El poeta és un entre els mes de 100.000 desapareguts enterrats, és un dir, de qualsevol manera ,en sots , caminois i fosses comunes arreu del territori .....el comitè de drets humans de la ONU ha instat ,crec que ja en dues ocasions almenys , per a que l'estat espanyol faci net des crims de franquisme i cerqui als desapareguts ....i l'estat segueix passat-se pel folre ambdues coses .....
“El Crimen fue en Granada”
1. El crimenSe le vio, caminando entre fusiles,
por una calle larga,
salir al campo frío,
aún con estrellas de la madrugada.
Mataron a Federico
cuando la luz asomaba.
El pelotón de verdugos
no osó mirarle la cara.
Todos cerraron los ojos;
rezaron: ¡ni Dios te salva!
Muerto cayó Federico
—sangre en la frente y plomo en las entrañas—
… Que fue en Granada el crimen
sabed —¡pobre Granada!—, en su Granada.
2. El poeta y la muerte
Se le vio caminar solo con Ella,
sin miedo a su guadaña.
—Ya el sol en torre y torre, los martillos
en yunque— yunque y yunque de las fraguas.
Hablaba Federico,
requebrando a la muerte. Ella escuchaba.
«Porque ayer en mi verso, compañera,
sonaba el golpe de tus secas palmas,
y diste el hielo a mi cantar, y el filo
a mi tragedia de tu hoz de plata,
te cantaré la carne que no tienes,
los ojos que te faltan,
tus cabellos que el viento sacudía,
los rojos labios donde te besaban…
Hoy como ayer, gitana, muerte mía,
qué bien contigo a solas,
por estos aires de Granada, ¡mi Granada!»
3.
Se le vio caminar…
Labrad, amigos,
de piedra y sueño en el Alhambra,
un túmulo al poeta,
sobre una fuente donde llore el agua,
y eternamente diga:
el crimen fue en Granada, ¡en su Granada!
Antonio Machado
Pell de gallina en llegir el poema...
ResponEliminaNo es farà net, en aquesta Espanya, no. Molt haurien de canviar lea coses i no csmvien gens.
i fa ja vuitanta anys i no, no hem fet net encara no els interessa
EliminaEm sap greu que el dia del meu sant, 18 d'agost, sigui aquest tan trist.
ResponEliminasento la coincidència Helena , per cert felicitats no sabia que era el teu sant!
EliminaTot un homenatge d'Antonio Machado, a Federico, amb aquest poema per remoure consciències( a qui en tingui, és clar)...
ResponEliminaPetonets.
ja tens raó en dir qui en tingui de consciència ara gràcies a la jutgessa argentina i la justícia universal 'ha ordenat la recerca altre cop del seus restes
Eliminaabraçada
Quin homenatge esplèndid, Elfree!
ResponEliminaI quins grans poetes Machado i Lorca!!!
Jo mai aclareixo si va morir el 18 o el 19 o la nit entre els dos dies, per això vaig programar el petit poema de Lorca a glo.bos pel 19.
gràcies Glòria ! de fet no se sap de cert entre el 18 i el 19 ja que devia ser ja a la matinada
ResponElimina