Mundos paralelos. Relats conjunts

Mai fins aquell dia m'havia plantejat que el món fos alguna altra cosa diferent al món que sempre havia viscut...els papers pintats de les parets, per exemple jo els veia ben reals i consistents. Tot estava en ordre. Les plantes dins el seu test de terrissa, el gerro que m'havia regalat el meu oncle Esteve....Tot era ben normal. És clar que tampoc m'havia semblat res estrany ni inusual el fet que les plantes que tenia amb mi ,dins la casa ,no necessitaven aigua ni cap especial mirament...Ni tampoc m'havia preguntat per l'origen del misteri o encanteri que produïa una mena d'efectes especials de llum i ombres cada matí i cada vespre ...i a més anaven acompanyats d'un aroma a pintures i olis, a vernissos..Era la meva quotidianitat. Des de quan ? Doncs , la veritat ,no ho sabria dir...no havia sortit del meu món , les quatre parets de paper pintat on havia nascut..suposo...Em sap greu reconèixer-ho però no era de dar-li gaire voltes a les coses.

Però un dia, a les nou i deu, el meu rellotge mai hi havia marcat cap altre hora...sempre eren les nou i deu ...sempre...tot es va capgirar. No sé per quin motiu vaig rascar el paper pintat d'una de les parets del meu habitacle....potser no ho hauria d'haver fet mai...era feliç fins llavors...o almenys no sabia que era no ser-ho ...No sé si m'havia llevat amb el peu canviat ni quins mals pensaments em devien invalidar el funcionament dels meus sentits....Però vaig gratar la paret...i tot d'una, es van apoderar de mi unes fal·leres gratadores immenses i no vaig poder aturar-me i vaig seguir gratant i gratant el paper...Déus de l'Olimp! Tot es va badar com una síndria esclafada contra el terra! Vaig descobrir que darrera de la que jo creia que era una finestra hi havia una finestra! que el gerro no era un gerro...era la imatge d'un gerro...que la planta era una imatge...Que l'olor a pintura era de veritat una olor de pintura i el meu oncle no era el meu oncle: era el pintor que em pintava!!! Jo no era jo ni era cap altre...no existia...res era de veritat... tota la meva vida havia estat dins una pintura!!!! I vaig decidir llençar-me al buit....i acabo de saber que tampoc em podré mai tirar-me daltabaix perquè aquí el buit no existeix.