Paisos Catalans

diumenge, 8 de setembre de 2019

37a Setmana del llibre en català

Crec recordar que no n'he faltat a cap de les successives edicions, primer es feia i van ser un grapat d'anys dins Sants estació ..... després va anar durant força anys al recinte de les drassanes ,alguna vegada potser van ser dues o tres edicions ens va celebrar al Parc de la Ciutadella, potser hi van haver més ubicacions però ara mateix no les tinc presents....ara ja fa una altra pila d'anys que es celebra davant de la catedral.... amb molts escenaris, presentacions, xerrades, actuacions ...un gran plaer passejar-hi entre novetats literàries i clàssics....https://www.lasetmana.cat/

Ja m'he firat , per descomptat .....Lítica de Lucia Pietrelli  ; Ho tornarem a fer de l'injustament segrestat Jordi Cuixart; Entre dos silencis de Aurora Bertrana  i La sega de Martí Domínguez ......

Fent jocs de paraules amb els títols diria  que venim i vivim  ,des fa dos anys, entre dos silencis ( el clamorós de les anomenades esquerres en general i de l'Europa suposadament democràtica) mesterestant hem de començar a fer la sega a molts dubtes errors i equivocacions varies i com ue som de consistència Lítica ( de pedra picada) estem disposades i ho tornarem a fer ( millor és clar )

Bona diada ! jo al tram 2 .......

12 comentaris:

  1. Jo hi he anat alguns anys, però aquest no...A tu t'haurien de donar una medalla, que no faltes a cap acte!
    Petonets, Elfre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. mira s'ha esdevingut així cert mai he fallat a la setmana
      gràcies
      abraçada!

      Elimina
  2. Jo també hi he anartalguns cops, però no pas cada any ni de bon tros.

    Aquesta silencis clamorosós, fan mal i em semblen incomprensibles. A veure si aprenem a fer-ho bé... que anem una mica despistats, per sort la consistència lítica es va mantenint i no ens desintegrem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. silencis que diuen molt de qui no ens hem de fiar i de refiar Carme ...resistim i cap endavant

      Elimina
  3. El llibre "Ho tornarem a fer" del Cuixart, el vaig llegir d'una tirada el mateix dia que el vaig comprar. No acostumo a devorar llibres, al contrari, però aquest s'ho val.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo he trigat una mica però segur que no em decebrà i tant que s'ho val!!!

      Elimina
  4. Juraria que jo la vaig descobrir quan es feia a la Ciutadella, només un parell d'edicions, si no recordo malament. Era tota una altra cosa, un recinte molt més petit i no tan organitzat. Ara amb els escenaris, amb les casetes, ja és tota una altra cosa. Però he de dir que jo hi vaig a comprar, no participo de tota la resta. Això sí, no hi ha any que no hi passi alguna estona, aquest any ja hi he anat però potser encara hi tornaré, hi ha temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. precisament quan es va fer a la ciutadella vaig poder coincidir amb la Mercè Climent del Blog el primers gestos del verd) i el Francesc Mompó que havien escrit a 4 mans: Somiant amb Aleixia i els dos tenien molt actius els seus blogs ....tens temps fins el 15 crec

      Elimina
  5. He anat a raure en aquest blog després de molts anys, a veure què expliques de la Setmana del Llibre. Jo he estat molt menys fidel que tu, tot i que recordo aquella fira a l'estació de Sants, cosa que explica que tenim una edat.
    M'ha sorprès, en aquest text, l'expressió "injustament segrestat", i t'ho vull comentar: creus que hi pot haver un "segrest just"? Jo crec que volies dir "injustament empresonat", perquè es pot debatre sobre això, tot i que en aquest cas només valen les opinions dels juristes (i jo no ho sóc). Crec que parlar de segrest no ajuda a entendre la realitat, perquè si has seguit el judici al Cuixart i companyia hauràs pogut veure que eren jutjats amb tots els drets i garanties d'un dels estats més garantistes de la UE com és Espanya. Tractar de segrest el cas del Cuixart distorsiona la realitat i qüestiona la separació de poders, com quan l'ANC li demana a Pedro Sánchez que alliberi els presos: haurien de saber que a Espanya, per sort per a tots, existeix la separació de poders i un governant no pot ni empresonar ni alliberar cap pres. En fi, esperem no perdre la raó ni la racionalitat, tot i que ja entenc que per als independentistes aquesta és una qüestió més emocional que racional, però, si pot ser, ens ajudarà més a tots anomenar les coses pel seu nom. Gràcies.

    ResponElimina
  6. tens tot el dret a manifestar la teva opinió , hi ha segrestos justos com per exemple quan fa un munt d'anys veïnat del barri del Carmel va segrestar un autobús per obligar-lo a pujar fins el barri que no tenia transport , un judici just ? muntat sobre febles i i molt discutibles raons parlo estrictament del Jordi Cuixart i del Jordi Sánchez pels fets del 2 de setembre ...jo vaig ser-hi i no vaig viure ni veure violència ,no hi ha judici just basat en proves injustes, inexistents o falses.....i tant que si que qüestiono la separació de poders....però bé si ho veus així ho veus així de fet co que tampoc en sóc de jurista et recomano si vols llegir-ho els molts articles escrits pel catedràtic de dret Constitucional Javier Pérez Royo ....t'agraeixo que entenguis que per nosaltres hi ha tanta o més emoció que raó

    ResponElimina
  7. 20 de setembre volia escriure
    una altra errata és co enlloc de jo

    ResponElimina
  8. Llavors t'agraeixo que entenguis que les emocions són a les dues bandes, però mai no debatré sobre emocions. Jo sóc espanyol i em sento espanyol, i el 6 i el 7 de setembre del 2017 vaig entendre que una minoria absolutista em volia prendre la nacionalitat espanyola, i per això celebro que el Cuixart i el Sánchez estiguin empresonats i jutjats, i jo crec que sí van exercir violència, perquè els seus actes incloïen violència institucional, i això ha de tenir un preu, i aquest preu ha de ser alt, perquè no es pot desafiar una democràcia. Jo també sento emocions: una part de la meva família s'ha trencat i no ens parlem, s'han acabat dinars de Nadal perquè jo no sóc nacionalista i s'ha trencat el diàleg: això no és violència? He perdut amics de fa 30 anys. Gràcies a la violència del Cuixart i del Sánchez. Tot i això, a mi m'agradaria encara poder dialogar per arribar a alguna mena de consens entre ciutadans de Catalunya, que ens acceptem els uns als altres i que trobem una fórmula (legal i constitucional) que ens permeti conviure en pau. I sense referèndums, perquè els referèndums no són democràtics.

    ResponElimina

benvinguts comentaris