Paisos Catalans

dissabte, 25 de març de 2017

La pluja no sap ploure ....o si en sap

extret de https://twitter.com/btveltemps



Heus aquí la primavera o el canvi climàtic o tots dos ensems ......ahir em vaig recordar de la cançó del Raimon , que per cert enguany s'acomiada dels escenaris després de més de no sé quants anys ....amb 12 recitals al maig


Si la pluja ahir no sabia ploure .....va caure a bots i a barrals , feia inútil el paraigües, el meu alter ego real va quedar ben xopa malgrat el  citat paraigües, que poc en va parar d'aigües....i enlloc de baixar un bon tram a peu , em vaig entaforar dalt d'un autobús on no hi havia goteres però si el pis del tot relliscós amb l'aigua que vessava dels amarats paraigües i dels qui com jo anaven regalimant  com fonts ......

Va ser curiós escoltar la gent  ....denotava un cert oblit del que és la primavera i els xàfecs, els aiguats, els ruixats i tot els altres noms per qualificar la puja  ......"és increïble" deien.... mentrestant dins la peixera o aquari improvisat de l'autobús .....jo , i l'altre jo, per dins cantussejaven a duo ....al meu país la puja no sap ploure...... 

Potser si en sap de ploure i mira d'estalviar-se esforços, en un sol dia va caure la mateixa quantitat que en tot un mes de març, així feina feta no fa destorb devia pensar ......

Però la pluja pensa? .....em fa l'efecte que no .....va a rauxes i a disbauxes......talment com alguns de nosaltres ......març marçot mata la vella i la jove si pot .....

dilluns, 20 de març de 2017

Equinocci!



Heus aquí l'equinocci primaveral o vernal o en paraules del poeta la primavera d'estiu .....equi i nocci ....pura poesia, " equi" prefix que significa igual , " nocci" semblant a l'italià "nocciolo "....el nucli.....

és a dir que avui entrem  a la igualació del nucli?

No, la paraula equinocci prové , de la llengua mare, el llatí :  aequinoctium......la igualació del dia i a nit .......

És vera i és prima ......

La primavera la sang altera

Per la primavera res no és com era.

Boticcelli la va pintar així  Botticelli-primavera

dissabte, 18 de març de 2017

El matrimoni Arnolfini (relats conjunts)

Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini
ELL
Ai quin patiment haver d'amagar la meva honorable closca d'ou ( estic ben calb i la meva testa es considerable) per tal que el retrat que enviarem als sogres quedi d'allò més bé i no estiguin recelosos.....la considerable panxa de la muller no deixa cap dubte, cap ni un , que el fill , que segur serà un mascle digne hereu de la casa Arnofili  té una retirada a mi ...el seu pare .....espero que la dona superi el transcendental part: Les llevadores ja són a palau esperant que arribi el moment tan esperat. Les meves anteriors dones no van sobreviure al part i els nadons van morir asfixiats per la grandària dels seus caps ........ espero que aquest cop sigui el bo i el caparró , gran i enorme caparró surti sense fer massa estralls als baixos de la meva pobre, aterrida dona ......
El GAT
"Meeeuuu.......si no fos pel peix  no m'hi estaria gaire estona al davant d'aquest dos, l'home que pinta em té promès unes bones sardines en acabar la pintura......ja em llepo els bigotis...l'amo em mata de gana i diu que caçant ratolins ja en tinc prou.....quin tros de rata avara està fet!"

El PINTOR
Redimonis! els hi he dit que estiguessin ben quiets tots dos ....però a fe de déu que semblen estaquetes ......sort del barret que he hagut de manllevar a un capgròs que s'exhibia per les places ....el cap d'aquest home és allò mai vist .....talment una carbassera .....i la dona ...pobra dona ...ben segur que l'han obligat a maridar amb aquest ric i cabeçut comerciant .....i espero que torni a enviudar ......un altre quart retrat ja no li faig .....encara em deu l'anterior i a sobre he hegut de comparar sardines , la mar de cares !pel minino.....

ELLA

Hauria d'haver fet cas a ma mare i simular l'embaràs ficant-me unes quantes síndries d'aquelles tan grosses sota els vestits   ......tinc tanta por de morir! cap altra dona li ha sobreviscut.......ai ai.....sento que el nen deu ser com el pare .....per això tinc el ventre tant enorme ......

dijous, 16 de març de 2017

Cops de cap

Pot sembla graciós ....més que cops de cap hauria d'haver escrit cops al cap .....ahir va ser el dia mundial dels cops al cap o nyanyos ....estava a la feina , hi havia una finestra oberta i jo ajupida, bé ella , l'alter ego real no virtual, recollint ns del molts papers que he d'omplir o escriure o consultar i en alçar-me de la posició en la que estava, a la gatzoneta, pum!!! el meu cap va xocar contra la part de la finestra de sota , vull dir amb el marc de la finestra .....no vaig perdre el món de vista però el patapum va ser considerable..per sort una ampolla amb gel i la duresa de la meva testa van fer més lleuger el cop i el bony...

Doncs bé avui en l'estona de recés una companya em diu .." em fa un mal el cap....ahir a casa estava al bany i en aixecar-me- no em vaig adonar que el calaix de l'armariet  era obert i patapam! em vaig fer un bon cop al cap!!!!!" 

Increïble coincidència! oi?   

Per si de cas igual cerco un d'aquells barret de cops de quan fa molts anys els posaven als caps dels infants precisament per parar els cops de cap al cap
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gorra_de_cop

diumenge, 12 de març de 2017

La marató del març i els clons

Si , mentre passen efectivament els atletes de la Marató de Barcelona , perquè qui gosa córrer els 42 quilometres i escaig es mereix el nom d'atleta, pel meu carrer, i sento de fons el tam tam rítmic de la percussió.....penso en la marató personal , intransferible, de la alter ego d'Elfrelang ......una marató feta no pas de metres ni de quilometres sinó de multitasques, sense ningú que vagi picant de mans ni tocant tambors al meu pas ......les reunions setmanals que em deixen estressada, un curs on line que m'exigeix encara més esprémer el cervell com una mandarina madura .....les notes en el programari infernal que tenim, gestionar la   FCT formació en centre de treball però coneguda vulgarment com pràctiques .....amb l'alumne, amb l'empresa, estar al cas de les avaluacions, les hores entrades al sistema de gestió corresponent ......la FCT Dual el mateix però en una altre apartat del sistema de gestió on line amb més coses afegides.....total entre els correus laborals, i els sistemes de gestió de notes acadèmiques, el sistema per la fct i la ft dual, un altre entorn virtual per penjar les actes de les reunions i les programacions, ja van tres diferents que poden ser quatre ......i ara oh genialitat ens volen crear un altre entorn virtual per gestionar amb afegitall d'un altre correu corporatiu que seria exclusiu del centre .....calculo pel cap baix que tinc/ té la meva alter ego real, no se quantes adreces, noms d'usuari i claus diferents ....
Aquesta és la meva marató ......i parlant de clons  a mi em farien falta uns quants i que cadascú corregués el tram que li toca .......

dijous, 9 de març de 2017

Metàfores....

http://www.lesportiudecatalunya.cat/barca/article/1089080-la-gesta-va-dedicada-als-qui-mai-han-deixat-de-creure-hi.html?cca=1
Futbol és futbol va dir el geni.....de vegades però aquest esport de masses, aquest joc al capdavall, espectacle, negoci i moltes coses més que és el futbol ens pot fer de mirall, o de metàfora per la vida....perquè no? 

En la vida quantes vegades l'hem vessada, ens hem equivocat, ens han caigut a sobre mil situacions adverses,  creiem que no ens sortirem...ens sentim apallissades, rendides, sotmeses ....però.....de sobte i mica en mica sents veus dins teu que et diuen que has de seguir, que no hi ha res impossible , encara que amb moltes dificultats te'ns sortiràs ..,i al teu voltant es van alçant veus que et diuen: " ...no ho deixis estar, no et sentis vençut o vençuda, res està escrit tu pot fer-ho! " i t'ho vas creient, neix una espurna de confiança dintre teu i després l'espurna s'ajunta amb una altra fins l'incendi....la passió deixes de fer tan cas al seny i t'aboques a la rauxa .....

I ho proves, i ho tornes a provar una i una altra vegada fins que et surt bé i confies i creix dins teu un desig i una feble certesa que es va fent gran ......

Doncs això és el que em surt escriure després de la proesa d'ahir .....el Barça ho tenia tot perdut , una diferencia de gols : 4 mai remuntada .....i el partit es va posar de cara .....després del  gol del PSG els ànims es van refredar una mica però hi havia caliu , hi havia ganes i havia creença de poder remuntar i el públic animava sense defallir, com mai, i molta gent com jo tenia l'auricular de la ràdio a l'orella i a deu minuts del final l'impossible, l'increïble, la gesta , la sort , un bon arbitratge ....l'actitud dels jugadors, la il·lusió, la constància....tot es va conjuminar fins que al darrer alè el miracle , la sort? la fe? les ganes? el porter que deixa la porteria, tots amunt , el porter que es queda amb els peus  la pilota i  xuta, li arriba a Neymar que fa un precís   moviment i tot cor i cames com una exhalació ...pam ! el gol i la victòria......!

O sigui que mai hem donar per perduda cap qüestió, cap afer, fins el darrer minut, el darrer segon ...mai! si persistim , si seguim ,si ho volem ,si ens ho creiem, si anem a una , ho aconseguirem.
http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20170308/42675469967/barcelona-psg-resumen.html