Paisos Catalans

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paraules. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Dubto i no sé ja si sóc

 La pandèmia ha trasbalsat el món, i segueix fent estralls econòmics, socials, psicològics , sanitaris....com que faig de profe em poso en risc cada dia , compartint espai amb molt gent, on treballo som al voltant de 60 o més professionals , centenars d'alumat des de la ESO fins formació professional de grau superior .....la pandèmia , pensava , era la més gran oportunitat de capgirar els valors , de transformar el món...no està succeint ......ans a contrari ,com l'au Fènix , reneixen de les cendres antics tics autoritaris i antidemocràtics i profundament excloents .

Els i les qui tenen riquesa en tenen més que mai. Tota la resta : els qui treballem i els qui treballant no poden ni pagar un lloguer .....els qui no tenen llar , els qui no tenen feina .....els privats de veu ...de vot, de llibertat ......cada dia que passa som més i més ....

 Si a petita escala , com pot ser en el microcosmos d'un institut d'ensenyament públic , la dissidència està mal vista , la democràcia és cada cop més un mot buit de contingut i de forma, no es tolera la més mínima crítica ....si els qui tenen criteri i en fan ús són titllats / titllades de fer comentaris tòxics.....si a semblança d'un exercit ( també em recorda les cèl·lules  comunistes  amb la seva:  unitat d'acció  "llibertat" de discussió) hem d'anar en sol bloc unitari sense fissures, sense desviacions de la norma .....sense humanitat, sense ètica però conservant l'estètica ....a gran escala passa el mateix augmentat milers de vegades ..... 

Ens  morim . Ens morim : del covid 19, de la fam, de la manca de llibertat, de solitud, empresonament, d'exili   , de manca d'ètica......de mentides, falsedats, de milers de diners en armament.....ens morim de pena, de desesperança ....



dilluns, 1 d’octubre del 2018

I avui fa un any

Fa un any varem ser un gran poble, gent gran i petita, dones i homes, famílies senceres, joves ....varem anar a la una, plegats per assegurar que poguéssim votar, enmig d'una forat repressió, ens van atonyinar de valent i vam passar por però no vam fer cap pas enrere i vam votar !
per llegir tantes i tantes petites grans gestes https://www.vilaweb.cat/noticies/les-petites-grans-victories-de-l1-o-cinc-maneres-de-salvar-els-vots/ 
En aquesta web podeu trobar
 Memòria gràfica geolocalitzada https://catmemoria.cat/
 d'un dia que mai oblidarem 

o si ja vau llegir Operació urnes ara ja ha sortit 
https://books.google.es/books/about/M%C3%A9s_Operaci%C3%B3_Urnes.html?id=hmRmDwAAQBAJ&source=kp_cover&redir_esc=y

o el llibre amb les imatges fotografiades per Jordi Borràs   ,agredit per un policia en actiu ( a qui no l'han ni renyat ....impunitat total )http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1185/dies-que-duraran-anys

L'ideal seria recuperar aquella gran xarxa de confiança i de suport que vam fer tots plegats  .....si anem junts som imparables !

diumenge, 27 d’agost del 2017

No tenim por d'expressar el que sentim

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-premsa-espanyola-reacciona-irritada-a-la-manifestacio-de-barcelona/

I segueixen sense voler entendre res  .......o es fan l'orni.

¿Saben que el govern estatal i el monarca envien armes a països com Aràbia Saudí, molt sospitosa de finançar el fonamentalisme terrorista?

Laura Gómezhttp://www.elnacional.cat/


¿ Saben que ells tenien informació rellevant sobre l'imam i que no ens la van proporcionar?

http://www.vilaweb.cat/
una piulada de Sor Lucia Caram 

Els agraïments són pels qui els mereixen ......aquí una mostra  
http://www.ccma.cat/324/els-manifestants-de-notincpor-omplen-de-flors-les-furgonetes-de-la-policia/noticia/2805765/#
pd: no puc resistir penjar enllaç a un vídeo de l'entrevista al de Ciudadanos que mentre clama contra la politització es veu un munt de banderes espanyoles ...es queda ben retratat

diumenge, 2 d’abril del 2017

L'Albir

A l'abril aigües mil .......que si plouen milions, que si plouen mentides, que si ens duran altre cop als tribunals pels pressupostos , que com diu la mateixa paraula : pre- suposa alguna cosa que encara no ha succeït  .....ergo estem com a Minority Report ........

Abril , enguany estranyes coincidències de calendari .....divendres sant s'escau el dia 14 , aniversari de la proclamació de la segona República Espanyola; el dilluns de Pasqua , vés per on,  serà el 17 d'abril, farà una bona pila d'anys de la restauració de la Generalitat nostrada el 1931 .... tres dies després  del 14,  la mencionada República Espanyola va denegar  la nostra efímera República  Catalana i vam recuperar la Generalitat ;  passades festes  el dia de Sant Jordi és diumenge ..... això vol dir que la Rambla estarà a petar i que els soferts llibreters hauran de treballar en dia festiu .......
Cercant en e diccionari d'anagrames d'abril han sortit els següents: birla ( una bitlla), libra ( o sia balança , signe que no pas cigne zodiacal..., el verb libar que tant és xuclar com fer un glopet, el brial,
que curiosament és nom d'una peça de vestimenta tant de dona com d'home de l'edat mitjana; i finalment abril ens mena a l'albir , que sí és lliure, tal com ha de ser, ens parla del poder de la voluntat per  decidir lliurament......... 

Ben mirat del verb albirar podria ser la primera persona del present d'indicatiu dit a la menorquina ...jo albir ......jo veig al lluny , jo decideixo lliurement ......

I segons el DCVB : de l'àrab al-bir, ‘el pou’.

O decidir lliurement o caure al pou .......quin abril!!!!   i encara en tenim més d'efemèrides el mes d'abril albir .....

 
El 7 d'abril se celebra el dia mundial de la Salut
El 25 d'abril se celebra la Diada del País Valencià
El 27 d'abril se celebra el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya


dijous, 2 de març del 2017

In memoriam Salvador

“És projectant-nos en el futur, sentint el pes del present, on radica la nostra raó d’ésser”

 http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1477/Puig-Antich-les-ultimes-hores

Foto de archivo (2/03/1974) del anarquista Salvador Puig Antich, ejecutado en 1974. El Tribunal Supremo (TS) volvió hoy a rechazar la práctica de nuevas pruebas que habían sido solicitadas por la familia de éste antes de que terminaran las deliberaciones sobre si procede o no revisar la sentencia que le condenó a muerte. Según informaron fuentes del alto tribunal, la Sala de lo Militar decidió hoy desestimar el recurso de súplica presentado por la familia de PuigAntich contra el auto que denegó la práctica de estas nuevas pruebas. (Propias) http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20140302/54401716600/salvador-puig-antich-ejecucion-garrote-vil-anarquismo-mil-franquismo-espana.html
 40 anys reivindicant justícia


dimecres, 2 de novembre del 2016

Dia dels difunts

Aquest és el segon post o segona entrada que aprofito per deixar escrita i programada per el dia 2 de novembre , dia dels difunts ....el dia d'avui que és 30 d'octubre, per l'hora tirada cap enrere, m'ha fet llevar-me més d'hora i el jorn se m'allargassa .....

Quan surti el post o entrada a la sortida del dia 2,  serà dia de difunts o dels difunts o dels morts o de les ànimes ....

Ara no es fa  tant perquè vivim temps de canvis i de pèrdues de ritus, de rituals i tradicions  però abans era costum anar als cementeris a visitar les tombes dels morts familiars, coneguts i estimats .....es duien flors , es resava o simplement s'arreglava el nínxol, es netejava d'herbes si les havia i es retiraven les flors seques o pansides .....personalment no hi vaig, al cementiri vull dir ,però sí dedico ni que sigui uns moment del dia a recordar els qui ens han deixat i estimava.....

Aquí hi ha contat l'origen de tals tradicions i un article de  Jaume Nolla f publicat al punt avui farà dos anys .....i encara més sobre Tots sants i Dia dels morts  

Hi ha moltes paraules per anomenar els morts:  difunts, finats, traspassats, cadàvers, extints, exànimes , interfectes ( morts violentament) ....i seguint el fil de mort a mans d'altri tindríem assassinats,  matats, occissos , massacrats ...... en tenim tantes per referir-nos als vius ?

Es veu que entre Tots Sants i dia de difunts morts i vius érem/som més a prop que mai i s'intercanviaven  les visites .....recordo que la meva àvia posava un plat i uns coberts i un got buits a taula i una espelma encesa per guiar les animetes fins allà ....

No oblidem els nostres essers estimats que ja no hi són.

dijous, 18 d’agost del 2016

"Se le vio ,caminando entre fusiles"

I encara no l'han trobat ni a ell ni als seus companys d'infortuni i d'injustícia que va ser afusellats per els franquistes feixistes la matinada del 18 al 19 d'agost del 1936 .....entre Alfacar i Viznar ....a punt un tercer intent de cercar les restes , 
El poeta és un entre els mes de 100.000 desapareguts  enterrats, és un dir, de qualsevol manera ,en sots , caminois i fosses comunes arreu del territori .....el comitè de drets humans de la ONU ha instat ,crec que ja en dues ocasions almenys , per a que l'estat espanyol faci net des crims de franquisme i cerqui als desapareguts  ....i l'estat segueix passat-se pel folre ambdues coses .....





“El Crimen fue en Granada”

          1. El crimen
Se le vio, caminando entre fusiles,
por una calle larga,
salir al campo frío,
aún con estrellas de la madrugada.
Mataron a Federico
cuando la luz asomaba.
El pelotón de verdugos
no osó mirarle la cara.
Todos cerraron los ojos;
rezaron: ¡ni Dios te salva!
Muerto cayó Federico
—sangre en la frente y plomo en las entrañas—
… Que fue en Granada el crimen
sabed —¡pobre Granada!—, en su Granada.
   2. El poeta y la muerte
Se le vio caminar solo con Ella,
sin miedo a su guadaña.
—Ya el sol en torre y torre, los martillos
en yunque— yunque y yunque de las fraguas.
Hablaba Federico,
requebrando a la muerte. Ella escuchaba.
«Porque ayer en mi verso, compañera,
sonaba el golpe de tus secas palmas,
y diste el hielo a mi cantar, y el filo
a mi tragedia de tu hoz de plata,
te cantaré la carne que no tienes,
los ojos que te faltan,
tus cabellos que el viento sacudía,
los rojos labios donde te besaban…
Hoy como ayer, gitana, muerte mía,
qué bien contigo a solas,
por estos aires de Granada, ¡mi Granada!»
          3.
Se le vio caminar…
Labrad, amigos,
de piedra y sueño en el Alhambra,
un túmulo al poeta,
sobre una fuente donde llore el agua,
y eternamente diga:
el crimen fue en Granada, ¡en su Granada!
Antonio Machado