El país dels somnis.

En el petit i enorme país sense nom dels somnis i dels contes tot és possible. No hi ha espai ni espais ni temps ni temps ni noms ni mons. Els mots són toms perquè no existeix la posició ni l'ordre ni l'abans ni el després ni l'ahir ni el demà: avui és sempre i mai.

El que és dalt és el mateix que sota i abaix. No existeixen dreta ni esquerra ni centre, ni formes ni colors. És el món de tot és possible. El nom és un món i el som un mos nu. El toll és llot, la llet un tell, el suc cus, el cuc es queda quiet i la mar feta un ram cull un lluc que l'acull quan lluca al voltant fent un torb brot. El llac es fa call, el coll es torna un lloc mentre el poll es gira llop....el roc és un cor , el cos un sóc...el tip es fa pit..el llim mill per ocells.
Tot és màgic. El tros una sort. Allò curt dibuixa un truc...el tret rar trec cert de llur rull amb un vis.
Tot és tram com si de mart un moc fes un poc de cop verd en un pas que sap el que vol i dol. Tot és. No hi ha forats. Tot és ple i pla i corb , llarg i curt, lleig i bell, tot és meu i teu i seu...tot és de tots.

En un cos las de sal i sol, en el país sens nom del món dels somnis, tot és res i res és tot. I cap al tard el sol mai es pon, mai és de nit. En un cos nu las de sal i de sol cap pes fa el cel. Tot es mou. Tot és quiet. Tot no és tot.