S'acaba un any! en comença un altre: Bon any 2010!!!

Ara seré molt original i escriuré sobre aquest any 2009, personalment ha estat un any profitós ( tractaré de mirar només pel cantó del mirall positiu) Després d'un llarg procés que ha durat dos anys, o molts més segons com ho compti, als 50 anys estreno feina fixa del tot....
I això en una any on ha esclatat la bombolla immobiliària i el pet ens ha deixat un capitalisme en crisi ,que ,com sempre ha fet ( el capitalisme) recau en els treballadors ...o sia que puc dir que sóc molt afortunada.

Vaig decidir cursar un post grau que m'ha llevat la son i m'ha dat més feina però m'ha permès recuperar i aprendre moltes coses i conèixer uns companys/es molt macos/aques....I aquest any i el vinent n'estic cursant un altre....
En quant a les classes, he passat a fer-ne també a CFGS ( la FP superior per entendre'ns) i ara només em faltaria fer-ne a Educació infantil i a la Universitat i tindria el record personal ( igual que el Pedro del Barça que ha marcat a totes les competicions) d'haver fet classes a totes les etapes educatives ....

I el més important de tot: al febrer vaig iniciar aquest bloc!!!!
I he conegut-llegit moltes persones blocaires interessants, poètiques, artistes, i tot un reguitzell d'adjectius que em quedaria ben magre per poder dir-ho tot...
Calaix, Coses2, Jesús M Tibau, Kweilan, Tonina, Mireia, Carme, Mar, Arsvirtualis, Clarissa, Sànset, Utnoa, Fanal blau, Assumpta, Alexandre ....Bajoqueta...Marta Pèrez Sierra ...sou tots i totes tan fantàstics! tan amables! perdoneu si em deixo algú però he posat els més sovintejats i sovintejades, llegits i llegides....i mica en mica va en augment aquesta petita ,i tan gran alhora, comunitat blocaire.....

I per primera vegada els meus escrits els ha pogut llegir gent que no em coneixia prèviament.....

Vaja tot un vell somni meu: escriure! i gràcies a Jesús M. Tibau tinc dos poemes meus en dos llibres ( il.lusió desbordant que em fa) Totes les baranes dels teus dits, i Versos de Tardor.....
Gràcies a la iniciativa de la bajoqueta he escrit uns quants contes, i encara en penso escriure més , en el bloc 365contes!!! i m'he estrenat en Els relats conjunts.....i ara m'he embolicat en Personatges itinerants de la Carme Rosanas .......he participat en el pessebre blocaire ( gràcies Mon!) i ara en el blocaire invisible
( gràcies Alepsi, Ana Tarambana, Veí de dalt)....
AH i gràcies al Ramon participo en el concurs de les millors entrades de blocs!
I EL MEU BLOC VA SORTIR UN DIA AL DIARI AVUI!

I què més dir.....que a la realitat real he tingut moments difícils, més o menys com tothom, morts de familiars, d'una amiga...moments de solitud, crisi vital...excés de feina, estrès.... i quan he entrat en aquest altre món...sempre he trobat unes paraules amables, uns comentaris encertats, una abraçada...afecte....ganes de compartir....
Com sempre m'està sortint un apunt dens i atapeït....amb abús dels punt suspensius ( però és que m'agraden!)
I acabo ja que m'estic posant sentimental....MOLT BON ANY 2010 A TOTHOM :BLOCAIRES VISIBLES I INVISIBLES, PESSEBRISTES, ARTISTES, POETES, COMENTARISTES LITERARIS, AMICS LLEGITS I AMIGUES LLEGIDES AMIGUES ENLLAÇADES I AMICS ENLLAÇATS AMICS COMENTATS I AMIGUES COMENTADES !!!!!

Llibres Llegits

No sabia si fer aquesta llista o no ....m'ha costat un munt fer-la i me n'he deixat alguns per posar perquè els tinc a mitges o perquè me n'he oblidat els títols...Bé Kweilan em copio de tu, i de tu Assumpta que t'has "copiat" del Xexu....la veritat és que novetats literàries quasi no n´he llegit...sóc molt eclèctica, crec, i molt poc ordenada llegint....no sé si val o no però he posat també els llibres que no són literatura pròpiament sinó que són de filosofia, de psicologia, i altres herbes i que alguns me'ls he llegit de gust i altres me'ls he hagut de llegir o bé per feina o pel postgrau o per altres raons.
Com que no sóc gens ordenada no estan en ordre ni de lectura, ni alfabèticament ni per temes....he mirat de posar primer la literatura per això. D'alguns dels llibres, pocs, n'he dit alguna cosa en el bloc.

Bé a veure si la poso la llista ( l'he fet en full apart

1. 1.La memòria del tauró. Steven Hall

2. L'analfabeta. Agosta Kristoff

3. Klaus i Lucas.Agosta Kristoff

4. Els rebels. Sandor Marai

5. Hopper. Mark Strand

6. Paisatges de Hopper. Jordi Coca

7. Libro de jaikús.Jack Kerouac

8. Instantes. Nueva antología del haiku japonés.

9. Ulls verds. Marc Pallarés.

10. Todos los caminos están abiertos. Annemarie Schwarzenbach

11. Autobiografies de Fernado Pessoa.(recull d'escrits autobiogràfics)

12. Diccionari Montaigne.Ignasi Aragay

13. La corrupció de l'àngel. Mishima

14. Amor y pedagogía. Miguel de Unamuno

15. Tres sombreros de copa.Miguel Mihura

16. Nada. Carmen Laforet (relectura)

17. Iceberg.Benjamín Prado

18. Antología poètica de Antonio Machado( relectura)

19. Rimas y leyendas.Gustavo Adolfo Bécquer(relectura)

20. El Diván del tamarit .Federico García Lorca (relectura)

21. El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry(relectura)

22. Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo(relectura)

23. Cuando Kafka vinó hacía mí. Hans-Gerd Koch (ed)

24. Meditacios metafisiques. René Descartes

25. Fedó. Plató

26. La genealogía de la moral. Friedrick Nietszche (relectura)

27. Sobre la llibertat. John Stuart Mill

28. Hipnosis y Terapias hipnóticas. Nardone G; Loriedo C, Zeig , Watzlawick Paul

29. El lenguaje del cambio.Watzlawick Paul

30. Hipnosis según Erickson. Paul Cavalier

31. Metáforas de la vida cotidiana.Georges Lakoff

32. Cuentos que curan. Bernardo Ortín

33. Mi voz irá contigo.S Rosen (comp)

34. El hombre de febrero. Milton Erikson

35. Hipnotismo y sugestión.Wilhem Wundt

36. Terapia breve. Zeig et al.

37. Terapia familiar breve. José Luís Rodriguez , María Venero

38. 24 ideas para una psicoterapia breve. Mark Beyebach

39. Aprender hipnosis.Dick Revenstorf

40. Cartas terapeuticas. José Luís Linares, Maria José Pubill

41. Contexto y metodología de la intervención social. (varios autores)

42. Animació i dinàmiques de grup.Sílvia Castillo

43. Elaboración de proyectos Sociales. Gloria Pérez

Pista3 blocaire invisible

És una blocaire
No és invisible
Té una foto seva al seu perfil.
Li agraden les fotografies, la música...viatjar.
Té molts seguidors que la segueixen des d'una distància de molts molts quilòmetres.
És possible que conegui a Rudolf.

Innocents

Les tradicions són de vegades una mica estranyes....els sants innocents que des de fa temps són bromes, brometes...i llufes penjades a l'espatlla d'algú...en realitat provenen d'un genocidi infantil....Herodes va voler exterminar tots els infants per poder assegurar-se que matava Jesús ( però els seus pares se'l van endur a Egipte i fins que Herodes va haver mort no van tornar).
Innocentades que haurien de ser veritat:
En Millet es penedeix realment i anuncia a la premsa que sufragarà de la seva butxaca els subsidis d'atur de tots els catalans que s'han quedat sense feina i han acabat la prestació. A més a més, és clar pagarà totes i cadascunes de les despeses de L'orfeó català. Evidentment tornarà tot el que es va endur del Palau.

El tribunal Constitucional en un atac de lucidesa es declara incompetent i inconstitucional a si mateix i es dissolt. L'Estatut es queda com estava.

El govern espanyol dóna llum verda a l'inici de les converses per a declarar la independència de Catalunya i el seu reconeixement com a Estat. El parlament Europeu ho ha trobat d'allò més escaient. El president Obama ha donat suport, també, a la feliç iniciativa.

El partit popular s'ha adonat gràcies a un estudi realitzat per una empresa independent. que està partit i no és popular o sia que plega i els seus ex-militants es dedicaràn a tasques humanitàries i solidàries .

Canvi de President a la Generalitat de Catalunya, per aclamació popular i per haver demostrat la capacitat de lideratge que necessita el país : Josep Guardiola esdevindrà President de la Generalitat , prendrà possessió del càrrec en quan s'acabi la temporada de lliga.

Aquests sí són els meus camells per al PESSEBRE BLOCAIRE

PESSEBRE BLOCAIRE 2009

Jo sóc el camell i com que he perdut el camell original poso aquest que també farà el pes( Suposo)
MOLT BON NADAL A TOTHOM!Ah tot això ha estat possible gràcies a al bloc La garrofa de Mont Roig

Pista 2 blocaire invisible

El nom del seu bloc té preposicions i conjuncions.
El nom del seu bloc té més d'una paraula i menys de set.
Té un accent.
El nom del bloc és políticament correcte.
Prou pistes per avui.

Pista 1 blocaire invisible

El seu bloc és diferent.
On viu fan tan de fred com a l'última proposta de Relats Conjunts .
En el nom del bloc no hi ha cap a ni cap u

NADAL per Joan Salvat-Papasseit

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som!-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.

(Joan Salvat-Papasseit)

Presentació virtual de versos de tardor a Petropolis dimecres 23

Una altra vegada una presentació virtual a Petròpolis del llibre Versos de Tardor, a les 20 hores gràcies a Jesús M. Tibau que en va promoure la iniciativa en el seu bloc Tens un racó dalt del món. La meva participació va ser aquesta

Oh Capitán, mi Capitán: Walt Whitman

Oh capitán, mi capitán

Oh Capitán, mi Capitán: nuestro azaroso viaje ha terminado. Al fin venció la nave y el premio fue ganado. Ya el puerto se halla próximo,
ya se oye la campana y ver se puede el pueblo que entre vítores, con la mirada sigue la nao soberana.

Mas ¿no ves, corazón, oh corazón, cómo los hilos rojos van rodando sobre el puente en el cual mi Capitán
permanece extendido, helado y muerto?

Oh Capitán, mi Capitán:
levántate aguerrido y escucha cual te llaman
tropeles de campanas.
Por ti se izan banderas y los clarines claman.
Son para ti los ramos, las coronas, las cintas.

Por ti la multitud se arremolina,
por ti llora, por ti su alma llamea
y la mirada ansiosa, con verte, se recrea.

Oh Capitán, ¡mi Padre amado!
Voy mi brazo a poner sobre tu cuello.
Es sólo una ilusión que en este puente
te encuentres extendido, helado y muerto.

Mi padre no responde.Sus labios no se mueven.

Está pálido, pálido. Casi sin pulso, inerte.

No puede ya animarle mi ansioso brazo fuerte.

Anclada está la nave: su ruta ha concluido.

Feliz entra en el puerto de vuelta de su viaje.

La nave ya ha vencido la furia del oleaje.

Oh playas, alegraos; sonad, claras campanas

en tanto que camino con paso triste, incierto,

por el puente do está mi Capitán

para siempre extendido, helado y muerto.

Versión de Nicolás Bayona Posada

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC

Al mercat de Bratislava el fred i el nadal festegen
Es venen i compren regals sota el cel del capvespre .
Allà a la dreta una bufanda, més enllà uns guants de llana...
Mercat el Nadal marcat amb petjades gelades.
Qui no té guants duu les mans dins les butxaques....
A dotze graus sota zero els nassos es refreden
i les consciències adormides potser de cop es desperten....

No li acabava de fer el pes....aquest mig poema malgirbat en quatre esgarrapades...la xocolata calenta a la taula... la vidriera enorme del bar....-aquí dins feia una calor espantosa-...mirava el carrer ple de paradetes de Nadal....Encara havia d'anar a buscar l'arbre que havia encarregat, no pas un arbre viu ni mort sinó d'un material imprecís però ecològic...Va abraçar amb el dits la tassa tèbia i se la va acostar als llavis i va fer un llarg glop de xocolata....

No és pas un dia de gaire fred. L'hivern serà suau. Dotze sota zero...una ximpleria! A Lapònia hi fa molt més fred. Des que s'havia jubilat enyorava l'anar a munt i avall carregat amb el sac a l'espatlla....bé de vegades no era pas un de sol sinó molts sacs ,immensos i pesats, curulls de regals....Fins i tot sentia una melangia estranya... Ara ja no treballava. I es dedicava a escriure poemes dolents que ningú volia publicar....Ja no portava barba....va decidir, ferm, malgrat l'oposició de la dona, de tallar-se-la, afaitar-se cada dia com fan els altre homes. Així no es veia tan vell quan es mirava al mirall....També era una manera de no ser reconegut....Ara podia entrar en un bar i ningú s'hi fixava en ell, un home gran amb el cabell completament blanc, una mica panxut, alt i fort , ben afaitat i vestit....

Al mercat de nadal de Bratislava ell no passava fred...

La vida és com un bloc

La vida quan s'acaba és com un bloc abandonat navegant per l'espai de la xarxa, un bloc que sense actualitzar-se ja mai, encara pot rebre comentaris....Avui fa dos mesos, que la teva vida és com un bloc-vaixell surant a la deriva...de la terra ,de l'espai...no ho sé...no puc saber-ho...qui ho sap? I ara ja fa dos mesos que ets un record...unes paraules en la memòria...una llàgrima ...Però encara et puc escriure ..."comentaris."...encara que no els puguis llegir..encara que ja no hi siguis..ja veus que et tinc present encara que ja ets passat...i el futur per a tu ja no apareixerà .....D'aquells ulls ...la mirada , on ha anat a parar...? Tu no t'aclaries gaire amb Internet però així i tot et vaig enviar l'enllaç del meu bloc i te'l vas mirar....i em vas dir que tu no podries escriure en un bloc...que tenies massa sentit de la privacitat.... que et faria com a cosa parlar de tu....Sé que no t'hagués agradat, potser, que parlés de tu....La vida va escrivint les entrades, els apunts, un darrere l'altre i potser també les té programades per l'endemà...però no ho sabem....És tan difícil d'acceptar que algú ha escrit , sense saber-ho el darrer apunt de la seva vida, del seu bloc vital! I per si de cas jo et deixo aquests mots aquí...Sé que no els llegiràs mai però potser no vull saber-ho...Si hi ha alguna cosa més enllà d' això que anomenen realitat....
Si hi ets en algun lloc....si potser has anat a l'asteroide B-612...i només vas rebre la picada de la serp que t'hi havia de portar....potser pot ser...

El caganer

Ara que s'acosta el Nadal aquesta cançó El caganer on canten Estopa, Albert Pla, Gerard Quintana, Quimi Portet, el cantant dels Manel i algú altre que em dec deixar...és molt escaient...i que tothom pensi en el caganer o caganera que més li faci el pes

Una escultura d'Aristides Maiol i una poesia de Maria Merçè Marçal

Quan, enmig del desglaç,
el riu remunta
cap a la deu,
i el seu curs foraviat es peix
com un mirall
del teu rostre, i me’l torna,
enllà de tu,
convertit en tenebra
i esglai opac...
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre’m
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Desglaç. Maria Mercè Marçal

138è Joc literari convocat per Jesús M. Tibau

He trobat un elefant enterrat a la sorra de la platja. No sé com hi anat a parar pobrissó però prometo esmerçar tots els meus esforços a salvar-lo. De moment, ja treu la trompa i part del cap... Jo, amb la galleda ,el remullo de tant en tant ,perquè crec que ,en les seves condicions actuals, semi enterrat, deu patir molta sed....
Qui m'havia de dir a mi que trobaria un elefant a la platja!

Els ulls que ens miren, els becs que ens foraden l'ànima

Esquinço la tela de l'ànima amb prou ànims per estripar-la com un bacallà sec partit per la meitat o un esquelet de natura morta.. Aus impossibles que picotegen amb els seus becs les parets i el sostre de la casa i la foraden i sento la ferida oberta arran del cor...crustacis i crustàcies...ulls que ens espien...peixos que ens fugen de les mans com anguiles esmunyedisses ....el temps que no s'atura ha estat congelat a cops de pinzell i pintura dins un quadre a interpretar...

Un cop un nen em va fer un test (CONTE monosil-làbic )

Un cop, ja fa molt temps, un nen em va dir un munt de mots a raig com si fos un llarg test:

Per què de nit és fosc? Per què el sol no hi és al cel? És que no som prou bons? Que li hem fet mal? Per què si fuig el sol es fa tot fosc? És la nit qui ve o és el sol que se’n va? Qui té el piu que mou el món? És com un joc de daus que treu un sis? Amb quin dels cinc dits puc fer jo el truc?

Puc fer la nit? Puc fer la llum? Per què el mar és blau? Per què el mar mai no se’n va com el sol? On és el tap del fons del mar? Qui va fer el món? On van els morts? On vaig jo? Qui ets tu? Qui sóc jo? On vas tu?

El test fou molt llarg , un pou sens fons .I jo com un mag , faig un joc de mans amb els “que” i amb els “com”. Li dic veus? Els mots fan tombs. Un llop és un poll. Un llac: un call, un lloc: un coll. El truc es fa curt i la sort un tros. I res és rar i res és cert si treus el cap i clous els ulls .Tot és un joc de mots on tot es torna un mot ple i res es fa buit . I si fas el que et dic, el mag ets tu i els mots són teus i el tap del fons del mar un roc ben dur fet de cor i cos de llums del sol que de nit fuig cap el cau d’un peix que mai surt del fons. El peix és el rei del mar i qui té el tap ben lluny de tots. El sol dorm al seu cau quan és de nit. Surt quan el peix li fa un toc :Au ¡ cap el cel que es fa tard , la llum vol ser a dalt! I és quan la nit fa el seu torn de no fer res. Ja ho saps tot , nen!

No he pujat al tren

Doncs no no he pujat a cap tren que m'endugués lluny de Barcelona....i m'he quedat aquí car estimo aquesta pobre, bruta, dissortada ciutat i encara que m'agradaria allunyar-me nord enllà i viatjar en el temps a temps millors on diuen que la gent és i serà catalana, independent, assenyada i arrauxada, i tantes coses més...però no, m'he quedat a fer el meu deure: corregir, corregir, llegir i rellegir treballs, exàmens i altres coses per l'estil...això sí almenys he viatjat per la biosfera blocaire amunt i avall, d'enllaç a enllaç i de bloc a bloc.....i tots els blocs o gairebé tots els trobo interessants i originals, divertits, artístics, ocurrents, poètics, il·luminats...compromesos , literaris....tendres....N'hi ha de tots colors i dissenys! O sia que no he pujat a cap tren i el tren, l'altre, el de la vida que passa, el tren que no s'atura mai ( i la darrera estació s'anomena mort) m'ha empés com sempre a tirar endavant....a no mirar enrere gaire estona (m'entristeix a cops el pas del temps que s'endú com un lladre els records, els moments feliços i alguns amics i amigues i parents a la darrera estació de la vida) I aquí estem. D'aviat serà Nadal. I a taula es noten les absències.

Literatura i música: Tolstoi i Beethoven

Poques vegades es donen dues obres mestres que s'interaccionen i es complementen....recomanable escoltar la Sonata a Kreutzer mentre es llegeix la Sonata a Kreutzer o abans de llegir-la o després...

les meves maldestres proves amb el paint

Un sol gest

Tan sols un gest pot fer un món nou del món vell, un món bell en lloc de vell.
Un gest bo.
Un bes....
un plor
uns ulls
un gust a mel
un gran cor
un cant
un cor bo
un sol gest
un truc
un mot que no hi és
un res
un joc
un cel
cinc dits amb cinc dits
un bes amb un bes.

De la matèria dels somnis

Som fets de la mateixa matèria que els somnis? Shakespeare dixit.

Desembre

Encetem desembre amb l'esperança d'uns dies de festa gràcies al despropòsit de les dues festes prescriptives de la Constitució i la Puríssima....però almenys, per allò tan nostrat del pont, n'establim un d' imaginari entre una festa i una altra....com si el dia 6 i el dia 8 fossin dos rius, el 7 fa de pont o passarel·la improvisada....i descansarem? Exàmens i treballs per corregir, posar notes....si només fos posar notes! qualificar no és més que una minsa part d'avaluar....Catalunya i el país veí de la península ibèrica deuen ser els països més volubles en matèria de legislació educativa i en anar canviant tot plegat ....

Fem un repaset encara que me'n oblidi alguna: la ley general de educación del 1970, crec, la LODE 1985 em sembla (ley orgànica de derecho a la educación) la LOGSE del 1990, la LOCE ( del PP 2004? ley Orgánica de la calidad de la enseñanza), la LOE (2207) i de Catalunya la LEC 2009....

Jo no dic que no haguem d'anar adaptant els currículums i altres cosetes al pas i el pes del temps però almenys que servissin per a millorar...no per empitjorar...

Bé, tot és força complicat ara parlem en termes de servei, atenció al client, processos , registres , etc i tot és ple de paperassa, burocràcia i altres galindaines ....( això s'anomena procés de qualitat) Vaja que entre registrar el que fas tu, el que fan els alumnes, com i quan ho fan i perquè i tenir-ho tot apuntat i anotat....amb una mica de sort et queda temps per dedicar-te a la classe....això si no has de sortir corrents cap a la classe de després , carregada amb tot el material i les llistes i els llibres i les llibretes per anotar-ho tot però tot....i si com jo primer tens per exemple una hora amb un grup que cursa Integració social, immediatament a l'hora següent una optativa d'ESO, després història de la Filosofia, i després lengua castellana....bé no em queixo pas...tinc feina és una sort! però de vegades me n'adono que fa hores que havia d'anar a fer una visita al lavabo i encara no hi he anat....

Em sap greu pels qui pensen que quina sort i quina barra els profes que ens toquem els dallonses i carai quantes festes...perquè total a veure tanta feina fan? No és pitjor treballar a la mina? Físicament és cert que treballar en una mina és insalubre, perillós i estressant....no ho nego pas....però quin miner s'emporta un tros de mina tots els dies i caps de setmana a casa seva per continuar picant?