Joan Oliver ( Pere Quart), Manuel de Pedrolo in memoriam

 Tirallonga de monosíl·labs

El mes de juny del 1986 aquest poeta ens va deixar per anar-se'n a l'Olimp dels poetes. A mi que tant  m'agraden els monosíl·labs em plau de penjar aquest vídeo que he trobat ....

I avui farà anys , també, de la mort d'un altre gran escriptor, prolífic i polifacètic,Manuel de Pedrolo  va ser un dia com avui del 1990, en una altra cultura seria encara un escriptor més reconegut, no endebades va conrear tots els gèneres literaris. En aquest enllaç podeu trobar tota mena d'informació sobre ell, la seva extensa obra, els entrebancs que sempre li va posar la dictadura franquista que va arribar a prohibir-li la publicació de fins a  14 llibres,  malgrat tot va publicar molt, i va obtenir fins a 23 premis literaris , bé si en voleu saber més  cliqueu Fundació Pedrolo

M'he trastocat

Entre la calor, les línies de telèfon que venen i  se'n van com ones perdudes en platges desertes, les muntanyes immenses de burrocràcia que he d'emplenar, signar....( no us podeu ni imaginar les vegades que he deixat estampada la meva signatura aquest curs: cada avaluació un parell o tres de vegades, la Junta Ordinària - que no és que sigui grollera és que es diu així pobreta ella, la Junta Extraordinària- aquesta té un nom més lluit però per l'alumnat vol dir que ha hagut de fer alguna recuperació- i després els convenis de pràctiques: els estudiants de formació professional han de fer pràctiques i bé , per cada conveni quatre còpies signades per  l'alumne, el director i l'empresa i el responsable de l'empresa  tot amanit amb els segells corporatius corresponent i el pla d'activitats corresponent per quadruplicat i amb la meva signatura i la del tutor/a de l'empresa....no us donaré més detalls perquè seria excessivament farragós però calculo que he signat  unes 50 vegades i agafeu-vos! només per sis estudiants en pràctiques ....total només tinc vint-i-sis alumnes us estranya que em faci mal el trapezi, el quadrilàter, el rombe i l'escafoide ? Ui m'oblidava que a cada claustre que fem també signo ( la llista d'assistència) Trobo ben curiós que els polítics puguin decidir grans coses que afecten a milions de persones amb una alegria  ! i que mentre a mi em controlen si dic aaah ! perquè si dic aaah a classe i i aquesta vocal no l'he escrita i signada en la programació se'm poden demanar explicacions!!!!

Doncs bé em dec haver trastocat perquè tota l'estona .em venia al cap una cançoneta de l'any de la picor , mentre baixava a peu , avall tot fa baixada, des dalt d'un dels turons de la ciutat comtal ( aia ai ai ciu-tat ara ho entenc tot!)  i la cançó era aquesta :

Veieu com m'he trastocat! i a sobre que em vingui aquesta cançoneta que devia escoltar un munt de cops per la ràdio quan tenia 7 o 8 anyets! precisament ara que prou treball tenim a conservar-lo els qui en tenim ! i molt més els qui no en tenen a voler tenir-ne!
Em sap greu! deu ser un cop de calor....o una calor de cop!

Cent graons i sense línia

Arribo a casa, cansada, no pas del cansament d'avui sinó de l'acumulació de cansament que es deposita al trapezi ( que no és pas el del joc literari de l'altre dia) sinó la part superior de l'espatlla entre el coll , el clatell i la clavícula, dura com una mala cosa; l'ascensor espatllat au a pujar a peu els graons , crec que són uns cent, ara no ho recordo....entro a casa , em canvio de roba, aixeco d'esma l'auricular del telèfon , aquell que ara s'anomena fix, i res de res, no es sentia res, sense línia!!!! he mirat de connectar i desconnectar la clavilla, res, i horror vacui tampoc m'anirà Internet? les dues clavilles estan connectades al mateix lloc....doncs no miraculosament Internet va i aquí la prova ja que estic escrivint això...i ara rememoro que durant dos o tres dies el contestador que ve incorporat tampoc anava, després es va arreglar , justament ahir em va arribar la factura, que com cada mes religiosament pago, que barata no és, i em trobo sense línia telefònica sense saber-ne el perquè, serà un càstig perquè no em canvio l'aparell ? una represalia perquè envio sistemàticament a pastar fang totes les trucadetes a hores intempestives que em fan aquesta i altres companyies telefòniques? és perquè no vull canviar de mòbil? 

Bé ,per si de cas, encara que l'auricular sonava a silenci dens , he etzibat a través de l'auricular ( i que em disculpi en Fabra la repetició lèxica) que em canviaria de companyia si no posaven fil a l'agulla i ho solucionen aviat .....¿deu ser per l'ERO , l'expedient de regulació d'ocupació que la gran telefònica superstar es disposa a realitzar ( amb guanys milionaris i pujada de sou als alts directius)? Potser, com a acte de sabotatge, treballadors indignats han triat ,a l'atzar ,un grapat de línies de telefon, entre elles la meva per deixar-al muda, sorda i inactiva?

Mireu,  si fos això em solidaritzo i callo....cent graons a peu amb el múscul del circ com una pedra ....i sense línia, encara ho puc tolerar , ara Internet que no me'l toquin que m'agafa un patatum!

PD: per sort a la nit, com si no hagués passat res , la línia va tornar  igual que se n'havia anat, sense avisar i sigil·losament

Pessoa 13 de juny

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Pessoa

Jugant a escacs

Se depois de eu morrer, quiserem escrever a minha biografia,

não há nada mais simples.

Tem só duas datas - a da minha nascença e a da minha morte.

Entre uma e outra todos os dias são meus.

Lisboa 13 de juny del 1888-Lisboa 30 de novembre del 1935 Estic gairebé convençuda que a Pessoa i els seus heterònims  :  Ricardo Reis, Alberto Caeiro, Álvaro de Campos , Bernardo Soares us convidarien a participar en diversos i variats concursos i premis tals com c@ts ( encara teniu temps de proposar els vostres blocs preferits en les diverses categòries)

 O en Una imatge, mil paraules ( teniu temps fins setembre) la proposta és del Ramon

 una imatge i mil paraules 2a edició

I no poden faltar Els jocs literaris d'en Jesús M Tibau

I una nova proposta de votar el millor apunt de la setmana El cor del bloc

"Quero sempre fazer, ao mesmo tempo, três ou quatro coisas diferentes; mas no fundo não só não faço, mas não quero mesmo fazer nenhuma delas. A ação pesa sobre mim como uma danação: agir, para mim, é violentar-me". Alvaro Campos ( heterònim de Pessoa)

El circ ( 209è Joc literari)

209è Joc literari Tens un racó dalt del món

Els papes m'han portat al circ. Hi ha molta gent. És molt molt gran. La de joguines que hi cabrien aquí dins! El que més m'ha agradat és el trapezi....els trapezistes són com dibuixos animats.....juguen a no caure i volen, fan tombarelles en l'aire i s'agafem de les mans, hi ha un que està penjat cap per avall, jo estaria marejada, tota la sang la deu tenir a la punta del nas....segur que no han menjat res....l'àvia  sempre em diu que després de dinar m'he d'estar quieta i no he de botar ni córrer perquè si no se'm tallarà la digestió.....però jo mai he vist les tisores enlloc....els papes si que parlen de tisores, i de paper per retallar....encara que pensin que no entenc res si que ho entenc....per això m'han dut al circ...perquè em distregui...

Deu de Juny una deu; set deus

deu¹

1 f. [GL] Naixement d’aigua, origen d’una font, d’un corrent d’aigua. S’han eixugat totes les deus. Una deu termal. ( 0 un adéu termal , dir adéu tèbiament  ......en versió pròpia)
2  [LC] tenir set deus d’una cosa Tenir-ne abundància. ( molt diferent és deus tenir set....)
la font: http://dlc.iec.cat/
 10_de_juny  efemèrides   


Doncs un dia com avui , del 1926 moria Antoni Gaudí.
Al segle XIV València resistia amb coratge el setge de Pere el cruel de castellà; actualment el setge ve per part del PP atacant Tv3, Acció cultural valenciana i ara la la llengua a l'ensenyament.... 
Tenim una deu d'aigua que se'ns cau al damunt, I proclamem tenir set deus de justícia i llibertat avui que és deu de juny . 
Deu pometes té el pomer 

Deu pometes té el pomer
de deu una, de deu una.
Deu pometes té el pomer
de deu una ja en caigué

Si mireu el vent d’on ve
veureu el pomer com dansa
Si mireu el vent d’on ve
veureu com dansa el pomer

Només és aigua que cau

Això em dic que només és aigua que cau, aigua que mulla, miro la pluja caient cap per avall i escolto la fresa que fan els pneumàtics dels cotxes fregant l'aigua del terra, els tolls que es formen em transporten a un univers infantil on era tot un goig immens posar els peus amb botes de goma o sense, les anomenades katiusques , dins els bassiols i esquitxar, esquitxar-me cames amunt d'aigua i fang.....només és aigua que cau, pesadament o lleugerament, ja no són els pipis dels angelets que tots alhora acordaven orinar al mateix moment .....és el que m'havien dit quan tendra innocent criatura m'ho empassava tot crèdula i il·lusionada.....més endavant la pregunta que perquè no tenien orinal ( algú recorda aquell estri anomenat orinal?) o un vàter allà dalt del cel, va formar esquerdes de dubte en tal esotèrica explicació paternal......Miro el cel pintat de gris negre o gris blanc, sento l'espetec dels llamps i els raigs i la remor dels trons allunyar-se enllà....desassossec absurd davant l'inclement temps.....només és aigua que cau...i posats a demanar no podria caure cafè amb llet? arreu amb les tasses i els gots enlairats per obtenir un tallat o un cafè amb llet, la gent deixaria el paraigües tancat i el canviaria per un recipient qualsevol.....és clar que tacaria  força.....i si algú vol un descafeïnat? ximpleries que em venen al cap ple d'humitat de la nit....

Jo vaig néixer aquí dins

Casa de la Lactància 

Aquesta porta és d'un edifici modernista on fa uns quants anys vaig anar a néixer; se l'anomenava Lactància Municipal; ara  és una residencia de gent gran ,on abans molts nadons havien aterrat a aquest món ara s'hi atén als qui estan en el trajecte final del viatge, alfa i omega de la vida. Vaig néixer un divendres, i avui fa cinquanta-dos anys que estic voltant per aquí ( bé el meu naixement virtual va ser el 2 de febrer del 2009) el real un dia com avui.....cinquanta-dos anys enrere.....
No me'n puc estar d'afegir un regalet que em va fer Jpmerch ahir:

I encara un altre regalet de Monsieur Vicicle,

A punt per sortir!

Ja falta menys per a sortir, vaig pensar, i mentrestant m'anava col-locant cap per avall amb els punys tancats i els ulls també per si de cas, era divendres i a fora feia calor, allà dins s'hi estava bé, envoltada d'una mena de líquid espès i translúcid.....escoltava amatent els sorolls com a remors somortes que m'arribaven de l'exterior....bé no sabia encara la diferencia entre dins i fora, és un dir....esperava més o menys plàcidament que donessin l'avís de sortida mentre l'aire ( però què era l'aire? allà no n'havia d'aire ni vent ni pluja ni res....) bé mentre allò que feia que el cor fes pum pum pum i que l'oxigen corregués per les cèl·lules del meu petit cos, em mantenia en alerta.....potser s'estava acabant i allò que m'unia , una mena de llarg cordó melical ( ignorava el mot culte ) esgotava el magatzem respiratori ....ai ai ai....i si m'ofego aquí al dedins d'aquesta bossa estranya? , vaig rumiar amb astorament progressiu.....i encara em mancaven almenys dos dies per eixir .....primer trauria el cap....si estava cap per avall no podria pas fer-ho de cap altra manera.... o sí? ......ui crec que estic dins de dins de dins un altre cos que està dintre d'una habitació.....la decoració intueixo que és modernista.....a veure si em porten al cinema que no em vull perdre els quatre cents cops ....sembla que avui l'estrenen a Paris ....i si no vinc de Paris potser hi puc anar....