Doncs no no he pujat a cap tren que m'endugués lluny de Barcelona....i m'he quedat aquí car estimo aquesta pobre, bruta, dissortada ciutat i encara que m'agradaria allunyar-me nord enllà i viatjar en el temps a temps millors on diuen que la gent és i serà catalana, independent, assenyada i arrauxada, i tantes coses més...però no, m'he quedat a fer el meu deure: corregir, corregir, llegir i rellegir treballs, exàmens i altres coses per l'estil...això sí almenys he viatjat per la biosfera blocaire amunt i avall, d'enllaç a enllaç i de bloc a bloc.....i tots els blocs o gairebé tots els trobo interessants i originals, divertits, artístics, ocurrents, poètics, il·luminats...compromesos , literaris....tendres....N'hi ha de tots colors i dissenys! O sia que no he pujat a cap tren i el tren, l'altre, el de la vida que passa, el tren que no s'atura mai ( i la darrera estació s'anomena mort) m'ha empés com sempre a tirar endavant....a no mirar enrere gaire estona (m'entristeix a cops el pas del temps que s'endú com un lladre els records, els moments feliços i alguns amics i amigues i parents a la darrera estació de la vida) I aquí estem. D'aviat serà Nadal. I a taula es noten les absències.Paisos Catalans
dimarts, 8 de desembre del 2009
No he pujat al tren
Doncs no no he pujat a cap tren que m'endugués lluny de Barcelona....i m'he quedat aquí car estimo aquesta pobre, bruta, dissortada ciutat i encara que m'agradaria allunyar-me nord enllà i viatjar en el temps a temps millors on diuen que la gent és i serà catalana, independent, assenyada i arrauxada, i tantes coses més...però no, m'he quedat a fer el meu deure: corregir, corregir, llegir i rellegir treballs, exàmens i altres coses per l'estil...això sí almenys he viatjat per la biosfera blocaire amunt i avall, d'enllaç a enllaç i de bloc a bloc.....i tots els blocs o gairebé tots els trobo interessants i originals, divertits, artístics, ocurrents, poètics, il·luminats...compromesos , literaris....tendres....N'hi ha de tots colors i dissenys! O sia que no he pujat a cap tren i el tren, l'altre, el de la vida que passa, el tren que no s'atura mai ( i la darrera estació s'anomena mort) m'ha empés com sempre a tirar endavant....a no mirar enrere gaire estona (m'entristeix a cops el pas del temps que s'endú com un lladre els records, els moments feliços i alguns amics i amigues i parents a la darrera estació de la vida) I aquí estem. D'aviat serà Nadal. I a taula es noten les absències.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
crec que en som més d'una, que no hem agafat cap tren!
ResponEliminaPetons
Ui, Elvira...anava llegint i gaudint amb el text però quan he arribat a la darrera frase, m'he posat molt trista. Les absències són el pitjor del Nadal...sort de la gent jove de la casa que et fa tirar endavant. Una abraçada!
ResponEliminaQuan arriba Nadal, sempre tinc el mateix desitg; agafar algun mode de transport i marxar a Laponia a passar deu dies... però mai ho faig... Per les absències com tu dius, que em venen totes, per les absències interiors, la il·lusió, la felicitat per tot, quan mimba una mica en nosaltres també és com una mort, i la trobem a faltar...
ResponEliminaperò mai ho faig... lo de marxar...
jo abans era al revés, passava el Nadal a Barcelona, i no en el lloc d'interior, amb gent com dius tu, per allunyar-me de lo meu. La deshumanitat de Barcelona, en certa mesura, el fa més lleuger...
apa, ja saps, on visc jo no arriba el tren, però si el bus, així que sempre hi tens un lloc per fugir un dia i parlar amb el tipus de gent que dius...
apa, una abraçada!
Àlex.
Ben tornada Mireia que bé! has tornat! estàs bé? kweilan em sap greu si t'encomanat una mica la tristesa ...Alexandre a veure si t'agafo la paraula i un dia agafo el bus i t'envaeixo! De vegades també he pensat en Lapònia però el fred em tira enrere....els vostres comentaris m'ajuden de debò a tirar cap endavant!!!
ResponEliminade vegades cal deturar-nos una miqueta, sense baixar del tren, sols fer una parada i contemplar tot el bonic que ens envolta, aquesta vegada envoltada de blocs.
ResponEliminaI seguir aprofitant cada dia d'aquest tren.
Gràcies Rits per la visita!
ResponEliminaL'altre dia Utnoa i jo vam agafar el tret. I vam estar més d'una hora drets! No t'hi perds res!
ResponEliminaÉs ben cert que per aquestes dates es noten més les absències. Però ens hem d'esforçar per notar encara més aquells que hi són.
*Sànset*
Ai!! Anava a dir-te una mentida sense voler!! :-)
ResponEliminaAnava a dir que jo tampoc he agafat cap tren... però no és cert. Visc a Reus i ahir al matí varem anar a Tarragona (15 m. en tren, que nosaltres no tenim cotxe!) però no a comprar ni res sinó a fer algunes fotos... i només pel matí :-)
No pateixis, som majoria les persones que, quan hi ha festius, no podem anar a fer cap viatge i ens hem de quedar a caseta... però també s'hi està bé!! :-))
Van Gogh!! :-))
Jo faria un saltironet i passaria el nadal per alt...però també penso que els més menuts i joves de casa han d'aprofitar les presències que no enterboleixen; que ja els arribarà, volguem o no, el temps de les absències.
ResponEliminaUn petó, Elvira!
Gràcies Sànset, ospa una hora drets! Hola Assumpta ....Van Gogh també m'agrada molt! Per cert si em toca fer-te un regal com a blocaire invisible ja tinc un parell d'idees;-)....gràcies fanal una abraçada!
ResponElimina