Una escultura d'Aristides Maiol i una poesia de Maria Merçè Marçal

Quan, enmig del desglaç,
el riu remunta
cap a la deu,
i el seu curs foraviat es peix
com un mirall
del teu rostre, i me’l torna,
enllà de tu,
convertit en tenebra
i esglai opac...
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre’m
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Desglaç. Maria Mercè Marçal