Paisos Catalans

dimarts, 7 de juny de 2011

Només és aigua que cau

Això em dic que només és aigua que cau, aigua que mulla, miro la pluja caient cap per avall i escolto la fresa que fan els pneumàtics dels cotxes fregant l'aigua del terra, els tolls que es formen em transporten a un univers infantil on era tot un goig immens posar els peus amb botes de goma o sense, les anomenades katiusques , dins els bassiols i esquitxar, esquitxar-me cames amunt d'aigua i fang.....només és aigua que cau, pesadament o lleugerament, ja no són els pipis dels angelets que tots alhora acordaven orinar al mateix moment .....és el que m'havien dit quan tendra innocent criatura m'ho empassava tot crèdula i il·lusionada.....més endavant la pregunta que perquè no tenien orinal ( algú recorda aquell estri anomenat orinal?) o un vàter allà dalt del cel, va formar esquerdes de dubte en tal esotèrica explicació paternal......Miro el cel pintat de gris negre o gris blanc, sento l'espetec dels llamps i els raigs i la remor dels trons allunyar-se enllà....desassossec absurd davant l'inclement temps.....només és aigua que cau...i posats a demanar no podria caure cafè amb llet? arreu amb les tasses i els gots enlairats per obtenir un tallat o un cafè amb llet, la gent deixaria el paraigües tancat i el canviaria per un recipient qualsevol.....és clar que tacaria  força.....i si algú vol un descafeïnat? ximpleries que em venen al cap ple d'humitat de la nit....

24 comentaris:

  1. Recordant ser menudalla
    quan un s'ho creu tot
    fins un dia que cau el cristo
    i la innocència al clot.
    .............. Anton.
    Encara que tard. Felicitats i que segueixi el conte amb els dits o amb el que sigui d'aquests temps que et toca estar per aquì. Felicitats que no et faran mal per que siguin tardanes.

    ResponElimina
  2. Jo sempre dic: que plogui, que plogui que és molt necessària l'aigua... però que plogui a les capçaleres dels rius hehehe... aquí no cal que plogui massa o, si ha de ploure, que ho faci a hores que jo no he de sortir al carrer :-))

    Aquí tots tenim els nostres fantasmes... tu (i t'entenc molt bé, perquè la meva germana és igual) tens aquesta por als llamps i trons i jo, amb la meva fòbia malaltissa a les caques de gos (que el meu barri n'és ple) sempre penso que quan plou és molt més difícil esquivar-les, que formen "pastetes" i que els esquitxos no són pas d'aigua neta precisament... :-))

    Elfri... vols un te calentó? ;-)

    (M'agrada la cançó)

    ResponElimina
  3. M'encanten les nits que plou. Sentir la fressa de la pluja repicant contra els vidres, les persianes, les baranes de les terrasses i les teulades.

    M'encanta.

    I les nits de tempesta ja em fan delir. Ben tapat al llit i sentint com trona i llampega... ho trobo brutal!

    ResponElimina
  4. Dona, posats a demanar: cafè, copa i puro. O, si més no, cafè tocaet.

    ResponElimina
  5. Aquesta vesprada ha caigut un bon ruixat a València, hi havia tanta aigua que les caques dels gossos suraven per la vorera carrer avall.

    Bé, no ha sigut així exactament, però amb el comentari de l'Assumpta, així ho recorde.

    El meu suport a la suggerència del Vicicle.

    ResponElimina
  6. Eeeeecs JP! :-P
    Que sóc molt sensible amb aquests temes (aaaggghh)

    ResponElimina
  7. Cafè amb lleeeeet? Ostres, sí, que tacaria molt, eh? I posats a tacar, m'agrada més la llet amb colacao. :)

    Aigua, només és aigua... espero que dormis bé malgrat la pluja, Elfri!

    ResponElimina
  8. M'ha agradat com posaves en dubte això dels angelets, segur que veies coses que no et quadraven en aquesta explicació.

    I això de que plogui cafè amb llet... dona, jo aniria amb la boca oberta tot el dia, que en prenc molt de cafè, però em faria una mica d'angúnia ja que és molt enganxós i no m'agradaria que em caigués per la pell.

    ResponElimina
  9. M’agrada la pluja, m'agraden els cels que NO són blaus, tots els grisos, tots els negres, tos els blancs, tots els núvols... per això aquests dies intento recollir fresquetes bones per anar-les traient durant la calor asfixiant de l'estiu.
    M’angoixa l'estiu, que arribi setembre que ens porti de nou la tardor...i el camp hem llaurat.
    (sempre vaig al revés, però com dic als de casa, jo sóc així i no hi puc fer més).

    Aigua, només aigua, que jo sóc de cafès sols i sense sucre.

    ResponElimina
  10. És bona la pluja, m'agrada mullar-m'hi :) I, si us plau, cafè no eh! com a molt te, o millor: gintònic! :D (fresquet, sense glaçons, que encara prendríem mal)

    ResponElimina
  11. m'has fet riure Elfree! deu ser que se'ls va foradar l'orinal..:)
    a mi lapluja m'encanta..tan siplou fort com si no, ves que ahir ens va caure un llamp a prop i se'ns ha carregat la targeta d'internet, escric amb un mini prestat i no veig tres en un burro...
    bona remullada de cafe au lait!

    ResponElimina
  12. A mi sempre m'ha agradat molt dir això de "no plou, només cau aigua del cel". M'hi has fet pensar, hehe! Vivim en un país en el que cauen quatre gotes i tots posem el crit al cel i ens tanquem a casa. Això, als anglesos, no els passa pas! (i ho dic jo que últimament visc enganxada al paraigües... l'últim dia que me'l vaig deixar a casa, vaig rebre de valent!)

    ResponElimina
  13. xò que no cremi massa, eh, el café en llet!

    ResponElimina
  14. Tot escoltant la ràdio aquest matí parlaven d'orinals transparents. T'ho imagines? Jo els recordo de ceràmica...quin soroll!
    Vols dir que ja no toca una mica de sol???
    records wapa!

    ResponElimina
  15. A mi em va passar que com més melancònic estava el temps, jo em sentia més viva... perquè sóc tan contradictòria?
    Hi va haver un moment, però, que els llamps queien ben a prop!!!!!

    ResponElimina
  16. Ei, m'has fet pensar en Raindrops Keep Falling On My Head, quina cançó més preciosa! (ara, a la pel·li, Dos hombres y un destino, fa un dia radiant...), ja posats, Singing in the Rain (estic al youtube, i al Gene Kelly no li cal cafè amb llet!) i més pluja al final de Breakfast at Tiffany's, quins bons moments, xe.

    ResponElimina
  17. Sí, Elfree, aigua que cau...
    però en ple juny, tocant l'estiu, volem, no, exigim sol i bon temps.
    Homeeeee!

    ResponElimina
  18. Gràcies Anton les teves paraules faran sortir el sol ni que sigui virtualment!
    gràcies Assumpta tu que em comprens...val més que plogui on ha de ploure i que plogui cafè o te no aniria malament! les caques barrejades amb aigua eeeecs!
    Ui porquet no coincidim pas en això de les tempestes, feliç tu que t'ho passés be!
    Vicicle dons ben tocaet el cafè i puros!
    Jpmerch un ruixat ben gran ahir i avui pel que he llegit ben tocaets de cops de porra!
    Carme mai plou a gust de tothom però colacao també faria el fet....vaig dormir neguitosa la veritat...
    Home XeXu el que ens estalviaríem en cafè si caigués del cel! una dutxa després i avall!
    Quadern de mots a mi els cels de colors ja m'agraden i les pluges tranquil·les i pausades també....i la calor la veritat tampoc em fa gaire el pes....
    Clidice doncs mira estaria molt bé si també ploguessin gin tònics, torrats i torrades i subvencionats pel cel! ara que és cert millor els glaçons a part !
    lolita orinal foradat....deu ser ben bé això....veus el perill dels llamps ? i ara t'has quedat sense Internet? quina gaita!
    Yáiza potser els anglesos hi estan avesats però el paraigües ben gran que si no et mulles igual!
    rits no ,cauria tebi! sense sucre eh?
    Hola Joana ostres sí sí que feien soroll! hem de reivindicar orinals per a tothom!
    Cèlia de la contradicció surt en part la creativitat....llamps i trons no m'agraden pas!
    Gemma Sara li has posat apunts musicals variats al so de la pluja....grans pel-lícules i cançons!
    A veure Gregory que estem en crisi i l'estiu també deu patir restriccions i retallades....o no?

    ResponElimina
  19. Jo, ben pensat, prefereixo aigua, que mulla però no taca. Això del cafè en llet seria molt perillós. Jajaja. Una abraçada.

    ResponElimina
  20. Si canvies els punts suspensius pels punts i seguits, el text ratlla la perfecció. Al meu entendre ets la millor entre les blandiblus que configuren els nomenats cat premis i d'altres bajanades. Bé, tb hi ha l'Oscar, que és un geni de l'humor!

    ResponElimina
  21. Gràcies Jordicine! abraçada plujosa!
    Gràcies Noctas m'alegra que em consideris la millor entre les blandiblues....mai m'ho havien dit! ja saps que a mi això dels punts suspensius....

    ResponElimina
  22. Pensa-t'ho millor Noctas no volies dir potser els del brandi i el blues?

    ResponElimina
  23. Elfreelang, acabo de veure Midnight in Paris i he pensat en tu!

    ResponElimina
  24. Gràcies! potser tindré temps d'anar al cine....Gemma i Sara...

    ResponElimina