La vida quan s'acaba és
com un bloc abandonat navegant per l'espai de la xarxa, un bloc que
sense actualitzar-se ja mai, encara pot rebre comentaris....Avui fa
dos mesos, que la teva vida és com un bloc-vaixell surant a la
deriva...de la terra ,de l'espai...no ho sé...no puc saber-ho...qui
ho sap? I ara ja fa dos mesos que ets un record...unes paraules en la
memòria...una llàgrima ...Però encara et puc escriure
..."comentaris."...encara que no els puguis llegir..encara
que ja no hi siguis..ja veus que et tinc present encara que ja ets
passat...i el futur per a tu ja no apareixerà .....D'aquells ulls
...la mirada , on ha anat a parar...? Tu no t'aclaries gaire amb
Internet però així i tot et vaig enviar l'enllaç del meu bloc i
te'l vas mirar....i em vas dir que tu no podries escriure en un
bloc...que tenies massa sentit de la privacitat.... que et faria com
a cosa parlar de tu....Sé que no t'hagués agradat, potser, que
parlés de tu....La vida va escrivint les entrades, els apunts, un
darrere l'altre i potser també les té programades per
l'endemà...però no ho sabem....És tan difícil d'acceptar que algú
ha escrit , sense saber-ho el darrer apunt de la seva vida, del seu
bloc vital! I per si de cas jo et deixo aquests mots aquí...Sé que
no els llegiràs mai però potser no vull saber-ho...Si hi ha alguna
cosa més enllà d' això que anomenen realitat....
Si hi ets en algun lloc....si potser has anat a l'asteroide B-612...i només vas rebre la picada de la serp que t'hi havia de portar....potser pot ser...
Si hi ets en algun lloc....si potser has anat a l'asteroide B-612...i només vas rebre la picada de la serp que t'hi havia de portar....potser pot ser...
Escrit recordant una amiga que va morir als 56 anys l'octubre del 2009
Molt jove, massa...
ResponEliminaParlaves de dos mesos. Ara parlem de més de 7 anys. i el record perdura.
si ja en fa molt...el record perdura i no s'esborra malgrat el pas dels temps
EliminaAquests records mai es fan vells i sempre son bells
ResponEliminasí Joan tal com h has escrit
EliminaM agrada molt aquest apunt. Tal com enfoques i compares la vida i els blogs...
ResponEliminaEmocions que es mantenen malgrat els anys que passen. Hi ha persones que no s,obliden mai i jo crec que per més descreguts que siguem, sempre, sempre, seguim parlant amb ells, com si hi fossin, allà... en algun lloc..a l'asteroide B-612 o a qualsevol altre planeta llunyà.
Una abraçada, Elfree.
gràcies Carme , va ser tot just mesos després d'haver obert el blog i aquell any 2009 va estar ple de sentiments i emocions molt contrastades , en el fons quan escric una part de mi pensa en la seva mort i en la seva vida
EliminaÉs bonic que segueixis recordant aquesta amiga que va marxar massa aviat. I ho fas d'una manera original i bonica.
ResponEliminaPotser pot ser que ho llegeixi.
mai se sap Glòria , gràcies
EliminaAmb raó diuen que el record dels amics mai s'oblida, mentre hi hagi algú que els recordi, estaran entre nosaltres...Allà on sigui, la teva amiga, agrairà aquest post!
ResponEliminaPetonets, Elfre.
abraçades M Roser , sempre impacta que algú mori i tant de bo on sigui que estigui sigui feliç
ResponElimina