Paisos Catalans

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Dubto i no sé ja si sóc

 La pandèmia ha trasbalsat el món, i segueix fent estralls econòmics, socials, psicològics , sanitaris....com que faig de profe em poso en risc cada dia , compartint espai amb molt gent, on treballo som al voltant de 60 o més professionals , centenars d'alumat des de la ESO fins formació professional de grau superior .....la pandèmia , pensava , era la més gran oportunitat de capgirar els valors , de transformar el món...no està succeint ......ans a contrari ,com l'au Fènix , reneixen de les cendres antics tics autoritaris i antidemocràtics i profundament excloents .

Els i les qui tenen riquesa en tenen més que mai. Tota la resta : els qui treballem i els qui treballant no poden ni pagar un lloguer .....els qui no tenen llar , els qui no tenen feina .....els privats de veu ...de vot, de llibertat ......cada dia que passa som més i més ....

 Si a petita escala , com pot ser en el microcosmos d'un institut d'ensenyament públic , la dissidència està mal vista , la democràcia és cada cop més un mot buit de contingut i de forma, no es tolera la més mínima crítica ....si els qui tenen criteri i en fan ús són titllats / titllades de fer comentaris tòxics.....si a semblança d'un exercit ( també em recorda les cèl·lules  comunistes  amb la seva:  unitat d'acció  "llibertat" de discussió) hem d'anar en sol bloc unitari sense fissures, sense desviacions de la norma .....sense humanitat, sense ètica però conservant l'estètica ....a gran escala passa el mateix augmentat milers de vegades ..... 

Ens  morim . Ens morim : del covid 19, de la fam, de la manca de llibertat, de solitud, empresonament, d'exili   , de manca d'ètica......de mentides, falsedats, de milers de diners en armament.....ens morim de pena, de desesperança ....