Grrrrr! Bon dia booon diia! Em tenien tot el dia tancat i jo volia surtir a voltar pel món...el que no entenc és perquè la gent enlloc de contestar-me només repeteixen el que dic ( i després diuen que els lloros som nosaltres!) Us faré cinc cèntims de la meva vida..una coseta senzilla i per sobre...(tinc feina a veureu-ho tot).
Sóc un lloro artista, un lloro surrealista...vaig viure molts anys a casa dels Dalí....a vegades a Púbol amb la Gala,i de vegades amb tots dos....Em tractaven prou bé..no me'n puc queixar...em posaven musiqueta..em parlàvem ( sense repetir les coses una i mil vegades). Fins i tot ...el senyor Salvador em deixava el pinzell i les pintures i amb el bec, i a voltes amb totes dues potes..l'havia ajudat a pintar més d'un quadre, i més de tres, també... Després les coses van anar a mal borràs...primer va morir la senyora i més tard el senyor i a mi em van deixar de la mà de déu ....i per poc que no em moro de fam....Fins que em va adoptar el senyor cura....tot el dia tancat a la gàbia sentint sermons i olor d'encens i no em provava...no... cada cop més verd...més apagat...i més vell....Per això , abans d'estirar definitivament la pota ,he decidit escapar-me per anar a visitar el museu Dalí...i poder admirar les meves pintures..i les del senyor Salvador, també, és clar....
