Paisos Catalans

diumenge, 6 de febrer de 2011

Profe? Alummna? ambdues coses

Quan l'altre dia , en el apunt boicotejat pel senyor blogger i rescatat per la fada Assumpta., escrivia sobre l'aprenentatge, no ho deia, ni ho escrivia endebades, vull dir que ho sento i ho penso i ho visc de veritat....enguany i per tercer any consecutiu estic en el dos pols complementaris del procés  ensenyament i aprenentatge, per una banda faig de professora i de tutora d'uns grups de joves ( i no tant joves) i per l'altra sóc jo la qui està en el rol d'aprenent, per primera vegada faré de terapeuta, m'emociona, m'il·lusiona i també em produeix temor, de no saber-ne prou, de no saber ajudar...sempre he pensat que era, és, un assumpte molt seriós i ple de responsabilitat, estic realitzant el meu somni i el tinc a tocar....Com que treballem amb pensaments, sentiments, creences, emocions....abans s'ha de passar una mena d'ITV , ja estic a punt de penjar-me la L al pit , o hauria de ser una Ps?....evidentment tenim sessions de supervisió.....Potser ho hauria pogut fer abans si hagués tingut l'oportunitat, però no vaig tenir-la i tampoc tenia els diners com per formar-me.....Fa mils anys quan vaig acabar la carrera ( o la cursa segons com es miri) em considerava massa inexperta, i analfabeta com per per llançar-me alegrement a la piscina, en la tasca d'ajudar qui pateix cal precaució, coneixements, tècniques i una bona ITV abans i supervisió durant i després ( i reciclatge constant).....Em seguiré dedicant a l'ensenyament però podré, si em veig capaç, més endavant fer també de psicòloga, poder triar, tenir més opcions vitals ( perquè per a mi són qüestions de vida  més que només professionals) ....Bé tenia ganes d'escriure això....estic aprenent, i desaprenent també....
En el rol de profe, l'altre dia una alumna meva em va dir : ¿recordes quan em vas dir que havia d'anar en compte amb confondre l'empatia i la identificació amb els qui tenen trastorns mentals greus i que jo et vaig respondre amb un estirabot? - això va ser el setembre del 2009-  doncs ara t'he de dir que tenies raó profe ( la noia treballa en un centre especial de treball on els treballadors pateixen transtorns psicòtics)  Em va impactar que m'ho digués no per si tenia raó o no sinó perquè li van quedar gravades  les meves paraules ....

19 comentaris:

  1. Tancant el cercle, que mai es tanca... i és així com aprenem amb ells i d'ells, segur que ets una super crak! Un petó i un riure, saps què diu la paraula de pas?

    lerda! per favor, just el teu contrari!

    ResponElimina
  2. Constantment estic en la mateixa situació i es força complicat. Des de fa temps intente separar els dos àmbits però no sempre ho acoseguisc.

    ResponElimina
  3. Ensenyar és difícil i gratificant a la vegada, però aprendre, més difícil encara, és fascinant.
    No et conec personalment, però crec que no m'equivoco en les percepcions que m'arriben de tu. Així que m'atreveixo a dir-te que estic segura que el que facis ho faràs bé i no t'estancaràs en una única manera de fer-ho.
    Enhorabona pel que has assolit fins ara i per mantenir la il-lusió d'assolir-ne més.
    Gràcies per explicar-nos-ho i per permetr-nos aprendre de tu.

    ResponElimina
  4. És fantàstic llegir "estic realitzant el meu somni i el tinc a tocar". Enhorabona Elfreelang, això sí que és sortir a cercar els teus somnis! No tothom ho pot dir, ho pot fer o pot tenir la sort d'intentar-ho.

    Endavant i molts ànims en la nova etapa... i compte amb el que dius, ja veus que algunes paraules no se les endú el vent!

    ResponElimina
  5. Et felicito perquè, de tot el que he anat llegint en el teu blog, he anat comprenent que ets una lluitadora. Algú que ha treballat de valent per aconseguir fer el que veritablement volia fer. I no tothom té aquesta força...

    Endavant, doncs!! :-))

    ResponElimina
  6. Fer de terapeuta omple molt. Conec una persona que l'és i, tot i que en un principi costa, al final reporta grans satisfaccions. Cal intentar tenir molta empatia, restar tranquil·la i, sobretot, no auto-pressionar-se massa, perquè pot acabar sent contraproduent.
    Molta sort en aquesta doble tasca!

    ResponElimina
  7. Estàs a tocar el teu somni, dius, com jo un dia vaig estar a tocar del meu. Era el mateix. El vaig seguir. És absolutament gratificant ajudar a la gent. Et desitjo que això t'aporti molts satisfaccions i un aprenentatge constant que mai no s'acaba. Una abraçada, Elfri.

    ResponElimina
  8. Segur que ho faràs molt bé perquè el millor per a arribar a la gent és la il.lusió i la motivació pel treball i la capacitat d'aprendre. Un abraç

    ResponElimina
  9. nous reptes que porten a aconseguir un somni!!!! endavant!!!! segur que tota la por poc a poc s'anirà diluïnt perquè t'aniràs sentint més plena encara!!!!

    ResponElimina
  10. Aprenem, ensenyem, del que ensenyem n'aprenem, desaprenem, deixem emprenta i sovint ens en queden d'allò que hem compartit.
    La tasca terapèutica gairebé sempre és bidireccional.
    Una abraçadeta...;)

    ResponElimina
  11. En un món on sembla que res ens afecta seriosament s'agraeix molt adonar-te que t'equivoques i que el que fas o el que dius és important per alguns.

    ResponElimina
  12. estic contenta de tot el que expliques, transmets un aire fresc i unes ganes de viure que em fan sentir alegria, estic convençuda que ambdues coses t'aniran bé, és fantàstic tocar el teu somni, no?
    mil felicitacions Elfree!
    abraçades,

    ResponElimina
  13. des del punt de vista de qui aprén, per sempre, s'agraeix que al món hi hagi qui ensenya com tu. sempre tinc presents les paraules dels meus millors mestres. l'enhorabona per la nova etapa :)

    ResponElimina
  14. Ja es veu que ets una excel.lent professora i felicitats per poder arribar a ser psicòloga que de ben segur ho faràs igual de bé.

    ResponElimina
  15. Gràcies Zel! jo sempre dic i és cert que més que ensenyar aprenc!
    Estonetes prou que em costa ...porto dos caps de setmana plens i tinc una pila de treballs per a corregir!
    Moltes gràcies Pilar...espero que es facin realitat els teus auguris i intuïcions i me'n surti de tot plegat airosa! aprendre de mi dius...no exagerem tampoc...però gràcies de nou!
    gràcies Porquet nova etapa a mitges tan sols ho estic a punt de provar i després crec que combinaré les dues coses, espero!
    Assumpta gràcies...aniré cap endavant si no fos per la confidencialitat i el secret professional us en faria cinc cèntims quan arribés el moment però no podré fer...hehehe
    Gràcies Albert mai m'han agradat els camins únics i en un futur proper en tindré almenys dos!
    Gràcies Carme espero poder fer-ho bé, almenys com m'imagino que ho fas tu...
    Motivació no me'n falta rosana gràcies!
    gràcies rits! a veure com me'n surto ara tinc una feinada! feinada doble!
    fanal blau cert tot el que es basa en una relació té dos pols i és bidireccional! gràcies!
    Gràcies vicicle de sempre el que més m'agrada és el contacte humà, el constatar que les paraules no queden en terreny erm!
    Gràcies lolita també em fa una mica de por això d'estar a frec del somni...però em fa una immensa il·lusió també!
    gràcies Clidice ...de vegades em penso que no m'escolten i es veu que sí...
    gràcies kweilan , què més voldria que ser una profe i una psicòloga excel·lent !!!

    ResponElimina
  16. D'aquí un temps, canviant els noms i algunes dades importants en pots fer un llibre ;-))

    ResponElimina
  17. La feina és tota una vida i m'alegro que tu estiguis complint els teus somnis.
    El teu darrer comentari m'ha fet pensar. És dificil saber quan s'ha d'intervenir quan veus algú equivocar-se.

    ResponElimina
  18. De vegades has de deixar temps , a mi em costa no dir res però l'experiència em diu que fins que la persona no se n'adona no rep allò que li has dit,és difícil sí!

    ResponElimina