Reflexions, pensaments i dubtes filosòfics,literaris,personals...poti-poti, i aiguabarreig
Paisos Catalans
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Els cargols cargolats
A proposta de Xim xim d'historietes
Els cargols cargolats
- Uf noi si que ets profund!
- Sí, què et pensaves?
- Creus que durarà això nostre?
- Jo crec que sí , estem ben cargolats!
- Ai no em facis riure que em cargolo !!!
je, je, je... cargols cargolats... sort que s'ho prenen rient.
ResponEliminaQue bona!
ResponEliminaVeig que tenim sentit de l'humor, Elvi!
jeje i jo m'he cargolat de riure llegint-lo
ResponElimina:)
Sembla una unió difícil de separar-se. Alguns dels nostres polítics, també, convindria cargolar-los ben cargolats!
ResponEliminacargols cargolats algun recargolat els descargolarà..
ResponEliminamolt bona cargolada!
que bo!
ResponEliminajeje...
Jo també m'he cargolat! hi, hi! Però no com ells, eh?
ResponEliminaEm sembla que s'ho estan passant la mar de bé!
ResponEliminaEm moro!! "Creus que durarà això nostre?"... hehehehe :-)))
ResponEliminaÉs profund i simpàtic, així que ho té tot!
ResponEliminaUn somriure, Elvira!
És graciós! Ara m'ha vingut el cap quan la gent se'ls menja amb salsa o quan jo, de petita, els trepitjava per sentir el 'crac'. Pobrets! jeje
ResponEliminaBen caragolats, així no passen fred i poden passar una bona estona!
ResponElimina*Sànset*
Ostres el món de la parella és infinit! fins i tot els cargols tenen converses d'amor. Boníssim!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina