dilluns 21 de desembre de 2009
Presentació virtual de versos de tardor a Petropolis dimecres 23
dissabte 19 de desembre de 2009
Oh Capitán, mi Capitán: Walt Whitman

Oh capitán, mi capitán
Oh Capitán, mi Capitán: nuestro azaroso viaje ha terminado. Al fin venció la nave y el premio fue ganado. Ya el puerto se halla próximo,
ya se oye la campana y ver se puede el pueblo que entre vítores, con la mirada sigue la nao soberana.
Mas ¿no ves, corazón, oh corazón, cómo los hilos rojos van rodando sobre el puente en el cual mi Capitán
permanece extendido, helado y muerto?
Oh Capitán, mi Capitán:
levántate aguerrido y escucha cual te llaman
tropeles de campanas.
Por ti se izan banderas y los clarines claman.
Son para ti los ramos, las coronas, las cintas.
Por ti la multitud se arremolina,
por ti llora, por ti su alma llamea
y la mirada ansiosa, con verte, se recrea.
Oh Capitán, ¡mi Padre amado!
Voy mi brazo a poner sobre tu cuello.
Es sólo una ilusión que en este puente
te encuentres extendido, helado y muerto.
Mi padre no responde.Sus labios no se mueven.
Está pálido, pálido. Casi sin pulso, inerte.
No puede ya animarle mi ansioso brazo fuerte.
Anclada está la nave: su ruta ha concluido.
Feliz entra en el puerto de vuelta de su viaje.
La nave ya ha vencido la furia del oleaje.
Oh playas, alegraos; sonad, claras campanas
en tanto que camino con paso triste, incierto,
por el puente do está mi Capitán
para siempre extendido, helado y muerto.
Versión de Nicolás Bayona Posada
dijous 17 de desembre de 2009
BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC
BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºCAl mercat de Bratislava el fred i el nadal festegen
Es venen i compren regals sota el cel del capvespre .
Allà a la dreta una bufanda, més enllà uns guants de llana...
Mercat el Nadal marcat amb petjades gelades.
Qui no té guants duu les mans dins les butxaques....
A dotze graus sota zero els nassos es refreden
i les consciències adormides potser de cop es desperten....
No és pas un dia de gaire fred. L'hivern serà suau. Dotze sota zero...una ximpleria! A Lapònia hi fa molt més fred. Des que s'havia jubilat enyorava l'anar a munt i avall carregat amb el sac a l'espatlla....bé de vegades no era pas un de sol sinó molts sacs ,immensos i pesats, curulls de regals....Fins i tot sentia una melangia estranya... Ara ja no treballava. I es dedicava a escriure poemes dolents que ningú volia publicar....Ja no portava barba....va decidir, ferm, malgrat l'oposició de la dona, de tallar-se-la, afaitar-se cada dia com fan els altre homes. Així no es veia tan vell quan es mirava al mirall....També era una manera de no ser reconegut....Ara podia entrar en un bar i ningú s'hi fixava en ell, un home gran amb el cabell completament blanc, una mica panxut, alt i fort , ben afaitat i vestit....
Al mercat de nadal de Bratislava ell no passava fred...
dimecres 16 de desembre de 2009
La vida és com un bloc
Si hi ets en algun lloc....si potser has anat a l'asteroide B-612...i només vas rebre la picada de la serp que t'hi havia de portar....potser pot ser...
dimarts 15 de desembre de 2009
El caganer
Ara que s'acosta el Nadal aquesta cançó El caganer on canten Estopa, Albert Pla, Gerard Quintana, Quimi Portet, el cantant dels Manel i algú altre que em dec deixar...és molt escaient...i que tothom pensi en el caganer o caganera que més li faci el pes
diumenge 13 de desembre de 2009
Una escultura d'Aristides Maiol i una poesia de Maria Merçè Marçal
el riu remunta
cap a la deu,
i el seu curs foraviat es peix
com un mirall

del teu rostre, i me’l torna,
enllà de tu,
convertit en tenebra
i esglai opac...
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre’m
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Desglaç. Maria Mercè Marçal
dissabte 12 de desembre de 2009
138è Joc literari convocat per Jesús M. Tibau
Qui m'havia de dir a mi que trobaria un elefant a la platja!




