No sóc cap animal ni planta, no no ho sóc...tan sols sóc una cadira caiguda, caiguda i mig morta amb fam d'amor....no pot gosar una cadira arribar a amar ? tràngols infinits arribats a un límit fan grans mals...i jo cadira amb capacitat prou contrastada com a bona cadira, complidora , un mal dia vaig suplicar a una fada màgica un favor insòlit: la vida! i la vida porta associada la mort. No ho sospitava. No, no ho sabia. Volia la vida , l'amor, l'amistat ....tot allò humà, va arribar la dissort, la solitud , un dolor somort ,buida d'amor no trobat, d'amistat vana, tot això va anar construint un toll dolorós i sols la sortida fosca: un riu i morir poc a poc. Cadira amb vida sí i cadira amb mort al riu , boca avall fins la fi.
Caram, si que has anat ràpid, eeeeeeh?
ResponEliminaPD. Lo riu és vida, però tot té un límit.
Aquest cop ho ha posat més difícil! Sense fer servir la "e"! Ho haurem d'intentar! T'ha quedat molt bé!
ResponEliminafantàstic, felicitats
ResponEliminaincreïble lo bé que te n'has sortit...
ResponEliminajo no se com posar-m'hi...
molt bo de veritat!
salut!
Bravo, Elvira, un aplaudiment!
ResponEliminaEstà molt bé... sense fer servir la lletra e...
Ho haurem de provar.
Fa no res que he arribat de treballar i ara em sembla impossible; possiblement, descansada, també m'ho semblarà. Provaré...
ResponEliminaLa meva més sincera felicitació per aquest text brodat amb quatre vocals!
Em trec el barret!
Una abraçada!
T'ha quedat rodó, i sense fer servir la "e". Cada cop ho posa mésc omplicat, en Tibau!
ResponElimina*Sànset*
M'agrada el teu relat. És perillós assolir els somnis? Potser, però, què faríem sens ells? Felicitats.
ResponEliminaFelicitats, sona molt poètic fins i tot sense la "e".
ResponEliminaSalut!!!
va aconseguir el seu somni viure com un humà, però d'humanitat no en va trobar gaire..
ResponEliminaca-dura la vida de la ca-dira!!
.. no sé si podré sense la E..
És molt difícil escriure sense la E, però encara ho és més que et quedi tan rodó com aquest text. Felicitats, m'ha agradat molt!
ResponEliminaGenial Elvira! Quina combinació de frases i significats. M'has deixat amb la sensació que no has tingut cap dificultat, en tapar el forat d'una lletra.
ResponEliminaT'apladeixo ben fort.
Boníssim relat. Sí senyora.
ResponEliminaFelicitats!
Mare meva!! ÉS BONÍSSIM, ELVIRA!!... Però molt bo!!...
ResponElimina"un mal dia vaig suplicar a una fada màgica un favor insòlit: la vida! i la vida porta associada la mort. No ho sospitava. No, no ho sabia."
És MAGNÍFIC... ara no sé si diré una burrada perquè parlo una mica de "memòria", i podria estar oblidant algun escrit... però diria que és dels millors que t'he llegit, en tots els sentits, forma i contingut.
Moltes gràcies pels vostres comentaris Rafel, Albert, Jesús M, ricderiure, Carme, fanal blau, Sànset,Vicicle,, montse,lolita, Pilar, McAbeu, Mortadel.la ,Assumpta! crec que exagereu sobretot L'Assumpta...
ResponEliminaElvira te n'has sortit molt bééééééééé...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
maco, magnífic, molt bo.
ResponEliminaVisca la cadira amb vida!
Gràcies onatge! gràcies Isabel!
ResponEliminaNo exagero... el vaig trobar tan maco, però tant... que, tal com em va sortir ho vaig posar :-))
ResponEliminaGràcies Assumpta...:-)
ResponEliminaBravo! Molt bon relat. Felicitats.
ResponEliminaFantàstic relat!!!!
ResponEliminaGràcies Josep, bruixeta!
ResponEliminaI abans que cadira va ser fusta viva, així que dos cops morta. Destí fatal. Bon relat ^_^
ResponElimina