Presentació virtual de versos de tardor a Petropolis dimecres 23

Una altra vegada una presentació virtual a Petròpolis del llibre Versos de Tardor, a les 20 hores gràcies a Jesús M. Tibau que en va promoure la iniciativa en el seu bloc Tens un racó dalt del món. La meva participació va ser aquesta

Oh Capitán, mi Capitán: Walt Whitman

Oh capitán, mi capitán

Oh Capitán, mi Capitán: nuestro azaroso viaje ha terminado. Al fin venció la nave y el premio fue ganado. Ya el puerto se halla próximo,
ya se oye la campana y ver se puede el pueblo que entre vítores, con la mirada sigue la nao soberana.

Mas ¿no ves, corazón, oh corazón, cómo los hilos rojos van rodando sobre el puente en el cual mi Capitán
permanece extendido, helado y muerto?

Oh Capitán, mi Capitán:
levántate aguerrido y escucha cual te llaman
tropeles de campanas.
Por ti se izan banderas y los clarines claman.
Son para ti los ramos, las coronas, las cintas.

Por ti la multitud se arremolina,
por ti llora, por ti su alma llamea
y la mirada ansiosa, con verte, se recrea.

Oh Capitán, ¡mi Padre amado!
Voy mi brazo a poner sobre tu cuello.
Es sólo una ilusión que en este puente
te encuentres extendido, helado y muerto.

Mi padre no responde.Sus labios no se mueven.

Está pálido, pálido. Casi sin pulso, inerte.

No puede ya animarle mi ansioso brazo fuerte.

Anclada está la nave: su ruta ha concluido.

Feliz entra en el puerto de vuelta de su viaje.

La nave ya ha vencido la furia del oleaje.

Oh playas, alegraos; sonad, claras campanas

en tanto que camino con paso triste, incierto,

por el puente do está mi Capitán

para siempre extendido, helado y muerto.

Versión de Nicolás Bayona Posada

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC

Al mercat de Bratislava el fred i el nadal festegen
Es venen i compren regals sota el cel del capvespre .
Allà a la dreta una bufanda, més enllà uns guants de llana...
Mercat el Nadal marcat amb petjades gelades.
Qui no té guants duu les mans dins les butxaques....
A dotze graus sota zero els nassos es refreden
i les consciències adormides potser de cop es desperten....

No li acabava de fer el pes....aquest mig poema malgirbat en quatre esgarrapades...la xocolata calenta a la taula... la vidriera enorme del bar....-aquí dins feia una calor espantosa-...mirava el carrer ple de paradetes de Nadal....Encara havia d'anar a buscar l'arbre que havia encarregat, no pas un arbre viu ni mort sinó d'un material imprecís però ecològic...Va abraçar amb el dits la tassa tèbia i se la va acostar als llavis i va fer un llarg glop de xocolata....

No és pas un dia de gaire fred. L'hivern serà suau. Dotze sota zero...una ximpleria! A Lapònia hi fa molt més fred. Des que s'havia jubilat enyorava l'anar a munt i avall carregat amb el sac a l'espatlla....bé de vegades no era pas un de sol sinó molts sacs ,immensos i pesats, curulls de regals....Fins i tot sentia una melangia estranya... Ara ja no treballava. I es dedicava a escriure poemes dolents que ningú volia publicar....Ja no portava barba....va decidir, ferm, malgrat l'oposició de la dona, de tallar-se-la, afaitar-se cada dia com fan els altre homes. Així no es veia tan vell quan es mirava al mirall....També era una manera de no ser reconegut....Ara podia entrar en un bar i ningú s'hi fixava en ell, un home gran amb el cabell completament blanc, una mica panxut, alt i fort , ben afaitat i vestit....

Al mercat de nadal de Bratislava ell no passava fred...

La vida és com un bloc

La vida quan s'acaba és com un bloc abandonat navegant per l'espai de la xarxa, un bloc que sense actualitzar-se ja mai, encara pot rebre comentaris....Avui fa dos mesos, que la teva vida és com un bloc-vaixell surant a la deriva...de la terra ,de l'espai...no ho sé...no puc saber-ho...qui ho sap? I ara ja fa dos mesos que ets un record...unes paraules en la memòria...una llàgrima ...Però encara et puc escriure ..."comentaris."...encara que no els puguis llegir..encara que ja no hi siguis..ja veus que et tinc present encara que ja ets passat...i el futur per a tu ja no apareixerà .....D'aquells ulls ...la mirada , on ha anat a parar...? Tu no t'aclaries gaire amb Internet però així i tot et vaig enviar l'enllaç del meu bloc i te'l vas mirar....i em vas dir que tu no podries escriure en un bloc...que tenies massa sentit de la privacitat.... que et faria com a cosa parlar de tu....Sé que no t'hagués agradat, potser, que parlés de tu....La vida va escrivint les entrades, els apunts, un darrere l'altre i potser també les té programades per l'endemà...però no ho sabem....És tan difícil d'acceptar que algú ha escrit , sense saber-ho el darrer apunt de la seva vida, del seu bloc vital! I per si de cas jo et deixo aquests mots aquí...Sé que no els llegiràs mai però potser no vull saber-ho...Si hi ha alguna cosa més enllà d' això que anomenen realitat....
Si hi ets en algun lloc....si potser has anat a l'asteroide B-612...i només vas rebre la picada de la serp que t'hi havia de portar....potser pot ser...

El caganer

Ara que s'acosta el Nadal aquesta cançó El caganer on canten Estopa, Albert Pla, Gerard Quintana, Quimi Portet, el cantant dels Manel i algú altre que em dec deixar...és molt escaient...i que tothom pensi en el caganer o caganera que més li faci el pes

Una escultura d'Aristides Maiol i una poesia de Maria Merçè Marçal

Quan, enmig del desglaç,
el riu remunta
cap a la deu,
i el seu curs foraviat es peix
com un mirall
del teu rostre, i me’l torna,
enllà de tu,
convertit en tenebra
i esglai opac...
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre’m
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Desglaç. Maria Mercè Marçal

138è Joc literari convocat per Jesús M. Tibau

He trobat un elefant enterrat a la sorra de la platja. No sé com hi anat a parar pobrissó però prometo esmerçar tots els meus esforços a salvar-lo. De moment, ja treu la trompa i part del cap... Jo, amb la galleda ,el remullo de tant en tant ,perquè crec que ,en les seves condicions actuals, semi enterrat, deu patir molta sed....
Qui m'havia de dir a mi que trobaria un elefant a la platja!