Paisos Catalans

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Palau de llums.


Entro al palau de la llum avui que el cel és gris. Entro en aquest palau sense que m'hagin convidat. però fujo de la grisor del dia cercant una claror , uns tocs de llum i de color que foragitin els mals averanys de la vida i les tristeses melangioses....la vida imparable segueix...el rellotge no atura el seu tic-tac , batec somort que vol ser carn i sang i pell sense aconseguir-ho....Entro matisant els tocs de pinzell a cops de mirades i esguards....Vull ser princesa d'aquest palau de llum. Vull ser un palau que aculli tothom qui sigui fugitiu fugisser de la foscor i la nit. Vull ser com la llum i moure'm en línia recta i al mateix temps en ones, fent saltets i deixant rastre. Com un polsim d'estels, ales de papallona que se't mor a les mans, núvols pintats de blanc i gris i gotims de pluja escampats arreu com minúsculs petons fets al vent. Entro, m'endinso, provisionalment en aquest palau de llum...palau de llums. Allau de color provocat per un crit. Escolto una sincera riallada com de picarols , que m'arriba de lluny.

7 comentaris:

  1. Segur que tu també, saps fer una rialla com un picarol, princesa del palau de llum.

    De moment llegim els teus mots que ens deixen una estela de sentiments...

    ResponElimina
  2. Aquestes paraules amb què acompanyes les pintures són sempre precioses. M'encanta mirar el quadre i després llegir el que has escrit.

    ResponElimina
  3. Ostres, què maco, Elvira... Quan escriviu coses així em costa comentar i tot perquè les paraules són tan boniques que només cal llegir-les i, com diu Kweilan, després mirar una estona el quadre :-)

    ResponElimina
  4. Carme, Kweilan, Assumpta; fanal blau moltes gràcies per les vostres paraules:-)

    ResponElimina
  5. Jo sóc incapaç de "crear" paraules tan suggestives... només sé parlar de llibres i de pel.lis - és a dir, parlar dels productes culturals d'altri-
    Petons

    ResponElimina
  6. I fas força bé Mireia! gràcies pel comentari

    ResponElimina