Paisos Catalans

dilluns, 2 de març del 2009

Un mes són trenta dies

Sí, un mes són trenta dies...i en fa trenta que vaig decidir-me a fer aquest bloc....és curiós però em relaxa, em tranquil·litza la ment deixar anar en aquest espai sense espai físic uns bocins del que penso, el que m'agrada i el que no...posar-hi fotos i pintures que em plauen...el temps és relatiu...gairebé escric de nit...que no vol dir a les fosques ni a les palpentes ...o en estones perdudes entremig d'altres tantes estones....

Hi ha una mica de tot i de tot una mica....retalls, paraules meves i d'altri...i seguiré escrivint, si penso és que sóc com va dir Descartes, dubtar com a mètode no pas per posar-ho tot en entredit....potser el "jo" no existeix perquè no en tenim pas més que sensacions inconnexes....potser és una creença o un mal costum....a la manera de Hume....el gran escèptic empirista....potser avui tornarà a ploure i ho farà cap per avall però hauríem de tenir-ne l'experiència empírica que sempre serà així...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

benvinguts comentaris