Segueixo el el conte verd de la Carme I vet aquí que la sargantana es va adormir en el darrer son i va viure eternament en el somni verd damunt un tros tranquil de gespa ben verd de la cantonada del cel. Com que havia estat molt bona sargantana i era sortida d'una queixalada a una poma verda....L'àngel verd jardiner en cap dels jardins verds celestials li va concedir per sempre més un gran do....A partir d'ara podria comprendre i sentir cada moment inefable i bell de l'amor....cada petó , cada xiuxiueig afectuós ...cada confidència tendra...tots els sons de colors verds oliva, verdblaus, verdgrocs, verds foscos i verds clars del món dels humans ....Quan aquests s'estimessin de debò els podria sentir dins seu com un jardí de músiques verdes de maragda....i viuria en l'eternitat de la verdor de la gespa fresca amb aquestes sensacions...feliç!
Un bon conte per començar el dia.
ResponEliminaUf! Crec que m'ha desaparegut el comentari que acabo de deixar o després quedarà doble, ja no ho sé.
ResponEliminaDeia que em sembla un bon dia preciós trobar-me amb la continuació del meu conte. M'agraden a quests finals que hi afegeixes.
La sargantana capaç de captar la bellesa, mereix que aquesta deixi de ser tan inabastable. Em sembla un final just i feliç.
Moltes gràcies, Elvira, maca, que tinguis també tu, molt bon dia. Una abraçada.
A mi m'agraden aquesta multiplicitat de verds amb aquesta musicalitat poètica que has aconseguit en aquest conte!
ResponEliminaMolt bon dia Elvira!
No puc fer altre cosa que somriure, amb la complicitat de verds.
ResponEliminagràcies Striper, Carme, fanal blau, Pilar pels comentaris que heu fet...
ResponElimina