Paisos Catalans

dijous, 7 d’octubre de 2010

Apunt número 691: llegir fa perdre l'escriure

Bé, això és que el deia sovint la meva àvia ,que llegir fa perdre l'escriure....agafant el senti literal ( que no lateral) de la frase diria que potser és cert ,mentre llegeixes no escrius i mentre escrius no llegeixes o potser sí que es pot fer tot alhora, de fet jo estic escrivint i llegint sinó simultàniament almenys una cosa després de l'altra....El que volia dir en realitat és que aquests dies quan arribo a casa estic en un estat similar als mòbils amb la bateria baixa ....no arribo a emetre un bip bip audible per la gent però sí és un bip bip d'auxili que noto dintre meu.....I què faig?  sopo....em poso davant del malvat aparell anomenat caixa tonta i deixo que les entumides neurones entrin en una mena d'stand by ....després és tard, com ara, i em dedico a llegir els correus electrònics i a respondre'ls si puc, i després a llegir blocs...i mentrestant els ulls se'm comencen a tancar demanant-me a crits que me'n vagi a dormir per a recarregar les piles ....i així estem....A més avui els astres o la sort també m'han fet anar una mica de corcoll, petites coses que s'acumulen, insignificances ....un metro que avisa ( la veu en off és clar) que no agafa passatgers, el següent que arriba atapeït, després l'autobús amb un conductor tant amable que s'ha passat quinze minuts atenent diverses preguntes  de vianants sobre com anar a variats punts de la ciutat ....i quan introdueixo la tarja T-mes a la màquina ...aquesta me la escup amb l'excusa que no és no operativa ??? i l'amable conductor ha hagut de fer-me un duplicat de la targeta en qüestió ( crec que la tarja ha decidit que amb el metro ja n'havia prou i que no volia anar a la feina).....finalment en marxa....l'autobús s'ha omplert i m'he sentit sardina en llauna enlloc de salmó que neda riu amunt. 

15 comentaris:

  1. Però ara espero que després d'aquesta densitat diària ja estiguis descansant i dormint...:)
    Una abraçadeta, Elvira!

    ResponElimina
  2. Hi ha dies que penses que has trepitjat merda. Per sort més tard torna a sortir el sol.

    Salut!!!

    ResponElimina
  3. Amb totes les desventures que ens expliques, pocs tindrien ànims per escriure. La caixa tonta ens captura a tots, i massa que ho fa. No sé si el llegir fa no-escriure. Però crec que escriure o no és una qüestió d'esma. I als blocs ho veiem: quants en som que de tant en tant ens agafem unes "vacances blocaires"? Molts tot sovint estem en "crisi creativa"... paciència, tornarem i ho farem amb més força que abans.

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Estic amb la Montse i també amb el què diu en Sànset.
    Hi ha dies, setmanes o mesos on moltes coses no rutllen com voldríem.
    Sobre el què deia la teva àvia: en el meu cas quan llegeixo aprenc a esriure i mentre escric, aprenc a llegir. Tenir esma o no, s'ha de buscar, és un esforç constant, una manera de viure la vida i alhora d'aprendre-la a viure.
    A vegades és cansat. Però m'adono d'una cosa. Oi que quan caus t'has d'aixecar? Doncs millor fer-ho ràpid.
    No et preocupis, si pots, i sobretot, no et desanimis.
    T'has de mirar al mirall i dir: ho faig molt bé!

    ResponElimina
  5. Contra aquestos dies, cal fer coses com:

    1. Una relaxació a la banyera, amb bona música de fons i un descans dels que marquen època.

    2. Un bon llibre i oblidar-te de tot allò que hi ha fora de casa.

    3. Una bona cervesa amb una bona amistat, de les millors que hi tingues.

    No sóc metge, però fes cas a aquestes receptes. Això si, no deixes mai de somriure.
    :)
    (així, veus?)

    ResponElimina
  6. Hi ha dies de tot, Elvira. A més, tots s'acaben. :-)

    ResponElimina
  7. i encara sort que no has estat tonyina amb escabetx ..haw haw!

    ara en sírio després de la tempesta sempre ve la calma.. segur que demà serà un dia fantàstic!

    ResponElimina
  8. Hi ha dies, fins i tots setmanes en què tot ix malament, però fins i tot en eixos dies, pense que hi ha estonetes, moments puntuals, rutines a les quals no solem donar importància que fan que meresca la pena continuar, no?

    pd (igual en un dia negatiu no diria el mateix, maleïda muntanya russa!)

    ResponElimina
  9. Aquests dies a mi també m'està costant, em ve una son i un cansament terribles que no em deixen quedar fins tan tard. Suposo que hem patit molt estrès mental pels temes de la feina i el cos em demana una pausa. Doncs encara no li podré donar, més val que s'hi vagi acostumant. I si tu pots donar-li, no dubtis a fer-ho!

    ResponElimina
  10. El dia a dia cansa més del que pensem. Ens anem pansint lentament fins que arriba un moment que ens trobem del tot rebentats. Amb tot, ànims que ja falta poc! Demà divendres i el cap de setmana per descansar!

    ResponElimina
  11. Descansa i aprofita el pont que ara ja està aquí. Una abraçada!

    ResponElimina
  12. M'has fet pensar en el meu marit... Quan està molt cansat no té ni ganes de llegir (que li encanta)... s'asseu al sofà, agafa el mandu i va canviant fins que es queda amb qualsevol ximpleria, el que sigui... Això és una mica d'estrés, ELVIRA... Si t'agafa soneta i se't tanquen els ulls, ves a descansar, que és el millor que pots fer :-))

    A més, els canvis d'estació també afecten... al menys jo ho noto, de veritat :-)

    Espero que avui estiguis ja més animada!! :-))

    ResponElimina
  13. el teu post me'l podria fer ben meu avui. Porto tot el dia tonta. Em fa mal tot el cos. Fins i tot quan he anat a dinar a casa els pares, ma mare m'ha fet veure vinet amb el dinar perquè deia que em veia ben baixa! suposo que és el canvi de ritmes i que la setmana passa factura.

    i el temps. tinc ganes que faci fred. que es clarifiqui el temps. Tinc calor i tinc fred. em tapo i destapo suada,... un rotllo!!!

    Ànims!!! només quda demà i un pont de quatre dies!!! (pels que el tingueu)

    ResponElimina
  14. gràcies fanal blau avui ha estat menys estressant!
    salut montse i gràcies!
    Sànset gràcies...més que crisi creativa és una crisi d'estrès de feina!
    Gràcies pel cuack Anna, no no estic desanimada però si massa cansada...encara que això és el dia a dia del profe...si em miraré al mirall per elogiar-me!
    Bons consells Olguen! moltes gràcies! :-)
    tens raó Pilar tots els dies s'acaben i en comencen de nou uns altres!
    Lolita no estaria malament ser una tonyina! avui millor...
    Estonetes cert durant el dia sempre hi ha de tot...qui dia passa any empeny que diuen...gràcies!
    Sí XeXu deu ser una barreja d'estrès laboral i del temps de tardor...tinc pont dilluns i espero poder fer feina i també descansar!
    Albert espero dissabte amb candeletes! gràcies!
    gràcies per l'abraçada kweilan també t'envio una....m'anirà molt bé el pont!
    Assumpta justa la fusta és estrès...i els ara fa calor ara fa fresca ara fa vent ara és núvol....tampoc ajuda....No si animada estic , vaig fent ...és cansament....ara tinc la sort de fer pont i podré fer-ho tot espero ( tinc molts fulls per a corregir)

    ResponElimina
  15. Ui rits mentre escrivia has fet el teu comentari i ens hem creuat....jo també desitjo que faci fred ....gràcies! sí sí que faig pont!

    ResponElimina