dissabte, 15 novembre de 2014

Els dies de després

Engegar el post, estendre els mots, llegir la rentadora, estudiar queviures, comprar les classes que he de preparar, corregir la roba, vaja que m'he fet un bon embolic igual que els i les qui han sortit a la palestra amb micros enganxats amb celo ,  hem fet un canvi de xip i això nomes pot anar cap endavant  .....orgullosa del meu país , de la voluntat que mou voluntats i voluntariat, dels jutges i jutgesses amb seny , i espero que la unitat en l'acció ens faci anar cap al nostre destí ......
Que el desgovern d'un estat pacti una indemnització milionària amb una empresa privada i l'haguem de pagar els consumidors de gas durant els propers trenta anys ens diu molt del tarannà i l'estil  ideològic ......
Per si no l'havíeu llegit, és de fa uns quants mesos,  un article molt i molt interessant del antropòleg Manuel Delgado    http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2014/08/el-perill-dun-lerrouxisme-antisistema.html

Ho dic perquè sigui Podemos o peperos o P(SO) E (que ja fa molt temps que ni obrer ni socialista) tenen clar allò de antes roja que rota

diumenge, 9 novembre de 2014

Ja és l'hora! fet!

El despertador ha sonat puntual, per poc m'adormo . Arribo a tres quarts de nou al lloc de participació votació, hi ha cua, les cares són alegres, emoció continguda. La voluntat és molta i moltes són  les persones voluntàries, amables , entusiastes.....Una parella de mossos s'ho mira de lluny , una cantonada més enllà. Sonen les nou en punt!, uns minuts després potser tres, s'obren les portes, la gent espontàniament aplaudeix, un nus a la gola d'emoció. Dins trobo de seguida la mesa que em correspon, els tràmits són més àgils del que havia previst, un senyor gran darrere meu , potser pateix una afecció neurològica o és l'emoció intensa,  el cert és que tremola tot ell i triga molt a treure, amb dificultats , amb mans balbes el DNI de la cartera, li ofereixen una cadira , li pregunten si li cal ajuda.....tot transcorre amb normalitat , dins la peculiar normalitat que ens han deixat i hem pres, diria fins i tot que mai havia estat particip d'una votació tant plena d'emoció, tant satisfactòria,  els somriures ho diuen tot. Hi ha altres cues davant dels voluntaris d'ANC que recullen les signatures per a denunciar els qui ,fins ahir mateix, ens amenaçaven amb cremar eternament en el foc de l'infern.....observo la gent que ja surt , una dona diu als seus acompanyants: ja ho he fet! i arrenca a plorar! és un plor d'alegria! carn de gallina.....

I ara a esperar com va tot, si hem estat molts, si hi ha molts sí, sí.....i a esperar els propers passos .....amb fermesa, il·lusió, perseverança , sense defallir ni un moment, no tinc cap dubte que els mateixos que ens han impedit votar en un referèndum amb tots els ets i uts i posteriorment ens han amenaçat per terra, mar i aire sense oferir cap alternativa ni argumentació , miraran de seguir aigualint i rebaixant una votació de costellada que deu ser molt important .... ¿si no com expliquen els recursos, la guerra bruta, la por i la confusió que han volgut escampar?
 Visca Catalunya sobirana!

dissabte, 8 novembre de 2014

Demá és diumenge!!!!

Revisat el document estatal d'identitat , al dia i ben vigent; paperetes? en tinc un grapat; a veure el lloc de vot....ai volia dir participació.....ja el sé ; la mesa? controlada ! si està núvol agafaré un paraigües, clàssic, amb mànec  , com els d'abans .....dubto si posar-me la samarreta del sí sí, com que fa fred no es veurà....vull dir que no aniré pas en màniga curta ; veïns de l'escala? avisats!  he posat el cartell que els informa del lloc de participació enganxat amb cel.lo a la paret de l'entrada.....

Estelada? penjada des de fa tant temps que la pobre està una mica esparracada i tot .....una menà de domàs groc d'ANC? rebut i penjat des de fa un parell de dies , només tinc un balconet a la part de darrera però es fan companyia l'una i l'altre.....

Una tapa d'alumini un pel abonyegada i la cullera esperant deleroses que les enarbori com a element de percussió,  pel repic de cassoles, estris diversos i mans de morter de les deu en punt , a punt també ....( cert a prop d'on visc algú fa servir una mà de morter i un morter )

Em sento com quan era petita i esperava amb un ull mig obert la arribada dels reis màgics de l'orient .....una nit emocionant .....

Ara és l'hora ! demà tothom , alegrement, pacientment,  a fer cua ( recordeu que ens inscriurem en el moment previ a introduir la papereta i no serà tan àgil com quan es vota normalment .....)   anem-hi ! fem-ho! sí, sí i sí voleu dir dir sí no o no també !

dilluns, 3 novembre de 2014

Quedem al Zurich? Cita de seguretat : al cafè Zurich

La proposta i les bases , a càrrec de la Gemma i altres insignes blocaires o blogaries de pro


Cita de seguretat.

Estic veient un munt de gavines , sembla que fugin com nosaltres fugiem dels cops de porra dels grisos. Les gavines ,una darrera l'altra,  volen cap a una mateixa direcció , potser van al Zurich?. Crec que no , van cap a la platja , prop d'aquella escultura que sembla un edifici tort, a mig fer, mig enfonsat en l'arena . Un vespre les vaig veure: Eren allà . Desenes i desenes , alabatent les ales , com manifestants desesperats sota l'allau de boles de goma....potser és el seu punt de trobada, la seva cita de seguretat .

Observo damunt les aus , falsament idealitzades per culpa d'un tal  Joan Salvador , uns núvols d'aquests...cumulonimbus  , cumulonimbus això és , de vegades , em rellisca la llengua i em surt una marranada que s'hi assembla .....doncs això nena els núvols són com cotofluix estarrufat rivetejat amb vetes fosques, com si fossin prenyats de tempesta, ai no:  emprenyats ! igual que ells , nen, igual que els grisos.....

Als anys setanta, quan regnava, és un dir, la dictadura del baixet , sí aquell que es va carregar un milió i escaig de cadàvers a l'esquena  .....si remenessin en trobarien milers i milers enterrats de qualsevol manera en marges i terraplens ......hi havien manifestacions .....no creguis, no duraven gaire, de seguida era tot escampar la boira sota una pluja de cops de porra i de vegades de culata dels fusells que duien per les bales de goma, bales he dit? bé eren boles i de vegades bales ....de plom....un dia , quan baixaven per la rambla... ....tanquetes, porqueres i iogurteres ben plenes .....jo em vaig agafar ben fort de la mà del  camarada Boris ( era un nom de guerra eh no creguis que era rus....)  a mi em deien Gertrudis ( per la Stein , com que sempre em veien llegint....) i vam arrencar  a córrer.....cames ajudeu-me ......ens vam deixar anar , vaig caure per terra i quasi m'atropellen desenes de cames.....Recoooorda anar a la cita de seguretat !!!!  vaig sentir de lluny mentre m'esmunyia per un carreró .......

La cita de seguretat era al cafè Zurich , poc assenyat, vaig pensar, és massa prop .....al cap d'una hora hi vaig anar.....com m'agradava aquell cafè!  la meva cita de seguretat preferida .....m'asseia, mentre el cor encara anava desbocat com un poltre salvatge per la tensió de les corredisses i els cops i la por a una detenció ......per això eren les cites de seguretat , per reunir-nos de nou i comprovar que érem sans i estalvis ...aquell cafè em relaxava .....els cambrers ben vestits et duien sempre un got prim ple d'aigua junt amb la tassa del cafè , un plaer indescriptible que amorosia l'espera .......

- Mareee! però què li estàs explicant al Jaumet? no veus que és massa petit ?
- Au , però si li agrada molt mira quina carona .....si està rient i tot .....què vols que li conti ? el gegant del pi?

dissabte, 1 novembre de 2014

Desimpugnat!

Patiu de  mal de cap?
potser esteu adolorits?
esteu tristos i alacaiguts?
Ha arribat la solució : desimpugnat !
Desimpugnat, un xarop que ho cura tot
Jo ja he pres desimpugnat
i m'han agafat unes ganes boges de votaaaar !



dissabte, 25 octubre de 2014

Panem et futbol

Si ja ho sé ........ un post , entrada o sortida totalment intranscendent, nímia  i superficial , però avui es juga un R Madrid-Barça .......

Fem una porra ?

Arrisco : R Madrid-Barça : 0-5 , un gol de Neymar, tres de Messi i un altre de Suarez


almenys és un desig ...
 el més important és participar

 tot depèn del nom o del recompte
els gols de Zarra

dimecres, 22 octubre de 2014

Joana d'Arc

Jules Bastien-Lepage, 1879, Joan Of Arc
Joana , aquí aparentes una edat que no vas arribar mai a tenir , escoltes potser la veu de Santa Margarida o de santa Caterina  , et parlaven de guanyar batalles i d'alliberar França dels anglesos.....de com travessaries terres inhòspites, que compliries el teu objectiu  i aconseguiries coronar rei de França al delfí Carles  ....Imagines , sents i veus, la imatge espantosa final de la teva curta, estranya, heroica i arriscada vida ......cremada a la foguera , una manera brutal i salvatge de morir: Ningú ha pogut explicar perquè sent analfabeta i molt jove vas tenir el coratge de guiar un exercit , el coratge i la intel·ligència de no caure en les trampes dialèctiques dels teus inquisidors , com vas poder predir i encertar resultats de batalles . Jove, dona i d'incert origen , si eres adoptada , si en realitat eres filla del germà del rei que vas ajudar a ser rei , el teu oncle ....moltes incògnites sense aclarir ......les veus , les veus que senties ......actualment potser els psiquiatres haurien dictaminat una psicosi esquizofrènica, només tenies ,en tot cas, una part de la simptomatologia. Podríem,  potser, parlar, de deliris, al·lucinacions auditives però la teva afectivitat i el teu comportament eren plenament coherents amb els teus objectius ; et van seguir i obeir en batalla milers d'homes soldats , et va fer cas un futur rei.....no vas defallir mai i vas ser plenament ferma, solida i perseverant en les teves conviccions ......tant que finalment més enllà de la teva mort , la teva perseverança i la fe dels altres en tu, van produir fets :  el judici es va repetir i vas ser rehabilitada , i més tard considerada santa ......
El foc no va cremar-te Joana.