Paisos Catalans

dimecres, 2 de desembre de 2009

Desembre


Encetem desembre amb l'esperança d'uns dies de festa gràcies al despropòsit de les dues festes prescriptives de la Constitució i la Puríssima....però almenys, per allò tan nostrat del pont, n'establim un d' imaginari entre una festa i una altra....com si el dia 6 i el dia 8 fossin dos rius, el 7 fa de pont o passarel·la improvisada....i descansarem? Exàmens i treballs per corregir, posar notes....si només fos posar notes! qualificar no és més que una minsa part d'avaluar....Catalunya i el país veí de la península ibèrica deuen ser els països més volubles en matèria de legislació educativa i en anar canviant tot plegat ....

Fem un repaset encara que me'n oblidi alguna: la ley general de educación del 1970, crec, la LODE 1985 em sembla (ley orgànica de derecho a la educación) la LOGSE del 1990, la LOCE ( del PP 2004? ley Orgánica de la calidad de la enseñanza), la LOE (2207) i de Catalunya la LEC 2009....

Jo no dic que no haguem d'anar adaptant els currículums i altres cosetes al pas i el pes del temps però almenys que servissin per a millorar...no per empitjorar...

Bé, tot és força complicat ara parlem en termes de servei, atenció al client, processos , registres , etc i tot és ple de paperassa, burocràcia i altres galindaines ....( això s'anomena procés de qualitat) Vaja que entre registrar el que fas tu, el que fan els alumnes, com i quan ho fan i perquè i tenir-ho tot apuntat i anotat....amb una mica de sort et queda temps per dedicar-te a la classe....això si no has de sortir corrents cap a la classe de després , carregada amb tot el material i les llistes i els llibres i les llibretes per anotar-ho tot però tot....i si com jo primer tens per exemple una hora amb un grup que cursa Integració social, immediatament a l'hora següent una optativa d'ESO, després història de la Filosofia, i després lengua castellana....bé no em queixo pas...tinc feina és una sort! però de vegades me n'adono que fa hores que havia d'anar a fer una visita al lavabo i encara no hi he anat....

Em sap greu pels qui pensen que quina sort i quina barra els profes que ens toquem els dallonses i carai quantes festes...perquè total a veure tanta feina fan? No és pitjor treballar a la mina? Físicament és cert que treballar en una mina és insalubre, perillós i estressant....no ho nego pas....però quin miner s'emporta un tros de mina tots els dies i caps de setmana a casa seva per continuar picant?

8 comentaris:

  1. Mira Elvira...qui pensi que ens toquem el dallonses...que vingui i ho tasti...I de la sort i la fortuna...què vols que et digui que tu no sàpigues....no sempre són producte de l'atzar...Alguna cosa ens ha calgut per guanyar-nos el pa!!!
    És molt tard per enbrancar-me, però t'asseguro que m'emprenya qui fa ús d'un discurs poc consistent per fer crítiques i arribar a conclusions tant fàcils com que ens toquem els d...
    Tants canvis legislatius no permeten cap sediment...
    Conec una expressió una mica barroera d'un amic meu però que no deixa d'agradar-me..."nos pasamos de los cojines a los cojones...".
    Què dificil l'equilibri!
    una abraçada, Elvira

    ResponElimina
  2. Sempre he pensat que ser mestre és una gran responsabilitat. Molta gent m'ha dit que en podria ser perquè m'agraden els nens, i en canvi jo no em veig capaç. Tot el que els nens i nenes, adolescents aprenen a l'escola és vital i moltes vegades els mestres han de substituir aprenentatges que s'haurien d'adquirir a casa.

    Cert que moltes vegades he sentit tot el que descrius, cert que a vegades envejo el vostre calendari, però només això, doncs veig que la vostra feina és duríssima, que els nanos es fan estimar però són duríssims!

    I tants canvis, tantes disputes entre legisladors, canvis.... no ajuden gens a valorar la feina de mestre.

    Molts ànims i endavant!

    ResponElimina
  3. És una feina molt complicada i poc valorada...i és veritat el que dius que la majoria de mestres s'emporten la feina a casa. Molt bon apunt!

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord amb tu en tot, Elvira. Qualificació, paperassa, anotacions de tot i per a tot fan que ens oblidem que paga la pena preparar-nos bé les classes i gaudir amb els alumnes... I hi ha setmanes que tot plegat és estressant i vaig a classe tan cansada que em sent frustrada per no poder fer res del que m'havia proposat fer i ser com a bona mestra/professora. I la llàstima és que quan em decidesc, la son em venç perquè al matí el despertador és massa valent i a la nit la ment vol pau i silenci.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Cert fanal blau de los cojines a los cojones...abraçada! Kweilan sempre sempre ens la enduem a casa..gràcies pel comentari, ei Baraula ets mestra també? Ai Carme hi ha raons que voldria no tenir...

    ResponElimina
  7. Gràcies Rits pels ànims i la visita!!

    ResponElimina

benvinguts comentaris