Quan era petita...i ben petita...a casa sempre hi havia engegada la tele...per una criatura era fascinant. La meva àvia hi estava permanentment enganxada davant la pantalla...també s'escoltaven molt la ràdio....avi i àvia plegats...Recordo moltes pel·lícules que em van impressionar...entre elles : Laura , no sé si per la història del detectiu que s'enamora de la dona del quadre, a qui creuen morta o desapareguda....-No explicaré l'argument ara-...o per la música de la pel·lícula...durant anys vaig estar cercant la cançó....té un no sé què que em transporta a un món oníric en blanc i negre on tots els personatges són misteriosos i atraients...porten barrets i gavardines...i les dones tenen sempre una mirada que atravessa l'ànima i van amb vestits llargs negres...
Per satisfer la nostàlgia he penjat un vídeo amb la cançó
Per satisfer la nostàlgia he penjat un vídeo amb la cançó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris