No , no és que ara Elfreelang es dediqui a escriure sobre cuina, no, és el menú que m'ha "tocat" avui a l'insti, avui el temps era poquet trenta minuts entre reunió i guàrdia.....ahir me'n vaig anar a dormir amb noticies de morts Llàtzer Escarceller de 96 anys, l'avi entranyable de moltes pel.lícules , del Filiprim a TV3, amic de Pepe Rubianes, persona normal i corrent amb una vitalitat prodigiosa, que abans havia venut tramussos i pipes al moll, vés em queia bé i m'ha sabut greu; i ara no fa gaire m'he assabentat de la mort de Joan Solà gràcies a Víctor Pàmies i també m'ha sabut greu, gran lingüista i coneixedor de la llengua, Premi d'Honor de les lletres catalanes , articulista al diari Avui fins fa uns dies quan es va acomiadar Darrer article.... Dues morts ben diferents perquè la mort és única per cadascú ; realment he recordat un fragment de Jorge Manrique :
Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir; allí van los señoríos derechos a se acabar y consumir; allí los ríos caudales, allí los otros medianos y más chicos, y llegados, son iguales los que viven por sus manos y los ricos.
Sí, la mort ens iguala a tots i arriba a tothom. Bé, potser a l'Eduard Punset, no. O això és el que ell es pensa.
ResponEliminaBonics versos per acomiadar-los.
ResponEliminaDoncs si... cada mort sopte... algunes però sembla que toquen més... Joan Solà: gran lingüísta, d'aquests que et transporten a una llengua i un país que a vegades ens anem deixant perdre sense ser-ne conscients...
ResponEliminaÉs una mort que sentirem moltíssim. Figures com la del mestre Solà n'apareixen ben poques!
ResponEliminaallí los rios caudales, los medianos y más chicos...
ResponEliminatrist que per arribar a la igualtat s'hagi de passar per la mort..
La mort mai arriba sola...
ResponEliminaA mi també m'ha sabut greu tant l'una com l'altre, cadascú en el seu trajecte.
ResponEliminaEl mestre olà era un referent.
dues vides molt viscudes que se'n van. sap molt de greu, però van viure les seves vides fins ben gran, les van poder gaudir. I arriba la mort, però tb vida. Vida que neix.
ResponEliminaAquest matí he sentit la notícia de la mort del mestre Joan Solà i m'ha sapigut molt de greu... 70 anys, avui en dia no és vell... deixa un buit gran, molt gran... Tots hem de seguir lluitant per la nostra llengua estimada.
ResponEliminaNo sabia de la mort de Llàtzer Escarceller...
Descansin en pau tots dos.
Dues pèrdues que saben greu!
ResponEliminaHi ha dies que necessitem versos per omplir el silenci.
ResponEliminaL'altre dia mirava un programa sobre la vida d'un esperma fins a fecundar un òvul i el paral·lelisme amb la vida després del naixement. Bé, no sé si la missió ara és fecundar una nova "cosa", el cert és que aquests dos homes han donat bons fruits...
ResponEliminaLa mort del Joan Solà, i més en uns moments com els actuals, que la llengua catalana es troba greument atacada, és una molt mala notícia. Se'n van els millors abans d'hora.
ResponEliminaQuan parlem de l'edat, en aquest cas de setanta anys, com els que tenia Joan Solà, penso, i què són ara setanta anys? Ara no són res!
ResponEliminaÉs una llàstima que amb tant poc temps ens haguem de despedir de persones com ell o com de l'avi de Filiprím.
M'ha agradat llegir el poema de Manrique, Elvira...
Bon vespre mentre preparem el sopar...
Avui, patates fregides amb ou ferrat (per si et falten idees...)
Moltes gràcies pels comentaris...ei Mortadel.la molt colesterol no?
ResponEliminaPrecisament el que han sabut transmetre a la llengua és una gran vitalitat, potser en el cas de Llàtzer sense ser-ne conscient. Tant necessari l'un com l'altre.
ResponEliminaGràcies Rafel!
ResponElimina