Paisos Catalans

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Noia llegint una carta davant una finestra

Vermeer   
 No pots evitar la cara deformada de l'ànima que se't reflecteix malgrat la teva aparent serenor  en  el vidre de la finestra oberta, fosqueja i l'estança atapeïda s'empelta del teu torbament en obrir la carta que temies i ,a desgrat del lleuger tremolor que t'invadeix , l'agafes , i t'acostes més a la llum crepuscular que amb prou feines il·lumina  la safata amb fruites seques, seques com els teus ulls. Uns ulls esgotats de plorar llàgrimes silencioses ....el silenci al teu voltant és espès i dens , el temps s'ha aturat i les poques hores vives que cuegen encara  no gosen a moure's de rere la cortina....i ben fort prems entre les mans un plec de paper que es doblega sota el pes dels mots plens de tristor....

 Estimada Catherina,
No puc evitar d'escriure't aquesta carta, encara que en sóc conscient que ja és tard, massa tard per a tu i per a mi , tard per a nosaltres, fa ja un any que et vaig deixar a desgrat meu.......(......)
- Jo no llegiria cartes privades , això és invadir la intimitat.
- Ca quines bestieses dius, tros d'ase! 
- Que no que et dic que no, això és massa emotiu, no hi tens cap dret!
- Sóc el narrador puc fer el que vulgui!
- I a mi què! jo sóc més important que tu saps?
- Més important ?au home ves! , no em facis riure que em pixo! qui ets tu?
- Doncs sóc un lector anònim, bé una lectora anònima, vull dir, i tinc tot el dret a protestar!
- Bé, d'acord només un fragment més ...
- Però el trio jo, sinó res!

I és per això vida meva, flor del meu cor , que vaig haver de marxar.....ferit d'amor ,impotent per oposar-me als designis dels meus pares...
- I prou!
- Tu estàs ben boig! toca't de l'ala estàs, has fet malbé un relat amb la teva mania de no llegir tota la carta, jo plego ja t'ho faràs!

35 comentaris:

  1. oh! un cop començat, ja no paris ni a mitges!!!! ho vull saber tot!! què li diu a la Caterina!!!! que sóc tafanera!!!

    un altre amor impossible!!! ai, quantes passions s'han perdut i es reflexen en aquest quadre!

    ResponSuprimeix
  2. Ha estat increïble el desdoblegament de la història. Sempre he admirat la manera en que mires els quadres, veient-los i donant-los vida. Avui he descobert la capacitat que tens de moure els fils del que escrius, sense perdre mai la governabilitat.
    Felicitats, Elvira.

    ResponSuprimeix
  3. Hahaha, això és meta-literatura, no? Molt ben pensat, t'escapes de totes les històries romàntiques que semblen sortir d'aquest quadre, bona feina.

    ResponSuprimeix
  4. Boníssim, Elvira, m'agrada com t'escapes pel fort de dalt!

    ResponSuprimeix
  5. ostres! quina passada! traspasses una i altra vegada el mirall.. i sempre sabem on ets... fantàstic, un relat que malgrat ser molt dificultós s'entén de meravella..

    encara que ... ens deixes a mitges i amb un pam de nas..

    ResponSuprimeix
  6. Ens has deixat amb la boca oberta. Genial!!!

    ResponSuprimeix
  7. Molt bo, seguir la passió del passat, i la fotesa de l'instant.

    ResponSuprimeix
  8. Ostres, molt bo, Elvira!! M'ha semblat un escrit molt original. Quina pena no saber que deia finalment la carta... ara ens quedarem amb les ganes... (què cotilla!)... jajajaj
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  9. És molt bo! I a més és que tens tota la raó: El narrador pot fer el que vulgui però qui de veritat mana és el lector. :-))

    ResponSuprimeix
  10. Aquesta vessant Pirandello m'encanta. Bon cop, sí senyora. Un petó.

    ResponSuprimeix
  11. JA,JA,JA,JA....

    Això d'escriure tan tard, te els seus unconvenients. Tant dir-me que us deixava tant intrigats, ara m'he mirat el relat i li faltaven dues frases!!!!!!

    PERDONEU!!!

    ResponSuprimeix
  12. Un cop aclarit el tema del meu realt, he de dir-te que m'ha agradat molt el teu. L'he trobat genial!

    ResponSuprimeix
  13. Eeeeeiiii CENSURAAAAA!!! Què ha passat aquí???
    Els lectors volem saber tot el contingut de la cartaaaa!!

    Que la llegeixi!! Que la llegeixi!!

    :-)))

    ResponSuprimeix
  14. Per cert... bona elecció el nom de Catherina ;-))

    ResponSuprimeix
  15. Jo ara plego...però tu no pleguis mai d'escriure!
    Genial la proposta!
    Sincerament, genial!

    Una abraçada, Elvira.

    ResponSuprimeix
  16. Jo l'he llegida! L'he llegida! Sóc tafaner, descarat i descregut!

    Molt bo!

    ResponSuprimeix
  17. Ostres! que bó!!! m'agrada molt aquesta idea :)

    ResponSuprimeix
  18. Escrius magníficament bé. Te'n surts molt bé en tots els registres. He de confessar que fa ben poc que començo a entrar amb una certa freqüència als blogs. El teu, a partir d'ara serà imprescindible :-).

    ResponSuprimeix
  19. Un quadre, un paisatge, una cara...inspiren paraules. I tú ho fas aqui establint un dilema, després d´una petita introducció molt bellament escrita. El narrador d´històries com un petit déu, que fa i desfà segons li sembla.M´he comprat un llibre de faules del R.L.Stevenson on a una d´elles, dos dels protagonistes de la illa del tresor fan un descans entre capítol i capítol i discuteixen sobre la valoració que fa dels persontges el propi autor.

    I Vermmeer, suposo que has vist La noia de la perla i la història del quadre, un fresc d´una època i d´una societat preciosament filmada.

    Bé, t´aplaudeixo jo també. M´ha agradat molt aquesta entrada.

    ResponSuprimeix
  20. moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponSuprimeix
  21. Com que ja és una mica tard i no estic del tto fi he hagut de llegir un parell de cops la història per a entendre-ho. Hi ha gent que s'ha quedat amb certs dubtes! Sabrem com acaba?

    ResponSuprimeix
  22. Ja n'hi ha de gent que té aquestes manies!!! s'ha de llegir tot (bé, si és un llibre i es fa feixuc les descripcions es poden obviar... no?)

    *Sànset*

    ResponSuprimeix
  23. No sabies que això NO és Fa!
    Quina idea més original! Però quina rabia!
    La pots acabar, eh? Si?
    Doncs CLAR!
    M'has deixat amb ganes de sabeeeeeeeeeeer més!
    Boníssim!

    ResponSuprimeix
  24. Realment, un text molt... (I si no acabo el meu comentari? Així quedem en pau...)


    d.

    ResponSuprimeix
  25. ei l'espontani eixe,ja li val!!!!je,je,que bo!

    ResponSuprimeix
  26. bo, bo, bo, bo...!!!

    ;¬)*

    (però sabrem com acaba???)

    ResponSuprimeix
  27. Gràcies garbi24, deomises, isabel, barbollaire! potser continuarà...mai se sap

    ResponSuprimeix
  28. Molt bé aquest relat que va saltant del text a l'espectador. Molt original :)

    ResponSuprimeix
  29. jaja, moooooooooooooooolt bo!!!!!!!!!!!!!!!!!!! encara estic espectant amb el que diu la carta.....
    Petonets

    ResponSuprimeix
  30. Genial! Molt, però que molt i molt bo!
    Petons!

    ResponSuprimeix

benvinguts comentaris