Paisos Catalans

dissabte, 9 d’octubre del 2010

ESCRIU, i escric ( in memoriam de E.S.M)

L'Anna, o Mortadel·la casolana ens convida a escriure amb aquesta imatge. I heus aquí l'escrit.

Absència de tu , la cadira buida del pes del teu cos però plena encara de les empremtes subtils d'un pensament que vol retenir-te viva. Penjat i buit de tu ,per a sempre, l'abric al capdamunt del porticó de la finestra oberta....No hi ets però al mateix temps ets i hi ets ....els teus ulls miren eternament el paisatge que volies i vols. Cap aspror et troba, res et fa ni et farà mal, tens bon color i la carn ha reviscolat, els cabell t'han tornat a creixer i rius....rius com abans, rius com mai mentre absorbeixes la natura amb el teu esguard del més enllà i pintes imaginàriament el darrer quadre, el quadre que havies de pintar pel menjador.....feliç esperes la tempesta que diuen que vindrà....t'agradaven i t'agraden...ara les pot veure des d'on acaben els somnis dels mortals i s'inicien els somnis del no-res o l'absolut. Dintre de set dies la teva absència farà un any, i la buida  cadira al costat de la finestra oberta a l'infinit, acull el pes i el pas del teu cos malmès en la lluita aferrissada per persistir ....Somrius. La teva absència es fa present en el present i des del teu no-lloc mires com el cel  es va omplint del teu record.

15 comentaris:

  1. De vegades, -per no dir sovint- ens queda una cadira muda, per tota presència. Una cadira que és bressol de sentiments i pensaments... Una cadira davant de la finestra cercant un aire que ens ha de fer respirar...

    Des del far, una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. Bonic i emotiu. Quin apunt més inspirat. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  3. Emotiu és la paraula que millor defineix aquest escrit. La Kweilan me l'ha treta de les mans! Una proposta molt interessant, la desconeixia!

    ResponElimina
  4. presència de l'absència, presència del no-lloc.. la cadira buida

    segur que des del no-lloc mirarà el cel contenta..
    abraçada,

    ResponElimina
  5. Segur que mentre l'escrivies li ha arribat el teu somriure, i n'has rebut un de seu.
    Té un bon lloc al teu cor, el lloc de l'amistat.
    Un petó, Elvira.

    ResponElimina
  6. Recordo quan en parlaves, quan deies que no esborraries el seu número de l'agenda del mòbil...
    La vostra amistat, ara, és eterna...

    Petonassos!!!

    ResponElimina
  7. Només dir-te que m'has deixat sense paraules, amb els ulls a vessar.
    Aplançonada per un mateix sentiment a compartir, Elvira.
    Un petó.

    ResponElimina
  8. Només dir-te que m'has deixat sense paraules, amb els ulls a vessar.
    Aplançonada per un mateix sentiment a compartir, Elvira.
    Un petó.

    ResponElimina
  9. Aquest relat capta molt bé la imatge del record que és fa present mirant aquesta cadira buida.

    ResponElimina
  10. Mentre visqui en tu, veurà i sentirà el que tu sentis, més enllà del temps i d'un espai marcat.

    ResponElimina
  11. Quina absència més present! Gairebé jo la puc acariciar. Un record bell, i un homenatge molt sentit.

    Una abraçada gran

    ResponElimina
  12. M'ha agradat molt, i m'ha recordat -també molt- a una cançó dels Beatles, "Nowhere man".

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Gràcies onatge rebo de gust la teva abraçada des del far i jo t'envio una altra des del pensament del cor!
    gràcies kweilan!
    gràcies Albert!
    Una abraçada còsmica lolita!
    Assumpta sí ara farà un any ...gràcies! i muuacs!
    fanal blau envio uns quants muaacs ( que són petons)
    Gràcies Mortadel.la-Anna, quan vaig veure la foto em va portar el record i així l'he escrit! Muuas!
    Montse salut i gràcies!
    Pilar així ho espero més enllà del temps..gràcies!
    Mònica gràcies i abraçada també per a tu!
    Sànset en aquest cas és Nowhere woman...gràcies!

    ResponElimina
  14. Elvira, emociona i emociona més quan recordo perfectament els teus escrits d'ara fa un any.

    Una abraçada, bonica...

    Vaig a veure si també participo que aquí, he rebut la primera notícia d'aquesta iniciativa.

    ResponElimina
  15. Gràcies Carme....moltes gràcies per les paraules i per l'abraçada! una altra per a tu!

    ResponElimina

benvinguts comentaris