Paisos Catalans

divendres, 8 d’octubre del 2010

Un dijous variat

Avui el dia ha començat d'una altra manera....al bar habitual  on esmorzo ( sí en puc permetre el luxe d'esmorzar en un bar) avui he coincidit amb la senyora que abans el duia ( i ara el porta el seu fill), és un dona senzilla, treballadora i amb empenta, que va venir com tants altres de les terres dels  veïns ( vull dir de fora de Catalunya  però de la península) i ara està jubilada , m'ha explicat que s'ha apuntat a classes de català, d'informàtica i de sevillanes....Doncs m'ha alegrat el dia....trobo genial que s'hagi apuntat a classes de català i de sevillanes! Jo crec que és precisament aquesta naturalitat de mestissatge, de barrija barreja ...aquest poti-poti cultural el que ens distingeix de la uniformitat dels veïns del costat....No sé si aconsegueixo explicar-me...a més m'ha dit :para qué voy a apuntarme  a inglès? antes el catalán que es de aquí! I després veus les bestieses que arriben a dir en certes teles i diaris de la realitat catalana! per cert el seu fill parla català. 

Més tard a la feina ...insòlit per rar i per infreqüent ( o gairebé inexistent ) rebo una tanda d'elogis ....resulta que tinc a classe un parent proper d'una companya, que és membre de l'equip directiu, en un moment donat hem coincidit i m'ha dit que el seu nebot està encantat amb mi! vaja que està molt agradablement sorprès i que flipa amb la meva particular manera de fer les classes ....ves per on! una ració de moral! per això no he pogut acabar-me el dinar! ( és broma sí que he dinat)

20 comentaris:

  1. Què bonic és acabar el dia amb un gran somriure. Que duri, Elvira! ;)

    ResponElimina
  2. Un dia bonic, doncs! No fa falta gaire per fer-nos somriure, eh?

    Jo també desitjo que el somriure no s'esborri!

    Petons de bona nit, Elvira

    ResponElimina
  3. Ara m'agrades!

    Bé, quan les coses no rutllen tant bé, també!
    Jo crec que si has sabut explicar-te!

    Me n'alegro, Elvira!
    Una abraçada! I un somriure!

    ResponElimina
  4. Ho veus? Demà passat et tornes a mirar al mirall.
    Funciona!
    Ostres avui, ara que dius això de les sevillanes. He vist un rétol al barri de classes de dansa. Crec que m'hi apuntaré. Què carai! Ja estalviaré amb altres coses...
    Petons feliços!

    ResponElimina
  5. Caram, quin post tan diferent del d'ahir!! I amb aquest somriure tan bonic al mig ;-))
    Que duri aquesta sensació!!!

    ResponElimina
  6. Si necessitaves una injecció d'energia aquest és un bon començament. Tothom necessita que li reforcin la confiança de tant en tant, però més aviat es tendeix a les crítiques i a destacar punts negatius. S'hauria de saber elogiar la feina ben feta, i qui rep aquests elogis, fer-ho amb naturalitat.

    I pel que fa a aquesta coneguda, doncs perfecte per ella! Fer un gest d'integració, ja que es proposa fer activitats, és un bon detall amb la terra que l'acull. Personalment les sevillanes no em diuen res, però per qui li agradin, doncs també ha de ser una activitat ben distreta.

    ResponElimina
  7. Aquest escrit es un baló d'oxigen, que ens dóna energia i bon rotllo.

    Salut i gràcies!!!

    ResponElimina
  8. visca visca visca la vida!
    m'has alegrat el dia!
    (tot es contagia)

    ResponElimina
  9. Me n'alegre per tu! Aquestes coses donen un puntet especial als dies!
    Enhorabona!
    Salut i besos.

    ResponElimina
  10. és agradable sentir que encara queden "profes que tenen gAnes d'entrar a fer classe", perquè pel que em dieun cada cop costa més!!!

    Pel que fa a l'altre tema= si és que la realitat i la lògica de vegades s'imposa , fins i tot MALGRAT ELS DROPOS DE POLÍTICS que gaudeixen atacant-nos

    ResponElimina
  11. esclar que si!
    espero que el divendres hagi estat igual o encara millor!!!

    ResponElimina
  12. Gràcies per compartir els dies bonics, donen energia per uns quants dies més.

    ResponElimina
  13. Tan de bot tots els dies fossin com aquest! I tan de bo tothom fes com aquesta dona que expliques i s'apuntés a classes de català. Si fos així, no ens caldria patir tant per l'esdevenir de la nostra llengua.

    ResponElimina
  14. Noia sembla que hagis tingut la setmana dels tres dijous... Comparteixo el que dius de la senyora del bar, i els elogis són merescuts, el que passa que de vegades costa que et reconeguin la feina ben feta...


    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  15. És genial tenir un elogi per part d'altres persones.

    Terra de llibres

    ResponElimina
  16. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  17. Un dia per repetir, eh? tots fossin com aquest!

    Hola, Elvira, em dic Ferran i et tinc "vista" de ca l'Assumpta, en XeXu... i una bona colla més de blogs. He sentit curiositat, volia saber qui eres :)

    ResponElimina
  18. Ara ja ho saps...bé només una mica...gràcies per la teva curiositat i pel comentari!

    ResponElimina
  19. Sóc periodista, hehe; la curiositat la porto als gens ;)

    Ens llegim.

    ResponElimina

benvinguts comentaris