Paisos Catalans

dimecres, 16 de desembre de 2009

La vida és com un bloc

La vida quan s'acaba és com un bloc abandonat navegant per l'espai de la xarxa, un bloc que sense actualitzar-se ja mai, encara pot rebre comentaris....Avui fa dos mesos, que la teva vida és com un bloc-vaixell surant a la deriva...de la terra ,de l'espai...no ho sé...no puc saber-ho...qui ho sap? I ara ja fa dos mesos que ets un record...unes paraules en la memòria...una llàgrima ...Però encara et puc escriure ..."comentaris."...encara que no els puguis llegir..encara que ja no hi siguis..ja veus que et tinc present encara que ja ets passat...i el futur per a tu ja no apareixerà .....D'aquells ulls ...la mirada , on ha anat a parar...? Tu no t'aclaries gaire amb Internet però així i tot et vaig enviar l'enllaç del meu bloc i te'l vas mirar....i em vas dir que tu no podries escriure en un bloc...que tenies massa sentit de la privacitat.... que et faria com a cosa parlar de tu....Sé que no t'hagués agradat, potser, que parlés de tu....La vida va escrivint les entrades, els apunts, un darrere l'altre i potser també les té programades per l'endemà...però no ho sabem....És tan difícil d'acceptar que algú ha escrit , sense saber-ho el darrer apunt de la seva vida, del seu bloc vital! I per si de cas jo et deixo aquests mots aquí...Sé que no els llegiràs mai però potser no vull saber-ho...Si hi ha alguna cosa més enllà d' això que anomenen realitat....
Si hi ets en algun lloc....si potser has anat a l'asteroide B-612...i només vas rebre la picada de la serp que t'hi havia de portar....potser pot ser...

15 comentaris:

  1. Potser és amb aquestes paraules que ets capaç de continuar el blog vital d'aquest Algú; potser és que cadascú té la seva manera de fer-ho, i aquesta deu ser la teva... :). Poques coses hi ha més boniques que recordar... i ser recordat. Sigui quin en sigui el motiu.
    Una abraçada!

    B.I.

    ResponElimina
  2. ostres blocaire invisible si que has anat ràpid....gràcies per la visita i l'abraçada! ets home o dona?

    ResponElimina
  3. Quin cap tinc si dius la teva blocaire ets una dona...és clar que també em pots enganyar...

    ResponElimina
  4. potser sí que està en algun lloc. Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Interessant reflexió-bonica dedicatòria.

    El més bonic de tot (i el millor regal) és el no oblit.

    ResponElimina
  6. ...i no cal que deixis d'escriure-li.
    Poden passar els anys, i continuem escrivint a qui hem estimat.
    I...llegits o no, probablement tant li fa...però l'ànima se'ns torna llibreta on abocar les enyorances.

    una abraçada de companyia, Elvira!

    ResponElimina
  7. La recordes escrivint o escrius perquè la recordes. És bonic.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Gràcies Kweilan per les paraules i per l'abraçada! una per tu també.
    Òndia Marta M Q gràcies per la visita, gràcies per enllaçar-me al teu bloc...va m'hi enllaçaré el teu...
    Gràcies fanal blau per les paraules,,,sí l'ànima se'ns torna llibreta ( molt maca la metàfora )Una abraçada!
    Coses2 segurament tens molta raó la recordo escrivint i escric perquè la recordo..abraçada!

    ResponElimina
  9. Si tanques els ulls i et quedes en silenci un minut, potser reberàs la confirmació de lectura del teu comentari al seu blog...

    Una gran abraçada!!

    ResponElimina
  10. Sí Assumpta tanco els ulls...gràcies la vida segueix però mira ...gràcies per la gran abraçada te la torno:aquí

    ResponElimina
  11. És inevitable no deixar comentaris als que han marxat, pot ser al blog o pot ser en altres llocs, o pot ser en el pensament, però els comentaris duren i duren en el temps.

    I jo no crec gaire en res i tampoc em puc imaginar on són, pe`ro em sembla que ha de ser bo que rebin comentaris. :)

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies Carme...jo no sé si crec o no crec...Molt bona nit

    ResponElimina
  13. Als que ens han deixat sempre tenim alguna cosa per dir-los...

    petons

    Utnoa

    ResponElimina
  14. M'agrada la foto de Robert Doisneau també. He vist a Hèlsinki l'any 2007.

    ResponElimina

benvinguts comentaris