ESCRIU, i escric ( in memoriam de E.S.M)

L'Anna, o Mortadel·la casolana ens convida a escriure amb aquesta imatge. I heus aquí l'escrit.

Absència de tu , la cadira buida del pes del teu cos però plena encara de les empremtes subtils d'un pensament que vol retenir-te viva. Penjat i buit de tu ,per a sempre, l'abric al capdamunt del porticó de la finestra oberta....No hi ets però al mateix temps ets i hi ets ....els teus ulls miren eternament el paisatge que volies i vols. Cap aspror et troba, res et fa ni et farà mal, tens bon color i la carn ha reviscolat, els cabell t'han tornat a creixer i rius....rius com abans, rius com mai mentre absorbeixes la natura amb el teu esguard del més enllà i pintes imaginàriament el darrer quadre, el quadre que havies de pintar pel menjador.....feliç esperes la tempesta que diuen que vindrà....t'agradaven i t'agraden...ara les pot veure des d'on acaben els somnis dels mortals i s'inicien els somnis del no-res o l'absolut. Dintre de set dies la teva absència farà un any, i la buida  cadira al costat de la finestra oberta a l'infinit, acull el pes i el pas del teu cos malmès en la lluita aferrissada per persistir ....Somrius. La teva absència es fa present en el present i des del teu no-lloc mires com el cel  es va omplint del teu record.