Paisos Catalans

dijous, 12 de setembre de 2019

Baixades.....i pujades

M'ha baixat el colesterol, he baixat de pes , he baixat més que mai les escales enlloc d'agafar l'ascensor, he baixat i pujat pel tobogan del desànim, he baixat i molt el meu anterior i habitual ritme blogaire ......diuen que ha baixat la participació a la diada d'ahir ( recordeu que les dades que fcilita la guàrdia urbana sempre són de menys i a la baixa) ...que m'expliquin si en altre lloc del món de manera ininterrompuda i constant any rere any són capaços de mantenir tal manifestació.......

I des de la repressió brutal de l'1 d'octubre del 2017 ( de fet la repressió va començar molt abans) que sembla que anem de baixada, de baixada de pantalons, de braços i de moltes altres coses que millor em callo....per sort nhi ha un munt que tossudament alçats i alçades no ens deixem del tot deixondir i com l'au fènix ressorgirem .......

Ara ve la gran pujada, mentre la repressió puja hem de pujar també les mobilitzacions .....s'acosta la  darrera ( o no?)  gran empenta injusta .......empresonades i exiliades persones de bona fe , persones que són com de la nostra família.......hem d'anar tothom a una ! 

No oblidem els nostres objectius .....

https://www.larepublica.cat/wp-content/uploads/2019/09/foto_3544145.jpg

21 comentaris:

  1. Com que penso que algun dia els catalans ens haurem d'asseure a parlar entre els indepes i els unionistes perquè cal acceptar la realitat (diversa, plural, complexa), i acceptar que hi ha uns 2 milions d'indepes i uns 4 milions d'unionistes, et deixo l'enllaç al blog on expresso idees que discrepen de les teves. Ho faig perquè crec que les idees no són respectables, però sí les persones. Jo encara vull confiar, malgrat tot, que podrem ser racionals i procuro escriure en favor d'això, del punt de vista racional, que vol dir qüestionar els punts de vista irracionals i emotius: la història ens explica el desastre que ens espera darrere les emocions. No sóc irònic, parlo de debò. Jo sóc un dels qui durant molts anys havia anat a les manies dels 11 de setembre i que ja fa anys que no hi va perquè se sap exclòs i se n'ha desentès. Tot i això, m'agradaria trobar (retrobar) el diàleg amb els qui pensen diferent. I aquest diàleg només pot començar quan ens reconeguem, quan acceptem l'altre.
    https://mildimonis.blogspot.com/2019/09/vicent-partal-inasequible-al-desaliento.html

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. parlar sempre ho hem volgut fer-ho de moment hi ha una banda que parlar ni vol .....doncs no tinc tan clar els comptes que fas ....qui els ha/ens ha comptat? agraeixo que vulguis diàleg ....quan puguis passo i llegeixo ....tanmateix mai he anat ( el dia de la Hispanidad o de la raza fou instaurat per Francisco Franco) actes del 12 octubre i ni m'he plantejat si em sento exclosa o no simplement no em sento vinculada a aquest actes ...per cert però en general poder ser considerats excloents ? o són inclusius?

      Suprimeix
  2. Me n'alegro de la millora eprsonal, encara que siguin baixades. El ritme del blog, no sóc jo qui dirà res, el meu està a l'UCI de fa temps. Però es manté.
    En relació amb la mani, anar o no anar. Però ser-hi. Jo hi vaig anar. Si vaig anar quan teníem il·lusió i esperança, s'ha d'anar quan està difícil. La repressió fa estralls. Per això cal ser-hi.
    Llegeixo el comentari del Lluís i l'entenc, però cal recordar que temps enrere l'independentisme no eren 2 milions.I la racionalitat és el que ha fet augmentar aquest número.
    Tot és difícil, però s'ha de perseverar en el què es creu. I reclamar la llibertat, perquè per molt que ens dolgui és el punt en el que estem ara mateix. Amb molta gent represaliada. Dels moments bonics de dimecres, va ser veure la Tamara Carrasco passejant pel Born.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. hola rits ....jo no se si entenc al Lluís, al capdavall ha estat ell qui ha vingut al meu blog ....perseverarem i a més també amb emoció , els descobriments de la neurologia , llegir Damasio és un plaer ...ens diuen que en realitat la racionalitat no existeix per se sense emocions no tindríem memòria ni tantes altes coses..

      Suprimeix
  3. Els alts i baixos són ben normals en la nostra vida quotidiana. Hem de saber aprofitar els positius (com aquests que expliques a l'inici del post) i intentar superar els que ens van a la contra.

    Una altra cosa que també és "normal" és que alguns repeteixin que la participació a les manifestacions de l'onze de setembre va a la baixa. Només cal veure les imatges per comprovar que, una vegada més, hi havia una gernació impressionant i això, es miri com es miri, és un gran èxit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. si Mac i la premsa del país veí ressaltar la baixada i de passada es remet al reconeixement del quasi més de milió i escaig de passades diades ,la qual cosa sembla irònica.... com dius un gran èxit

      Suprimeix
  4. Ànim i força Elfree!
    Dels mitjans de comunicació jo ja no sé quins diuen mentides i quins no... sempre hi ha una certa manipulació en tot. Està molt bé sempre lluitar per uns ideals, cal fer una reflexió davant dels obstacles, però hi han sentiments que és difícil que canvien.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Ada!!! jo acostumo a llegir almenys dos o tres diaris, mirar d'on provenen les fonts i comparar

      Suprimeix
  5. Ens ve una sentència injusta, i amb ella l'oportunitat (trista oportunitat) de demostrar que som més del 50% en contra de la repressió i de les males arts de l'Estat. Hem de ser més que mai en aquesta protesta, que no ha de ser cosa d'un dia amb samarretes de colors, i a partir d'aquí bastir una estratègia conjunta per tirar endavant aquest procés. Si realment hi ha tanta diferència com diuen més amunt entre indepes i no indepes, votem-ho en un referèndum i demostrem-ho.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. hem d'anar tots a una per donar una resposta digna .....i evidentment si no la cosa no és estratègia conjunta anirem a mal borràs encara més

      Suprimeix
  6. Jo no he de retrobar el diàleg amb els que pensen diferent, ja que sempre l'he mantingut, les bones maneres no poden fallar mai...Els meus veinssón de color taronja i sempre ens ajudem quan cal, això que diuen que a Catalunya la gent que pensa diferent ens barallem és ben fals...
    Em sembla que hi havia menys persones aquest any, però això no vol dir res, l'important és que defensem els nostres ideals amb manifestació o sense...
    Ara que la propera potser si que hauria de ser majoritària si van maldades al judici, perquè és injust i no podem esperar res de bo dels que posen les lleis per damunt de la justícia. Som-hi, endavant.
    Petonets, Elfre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Dius que t'ha baixat el colesterol, com t'ho has fet???

      Suprimeix
  7. jo mai m'he cregut les dades que dóna la guardia urbana que sempre són a ull i a la baixa....com dius l'educació per davant ...jo també he tingut tractes amb taronges i si preval l'empatia i la persona podem parlar de tot .....res de bo preparem-nos!
    abraçades

    ResponSuprimeix
  8. Ara ve la gran pujada, dius, i espero que sabrem pujar-la... a veure si ens en sortim de tornar a anar tot a la vegada.

    M'agradaria molt saber d'on treu en Lluís 4 milions d'unionistes, en cap votació, ni en cap de les eleccions, ni enlloc ha sortit aquesta quantitat de vots unionistes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Impossible saber d'on surten aquest quatre milions perquè és una dada absolutament falsa.

      Si ells ni tan sols remotament somiessin que poden arribar a una xifra que s'apropés a això, serien ells mateixos els qui convocarien el referèndum.
      Ja està bé de tractar-nos d'imbècils.

      Suprimeix
    2. per això no ens volen deixar ni votar ....

      Suprimeix
    3. Carme em fa l'efecte que el Lluís està avorrit i treu de sobte el nas per aquí perquè cerca brega dialèctica i a mi em fa mandra ara .....s'ho treu del magí

      Suprimeix
  9. Jo també visc en una muntanya russa, estimada Elfri... el que passa és que jo ni tan sols perdo pes...
    Fa uns anys (molts, més de vint) en un episodi depressiu vaig perdre onze quilos en un parell de mesos... Estava moníssima! :-)

    Animem-nos, Elfri... demostrem que les velles rockeres mai no moren i que, per molt que alguns polítics ens vulguin enfonsar, aquest procés no acabarà amb nosaltres!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. millor estar grassoneta que amb depressió Assumpta .....ens hem d'animar perquè l'ànima de tot plegat som nosaltres ...tu i jo i tantíssima gent que ja vam demostrar el que som capaces de fer

      Suprimeix
  10. Avui quatre homes (i cap dona) del meu centre de treball, que havíem de plegar a les 21,20 hem marxat a les 21,15. Ho hem fet al crit de "No tenim por!" (crit en veu baixa, pero no alertar la directora). Mentre baixàvem les escales cap al carrer dèiem "Desobeïm!", ens animàvem els uns als altres (virilment, això que consti) i ens prometíem una bona dosi de ratafia. Un cop a la porta hem cridat (amb més alegria): "Només serem si som lliures!". I després, uns metres més enllà, en aquest barri pobre, ens hem explicat: "jo avui he entrat 30 minuts abans de l'hora", "jo una hora abans", "jo 15 minuts". Quan ens hem separat, cadascún en una direcció diferent (la prudència no ens ha de fer traïdors però tampoc gilipolles), ens hem acomiadat amb un "Quanta dignitat!". Seguim! Crec que avui hem avançat vers la independència. Demà ho tornarem a fer si Déu vol, però amb un samarreta blau turquesa i una màscara del Cuixart (si és que en tenen al Basar xinès de la cantonada, que sigui barateta). Si els xinos no tenen caretes del Cuixart em fotré un motxo del Mercadona al cap i fugiré disfressat de Puigdemont, que al cap i a la fi és el més llest de tots, no?

    ResponSuprimeix
  11. deus estar una mica avorrit ...ho dic perquè sembla que de sobte no tinguis res més a fer que entrar al meu blog per polemitzar

    ResponSuprimeix

benvinguts comentaris