Paisos Catalans

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collage de pintura i un escriptor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collage de pintura i un escriptor. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de maig del 2009

Mishima


I en aquest far qui hi viu? En una mena de far hi vigilava els mercants que entraven i sortien un personatge de Mishima, Toru,.. un noi solitari, estrany, que fa bé la seva feina de guaita. ha d'estar amatent dels vaixells que entren per tal d'avisar el port de la seva arribada.....Un dia rep una inesperada visita i una inesperada ei insòlita proposta d'adopció de part d'un respectable i venerable ancià : Honda i...És el darrer llibre de la tetralogia El mar de la fertilitat.... La corrupció de l'àngel . És curiós, dels quatre llibres que formen la mencionada tetralogia només m'he llegit el primer: Neu de primavera ,i el darrer. Algun dia m'hauré de llegir els dos del mig. El personatge que veiem evolucionar, canviar créixer i morir és Honda, que hi apareix des del primer llibre fins al darrer. A Neu de primavera és un jove amic del protagonista de la novel.la ,universitaris tots dos, plens d'inquietuts i testimonis i actors d'un Japó on pervivien encara unes tradicions ancestrals en decadència barrejades amb l'esnobisme de la modernitat. Tant Neu de primavera com La corrupció de l'àngel tenen un no sé què d'inquietants. En la primera, l'amor i la tragèdia, l'enfrontament contra uns costums decadents, reflexions sobre el temps, el pas del temps i de la història..la mort...l'isolament...i en la corrupció de l'àngel el títol és ben expressiu....un suposat àngel es corromp per vanitat, egoisme...crueltat.

diumenge, 5 d’abril del 2009

Una altra pintura de Caspar David Friedrich i mots de J.V.Foix


Si pogués acordar Raó i Follia,
I en clar matí, no lluny de la mar clara,
La meva ment, que de goig és avara,
Em fes present l'Etern. I amb fantasia

-Que el cor encén i el meu neguit desvia-
De mots, de sons i tons, adesiara
Fes permanent l'avui, i l'ombra rara
Que m'estrafà pels murs, fos seny i guia

Del meu errar per tamarius i lloses;
-Oh dolços pensaments!, dolçors en boca!-
Tornessin ver l'Abscon, i en cales closes,

Les imatges del son que l'ull evoca,
Vivents; i el Temps no fos; i l'esperança
En Immortals Absents, fos llum i dansa!

J.V.Foix

dilluns, 2 de febrer del 2009





Mishima, el polèmic Mishima...capaç d'escriure obres carregades de tendresa i d'altres d'un refinat dolor. El crit de Munch, un dels seus crits, d'angoixa, de solitud, de pèrdua...Hopper i els seus quadres...plens de persones soles...