petó a totes... de cap de setmana...
    amb regust de conversa de cafè... (acabo de passar pel blog de la kweilan i ...)
    petons!

    ResponElimina
  8. i tant mateix les paraules acaronen... i tot volent dissimular els ànims... ens el canvien...

    ResponElimina
  9. gràcies mar ....de gades sóc només allò que escric i de vegades sóc molt més del que escric i de vegades el que escric no sóc tant jo..depèn...Gràcies calaix...de vegades es cert que acaronen...i també em passa que escrivint em canvia l'ànim...

    ResponElimina

benvinguts comentaris