Elfreelang es pregunta

Jubilea simbolo esperanto

Elfreelang no entén molts coses, no comprèn que ens hem haguem inventat un temps que va en contra del temps, no li cap al cap que aquesta matinada les busques dels rellotges es busquin i no es trobin més que anant enrere seixanta minuts....pensa que seria més natural anar d'acord amb l'hora solar.

Elfreelang es mira el món i el troba absurd, llegeix els diaris i la seva perplexitat va en augment; observa com un sistema econòmic que es va anar implantat  des de fa anys domina les ments, els estats i les consciencies, manen els diners i pels diners, per culpa dels diners.... ara diuen estem en una crisi que ha creat el mateix sistema econòmic ....i perquè no ho canvien tot ?es pregunta, perquè no canvien no innoven no s'inventen un altre sistema de funcionar més just, més equitatiu? Com és possible que els infractors es passegin lliures i frescos mentre els treballadors i els pensionistes pateixen unes restriccions que no han creat?  

 Elfreelang està a favor de preservar i estimar totes les cultures, totes les llengües i si podés li agradaria poder dir t'estimo en totes les llengües del món; sap que les llengües expressen una visió del món i que de vegades hi ha llengües que són com nadons orfes que s'han de protegir i mimar perquè visquin lliures, per què no morin....que ningú ni res pot menystenir o tractar de perjudicar una altra llengua o una altra cultura , que els pobles i les nacions tenen una llengua també i tot el dret a expressar-se en aquesta llengua ....

 Elfreelang llegeix astorada com de manera irresponsable un partit polític que utilitza l'adjectiu: popular

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al poble. Les creences populars.
2 adj. [LC] Fet per al poble. Escoles populars.
3 adj. [LC] Que té qualitats adequades per al poble. Escriptor popular.
4 adj. [LC] En voga entre el poble. 

es dedica sistemàticament a atacar la llengua del poble on viu, per via judicial i propagandista....i a més amb el cinisme manifest i insultant de crear mala maror.....Efreelang no pot comprendre que un dia es fes una llei molt estranya per eliminar un partit Llei de Partits (2002) i pensa que es podria aplicar aquesta mateixa llei per abolir aquest tan popular que va en contra del poble....

Efreelang es pregunta i no sap les respostes però intueix que potser tot aniria una mica millor si poguéssim exercir el  dret a l'autodeterminació , almenys seriem amos i mestresses del nostre destí , a Elfreelang li faria molta il·lusió gosar poder provar-ho ....

Mi proponas, ke ni laboru kune ,dankon! ( proposo que treballem plegats, gràcies!)

PD:  darerra estrofa de Para la libertad

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado, que retoño:
porque aún tengo la vida.

Miguel Hernández

Dimecres: sopa i llom amb patates

No , no és que ara Elfreelang es dediqui a escriure sobre cuina, no, és el menú que m'ha "tocat" avui a l'insti, avui el temps era poquet trenta minuts entre reunió i guàrdia.....ahir me'n vaig anar a dormir amb noticies de morts    Llàtzer Escarceller  de 96 anys, l'avi entranyable de moltes pel.lícules , del Filiprim a TV3, amic de Pepe Rubianes, persona normal i corrent amb una vitalitat prodigiosa,  que abans havia venut tramussos i pipes al moll, vés em queia bé i m'ha sabut greu; i ara no fa gaire m'he assabentat de la mort de Joan Solà gràcies a Víctor Pàmies i també m'ha sabut greu, gran lingüista i coneixedor de la llengua, Premi d'Honor de les lletres catalanes , articulista al diari Avui fins fa uns dies quan es va acomiadar Darrer article.... Dues morts ben diferents perquè la mort és única per cadascú ; realment he recordat un fragment de Jorge Manrique :

Nuestras vidas son los ríos       
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
y consumir;                          
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos,
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos          
y los ricos.

Set-cents 700!!! apunts Bufa!

Set sents i beus aigua per la set, i prens aire i bufes perquè has arribat a set-cents apunts ! Acabada de néixer amb un altre nom i Elfreelang rebatejada celebra amb qui vulgui aquests set-cents apunts, posts o com lliurament es vulguin anomenar. Set dies té la setmana, el set és un número màgic, és un nombre primer , els colors de l'arc de Sant Martí, les set notes musicals....i un llarg etcètera ....Set -cents moments compartits!!!

I brindo alçant la copa , set-cents brindis amb tots vosaltres!!!!

vicicle
Elvira, per ara, plega.
I Elfreelang ens aplega.
Set-cents bells apunts
li deixa de gran reserva.
Per a la nova "blogvida"
que ara ell comença.
Bona ventada i rumb
pels pròxims benvinguts
set-cents nous apunts.

Apunt 699 i canvi de nom

Arribada a aquest punt de la tardor he decidit renàixer i caviar-me el nom, el nom blocaire només, i he triat Elfreelang que pot tenir molts significats , conté Elf , el nom dels esperit nòrdics que voltaven arreu, també hi ha free que vol dir lliure i lang en homenatge a Fritz Lang, igual me'l torno a canviar, no ho sé, però m'ha agafat aquesta dèria i d'un rampell el nom anterior ha volat, ara és clar qui em vulgui dir pel meu nom pot fer-ho....recordeu que sóc jo però amb un altre nom Elfreelang!!!!  Elfreelang  neix avui dissabte 23 d'octubre del 2010 i ha d'aprendre encara a caminar, a parlar i a escriure....i a esdevenir un esperit lliure ( osti m'ha sortit un rodolí, disculpeu acabada de nàixer no domino del tot l'art dels mots) ......

Queda ridícul el nom? Podeu poniar  vull dir opinar ,si voleu ( però no voleu massa enlaire que us trobareu el forat d'ozó) 

PREMI SUNSHINE AWARD

ricderiure

m'ha concedit aquest premi que agraeixo i ara començaré a esfullar virtualment els pètals d'aquesta margarida ataronjada  que posarà una nota de color a uns dies una mica massa grisos... GRÀCIES RICDERIURE!

PD: Encara que em sembla que no és fa així, em nego a repartir el premi només amb uns pocs o sigui que el premi el dono i comparteixo amb qui vulgui fer-ho perquè tots i totes us ho mereixo....és per a tots els blocs que tinc enllaçats i pels bloc que segueixo ....vosaltres mateixos serviu-vos els pètals que desitgeu o la flor sencera SUNSHINE AWARD de debò ! Escampeu pètals color taronja per aquest món blocaire...són vostres! 

Cambalache

No cal dir res més, Cambalache un tango visionari

• Letra y música de Enrique Santos Discépolo (1935)

Que el mundo fue y será

una porquería, ya lo sé.

En el quinientos seis

y en el dos mil, también.

Que siempre ha habido chorros,

maquiavelos y estafaos,

contentos y amargaos,

barones y dublés.

Pero que el siglo veinte

es un despliegue

de maldá insolente,

ya no hay quien lo niegue.

Vivimos revolcaos en un merengue

y en el mismo lodo

todos manoseados.

Hoy resulta que es lo mismo

ser derecho que traidor,

ignorante, sabio o chorro,

generoso o estafador...

¡Todo es igual!

¡Nada es mejor!

Lo mismo un burro

que un gran profesor.

No hay aplazaos ni escalafón,

los ignorantes nos han igualao.

Si uno vive en la impostura

y otro roba en su ambición,

da lo mismo que sea cura,

colchonero, Rey de Bastos,

caradura o polizón.

¡Qué falta de respeto,

qué atropello a la razón!

Cualquiera es un señor,

cualquiera es un ladrón...

Mezclao con Stravisky

va Don Bosco y La Mignon,

Don Chicho y Napoleón,

Carnera y San Martín...

Igual que en la vidriera

irrespetuosa

de los cambalaches

se ha mezclao la vida,

y herida por un sable sin remache

ves llorar la Biblia

junto a un calefón.

Siglo veinte, cambalache

problemático y febril...

El que no llora no mama

y el que no afana es un gil.

¡Dale, nomás...!

¡Dale, que va...!

¡Que allá en el Horno

nos vamo’a encontrar...!

No pienses más; sentate a un lao,

que ha nadie importa si naciste honrao...

Es lo mismo el que labura

noche y día como un buey,

que el que vive de los otros,

que el que mata, que el que cura,

o está fuera de la ley...

Noia llegint una carta davant una finestra

Vermeer

 

 

 

 No pots evitar la cara deformada de l'ànima que se't reflecteix malgrat la teva aparent serenor  en  el vidre de la finestra oberta, fosqueja i l'estança atapeïda s'empelta del teu torbament en obrir la carta que temies i ,a desgrat del lleuger tremolor que t'invadeix , l'agafes , i t'acostes més a la llum crepuscular que amb prou feines il·lumina  la safata amb fruites seques, seques com els teus ulls. Uns ulls esgotats de plorar llàgrimes silencioses ....el silenci al teu voltant és espès i dens , el temps s'ha aturat i les poques hores vives que cuegen encara  no gosen a moure's de rere la cortina....i ben fort prems entre les mans un plec de paper que es doblega sota el pes dels mots plens de tristor....

 Estimada Catherina,

No puc evitar d'escriure't aquesta carta, encara que en sóc conscient que ja és tard, massa tard per a tu i per a mi , tard per a nosaltres, fa ja un any que et vaig deixar a desgrat meu.......(......)

- Jo no llegiria cartes privades , això és invadir la intimitat.

- Ca quines bestieses dius, tros d'ase! 

- Que no que et dic que no, això és massa emotiu, no hi tens cap dret!

- Sóc el narrador puc fer el que vulgui!

- I a mi què! jo sóc més important que tu saps?

- Més important ?au home ves! , no em facis riure que em pixo! qui ets tu?

- Doncs sóc un lector anònim, bé una lectora anònima, vull dir, i tinc tot el dret a protestar!

- Bé, d'acord només un fragment més ...

- Però el trio jo, sinó res!

I és per això vida meva, flor del meu cor , que vaig haver de marxar.....ferit d'amor ,impotent per oposar-me als designis dels meus pares...

- I prou!

- Tu estàs ben boig! toca't de l'ala estàs, has fet malbé un relat amb la teva mania de no llegir tota la carta, jo plego ja t'ho faràs!

Nou Joc literari sense la "e" Cadira morta al riu

En Jesús M Tibau ens torna proposar un nou joc literari el 177è i no he de fer servir la lletra"e"

No sóc cap animal ni planta, no no ho sóc...tan sols sóc una cadira caiguda, caiguda i mig morta amb fam d'amor....no pot gosar una cadira arribar a amar ? tràngols infinits arribats a un límit fan grans mals...i jo cadira amb capacitat prou contrastada com a bona cadira, complidora , un mal dia vaig suplicar a una fada màgica un favor insòlit: la vida! i la vida porta associada la mort. No ho sospitava. No, no ho sabia. Volia la vida , l'amor, l'amistat ....tot allò humà, va arribar la dissort, la solitud , un dolor somort ,buida d'amor no trobat, d'amistat vana, tot això va anar construint un toll dolorós i sols la sortida fosca: un riu i morir poc a poc. Cadira amb vida sí i cadira amb mort al riu , boca avall fins la fi.

Què celebrem?

Avui es commemora l'aparició del primer impermeable que va ser inventat per Charles Macintosh  , escocès , el 1823, si ho preferiu us podeu quedar amb l'inexistent 12 d'octubre de 1582 ( degut a les modificacions del calendari anomenat gregorià que substituïa l'anterior), reconec que m'he inspirat gràcies a un article del diari Avui celebrar el 12 d'octubre escrit per Xevi Xirgo que el trobo especialment inspirat. Avui també és el dia de la Pilarica, festa grossa de Saragossa i aprofito per a felicitar totes les Pilars , en especial a la Pilar del bloc A encesa de llum. Moltes felicitats Pilar!!!

Comentari apart mereix un fet que m'ha omplert ,dins la meva ingenuïtat , de perplexitat absoluta i relativa....el servilisme de la presència del "nostre" president, que ha anat a retre homenatge i a donar gràcies per la mutilació de l'Estatut, dels greuges soferts i de l'ofegament econòmic...No em cap al cap. No hi puc fer més. 

http://www.proel.org/

En fi recordar que centenars de llengües guaraní, quitxua, aimara i un llarg etc van quedar gairebé anul·lades per imposició arbitrària  de la llengua dels seus invasors a partir d'un 12 octubre de 1492. El mapa anterior ens mostra la diversitat de llengües i cultures anteriors a l'arribada dels usurpadors. Moltes d'elles es van extingir. Què celebrem?
Pd- ui sí avui és celebra la gala dels premis c@at! a les 21,45!

ESCRIU, i escric ( in memoriam de E.S.M)

L'Anna, o Mortadel·la casolana ens convida a escriure amb aquesta imatge. I heus aquí l'escrit.

Absència de tu , la cadira buida del pes del teu cos però plena encara de les empremtes subtils d'un pensament que vol retenir-te viva. Penjat i buit de tu ,per a sempre, l'abric al capdamunt del porticó de la finestra oberta....No hi ets però al mateix temps ets i hi ets ....els teus ulls miren eternament el paisatge que volies i vols. Cap aspror et troba, res et fa ni et farà mal, tens bon color i la carn ha reviscolat, els cabell t'han tornat a creixer i rius....rius com abans, rius com mai mentre absorbeixes la natura amb el teu esguard del més enllà i pintes imaginàriament el darrer quadre, el quadre que havies de pintar pel menjador.....feliç esperes la tempesta que diuen que vindrà....t'agradaven i t'agraden...ara les pot veure des d'on acaben els somnis dels mortals i s'inicien els somnis del no-res o l'absolut. Dintre de set dies la teva absència farà un any, i la buida  cadira al costat de la finestra oberta a l'infinit, acull el pes i el pas del teu cos malmès en la lluita aferrissada per persistir ....Somrius. La teva absència es fa present en el present i des del teu no-lloc mires com el cel  es va omplint del teu record.

Un dijous variat

Avui el dia ha començat d'una altra manera....al bar habitual  on esmorzo ( sí en puc permetre el luxe d'esmorzar en un bar) avui he coincidit amb la senyora que abans el duia ( i ara el porta el seu fill), és un dona senzilla, treballadora i amb empenta, que va venir com tants altres de les terres dels  veïns ( vull dir de fora de Catalunya  però de la península) i ara està jubilada , m'ha explicat que s'ha apuntat a classes de català, d'informàtica i de sevillanes....Doncs m'ha alegrat el dia....trobo genial que s'hagi apuntat a classes de català i de sevillanes! Jo crec que és precisament aquesta naturalitat de mestissatge, de barrija barreja ...aquest poti-poti cultural el que ens distingeix de la uniformitat dels veïns del costat....No sé si aconsegueixo explicar-me...a més m'ha dit :para qué voy a apuntarme  a inglès? antes el catalán que es de aquí! I després veus les bestieses que arriben a dir en certes teles i diaris de la realitat catalana! per cert el seu fill parla català. 

Més tard a la feina ...insòlit per rar i per infreqüent ( o gairebé inexistent ) rebo una tanda d'elogis ....resulta que tinc a classe un parent proper d'una companya, que és membre de l'equip directiu, en un moment donat hem coincidit i m'ha dit que el seu nebot està encantat amb mi! vaja que està molt agradablement sorprès i que flipa amb la meva particular manera de fer les classes ....ves per on! una ració de moral! per això no he pogut acabar-me el dinar! ( és broma sí que he dinat)

Apunt número 691: llegir fa perdre l'escriure

Bé, això és que el deia sovint la meva àvia ,que llegir fa perdre l'escriure....agafant el senti literal ( que no lateral) de la frase diria que potser és cert ,mentre llegeixes no escrius i mentre escrius no llegeixes o potser sí que es pot fer tot alhora, de fet jo estic escrivint i llegint sinó simultàniament almenys una cosa després de l'altra....El que volia dir en realitat és que aquests dies quan arribo a casa estic en un estat similar als mòbils amb la bateria baixa ....no arribo a emetre un bip bip audible per la gent però sí és un bip bip d'auxili que noto dintre meu.....I què faig?  sopo....em poso davant del malvat aparell anomenat caixa tonta i deixo que les entumides neurones entrin en una mena d'stand by ....després és tard, com ara, i em dedico a llegir els correus electrònics i a respondre'ls si puc, i després a llegir blocs...i mentrestant els ulls se'm comencen a tancar demanant-me a crits que me'n vagi a dormir per a recarregar les piles ....i així estem....A més avui els astres o la sort també m'han fet anar una mica de corcoll, petites coses que s'acumulen, insignificances ....un metro que avisa ( la veu en off és clar) que no agafa passatgers, el següent que arriba atapeït, després l'autobús amb un conductor tant amable que s'ha passat quinze minuts atenent diverses preguntes  de vianants sobre com anar a variats punts de la ciutat ....i quan introdueixo la tarja T-mes a la màquina ...aquesta me la escup amb l'excusa que no és no operativa ??? i l'amable conductor ha hagut de fer-me un duplicat de la targeta en qüestió ( crec que la tarja ha decidit que amb el metro ja n'havia prou i que no volia anar a la feina).....finalment en marxa....l'autobús s'ha omplert i m'he sentit sardina en llauna enlloc de salmó que neda riu amunt. 

Els cargols cargolats

A proposta de Xim xim d'historietes
Els cargols cargolats
- Uf noi si que ets profund!
- Sí, què et pensaves?
- Creus que durarà això nostre?
- Jo crec que sí , estem ben cargolats!
- Ai no em facis riure que em cargolo !!!

Ajudem en Pau

http://ajudemenpau.blogspot.com

Octubre, octubrer

Resulta que aquesta planta amb flor s'anomena octubrer,

Callistephus chinensis pels entesos i enteses, no sé si el nom és perquè és una planta pròpia del mes d'octubre....Hi ha moltes més coses que poden rebre el qualificatiu d'octubrer. Per exemple jo estic en una edat octubrera ( tardorenca)....i de moment enceto aquest mes octubrer d'octubre ( valgui o vagui la redundant redundància) amb un pòsit un pèl preocupant de desànim post-vaga; i també amb un polsim d'esperança....ja no sé que pesa més ....he posat el desànim i l'esperança en una balança imaginària i de moment l'equilibri és precari però hi ha empat. Ahir , l'últim dia de setembre,  el dia va començar molt bé amb una trobada breu però molt agradable, després en arribar a la feina ja va ser tot o gairebé tot un exemple de la famosa Llei de Murphy....imprevistos de darrera hora em van fer avançar la classe de darrera hora ( estic redundant octubrera ho sento); és a dir que l'espai que tenia i volia aprofitar per acabar de pensar el que faria i com fer-ho se'n va anar en orris i no va sortir-me bé la sessió de classe...és clar que som humans i "humanum errare est " i també és possible que la meva autoexigència  sigui massa alta...I podeu pensar és que no programeu , que no us prepareu les classes? és clar però som humans i treballem amb persones , no es pot preveure tot i de vegades es reuneixen tot una sèrie de condicionants que no ajuden....O sia que em van caure els ànims als peus i el mes d'octubre tot sencer damunt del cap. Espero que avui em surti tot millor.