Encetem desembre amb l'esperança d'uns dies de festa gràcies al despropòsit de les dues festes prescriptives de la Constitució i la Puríssima....però almenys, per allò tan nostrat del pont, n'establim un d' imaginari entre una festa i una altra....com si el dia 6 i el dia 8 fossin dos rius, el 7 fa de pont o passarel·la improvisada....i descansarem? Exàmens i treballs per corregir, posar notes....si només fos posar notes! qualificar no és més que una minsa part d'avaluar....Catalunya i el país veí de la península ibèrica deuen ser els països més volubles en matèria de legislació educativa i en anar canviant tot plegat ....
Fem un repaset encara que me'n oblidi alguna: la ley general de educación del 1970, crec, la LODE 1985 em sembla (ley orgànica de derecho a la educación) la LOGSE del 1990, la LOCE ( del PP 2004? ley Orgánica de la calidad de la enseñanza), la LOE (2207) i de Catalunya la LEC 2009....
Jo no dic que no haguem d'anar adaptant els currículums i altres cosetes al pas i el pes del temps però almenys que servissin per a millorar...no per empitjorar...
Bé, tot és força complicat ara parlem en termes de servei, atenció al client, processos , registres , etc i tot és ple de paperassa, burocràcia i altres galindaines ....( això s'anomena procés de qualitat) Vaja que entre registrar el que fas tu, el que fan els alumnes, com i quan ho fan i perquè i tenir-ho tot apuntat i anotat....amb una mica de sort et queda temps per dedicar-te a la classe....això si no has de sortir corrents cap a la classe de després , carregada amb tot el material i les llistes i els llibres i les llibretes per anotar-ho tot però tot....i si com jo primer tens per exemple una hora amb un grup que cursa Integració social, immediatament a l'hora següent una optativa d'ESO, després història de la Filosofia, i després lengua castellana....bé no em queixo pas...tinc feina és una sort! però de vegades me n'adono que fa hores que havia d'anar a fer una visita al lavabo i encara no hi he anat....
Em sap greu pels qui pensen que quina sort i quina barra els profes que ens toquem els dallonses i carai quantes festes...perquè total a veure tanta feina fan? No és pitjor treballar a la mina? Físicament és cert que treballar en una mina és insalubre, perillós i estressant....no ho nego pas....però quin miner s'emporta un tros de mina tots els dies i caps de setmana a casa seva per continuar picant?
Fem un repaset encara que me'n oblidi alguna: la ley general de educación del 1970, crec, la LODE 1985 em sembla (ley orgànica de derecho a la educación) la LOGSE del 1990, la LOCE ( del PP 2004? ley Orgánica de la calidad de la enseñanza), la LOE (2207) i de Catalunya la LEC 2009....
Jo no dic que no haguem d'anar adaptant els currículums i altres cosetes al pas i el pes del temps però almenys que servissin per a millorar...no per empitjorar...
Bé, tot és força complicat ara parlem en termes de servei, atenció al client, processos , registres , etc i tot és ple de paperassa, burocràcia i altres galindaines ....( això s'anomena procés de qualitat) Vaja que entre registrar el que fas tu, el que fan els alumnes, com i quan ho fan i perquè i tenir-ho tot apuntat i anotat....amb una mica de sort et queda temps per dedicar-te a la classe....això si no has de sortir corrents cap a la classe de després , carregada amb tot el material i les llistes i els llibres i les llibretes per anotar-ho tot però tot....i si com jo primer tens per exemple una hora amb un grup que cursa Integració social, immediatament a l'hora següent una optativa d'ESO, després història de la Filosofia, i després lengua castellana....bé no em queixo pas...tinc feina és una sort! però de vegades me n'adono que fa hores que havia d'anar a fer una visita al lavabo i encara no hi he anat....
Em sap greu pels qui pensen que quina sort i quina barra els profes que ens toquem els dallonses i carai quantes festes...perquè total a veure tanta feina fan? No és pitjor treballar a la mina? Físicament és cert que treballar en una mina és insalubre, perillós i estressant....no ho nego pas....però quin miner s'emporta un tros de mina tots els dies i caps de setmana a casa seva per continuar picant?
Mira Elvira...qui pensi que ens toquem el dallonses...que vingui i ho tasti...I de la sort i la fortuna...què vols que et digui que tu no sàpigues....no sempre són producte de l'atzar...Alguna cosa ens ha calgut per guanyar-nos el pa!!!
ResponEliminaÉs molt tard per enbrancar-me, però t'asseguro que m'emprenya qui fa ús d'un discurs poc consistent per fer crítiques i arribar a conclusions tant fàcils com que ens toquem els d...
Tants canvis legislatius no permeten cap sediment...
Conec una expressió una mica barroera d'un amic meu però que no deixa d'agradar-me..."nos pasamos de los cojines a los cojones...".
Què dificil l'equilibri!
una abraçada, Elvira
Sempre he pensat que ser mestre és una gran responsabilitat. Molta gent m'ha dit que en podria ser perquè m'agraden els nens, i en canvi jo no em veig capaç. Tot el que els nens i nenes, adolescents aprenen a l'escola és vital i moltes vegades els mestres han de substituir aprenentatges que s'haurien d'adquirir a casa.
ResponEliminaCert que moltes vegades he sentit tot el que descrius, cert que a vegades envejo el vostre calendari, però només això, doncs veig que la vostra feina és duríssima, que els nanos es fan estimar però són duríssims!
I tants canvis, tantes disputes entre legisladors, canvis.... no ajuden gens a valorar la feina de mestre.
Molts ànims i endavant!
És una feina molt complicada i poc valorada...i és veritat el que dius que la majoria de mestres s'emporten la feina a casa. Molt bon apunt!
ResponEliminaTotalment d'acord amb tu en tot, Elvira. Qualificació, paperassa, anotacions de tot i per a tot fan que ens oblidem que paga la pena preparar-nos bé les classes i gaudir amb els alumnes... I hi ha setmanes que tot plegat és estressant i vaig a classe tan cansada que em sent frustrada per no poder fer res del que m'havia proposat fer i ser com a bona mestra/professora. I la llàstima és que quan em decidesc, la son em venç perquè al matí el despertador és massa valent i a la nit la ment vol pau i silenci.
ResponEliminaDoncs, sí, quanta raó que tens!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCert fanal blau de los cojines a los cojones...abraçada! Kweilan sempre sempre ens la enduem a casa..gràcies pel comentari, ei Baraula ets mestra també? Ai Carme hi ha raons que voldria no tenir...
ResponEliminaGràcies Rits pels ànims i la visita!!
ResponElimina