Vull re-publicar ( de república) i repescar alguns posts meus del 209 , any d'inici del sidubto perquè em ve de gust i també per suplir la inspiració ofegada en suor i xafogor d'aquest dies tòrrids de juny
Tempus Fugit
TEMPUS FUGIT6 de març del 2009
El temps passa volant i passa tan
ràpid que amb prou feines el veiem passar. El temps de vegades no passa
però pesa. I podem parlar del pas i del pes del temps. (Estic fent ús i
abús d'una repetició lèxica excessiva, ja ho sé i ho faig ex
professo)....Quan mirem el calendari i ens n'adonem que encara no hem
arrencat el full de febrer...però som conscients que l'hem deixat enrere
....quan recordem....i se'ns fan fonedissos els records....quan volem
retenir un temps que se'ns escola entre els dits com l'aigua i ens
regalimen les mans d'antics gotims del raïm de cada cap d'any....quan
ens entotsolem i entossudim en un punt mort de la nostra vida i ens
quedem , per uns instants, en un forat negre que ens xucla cap endins i
amenaça en robar-nos la memòria....quan dibuixem mentalment un dia que
ja no hi és amb el llapis del records i l'acolorim amb tots els colors
de l'arc de Santmartí....quan voldríem poder viatjar pel temps del
passat i amb una vareta màgica
transformar i canviar tots els malsons, els errors i els " no va poder ser" i els "si hagués dit allò enlloc
d'allò altre"....i no. No podem viatjar cap enrere i tampoc cap endavant. Sempre estem en el present.
Hic et
nunc. Sempre som aquí. Sempre és ara.
Mai és demà per què quan és demà torna a ser avui. I demà avui ja serà ahir.
El
temps passa volant i passa tan ràpid que amb prou feines el veiem
passar. El temps de vegades no passa però pesa. Carpe diem, doncs... in
itinere
http://sidubtosoc.blogspot.com/2009/03/tempus-fugit.html
El temps ha passat ràpid, però tu no has canviat gaire la manera d'expressar-te!
ResponEliminai és bo o dolent ? vull dir que no hagi canviat?
EliminaOstres si "fugit". Fugit a tota bufa... fa una pila d'anys i em semblen 4 dies...
ResponEliminapassa volant Carme
EliminaCaram un bona dissertació sobre el pas del temps...M'agrada aquest post, és molt filosòfic escrit amb una deliciosa prosa poètica!
ResponEliminaTens raó, el temps passa volant i pesa i tant que sí, aprofitem l'ara doncs....
Petonets.
Moltes gràcies M Roser a més coincidia que el 2009 jo donava classes de filosofia a batxillerat
Eliminaabraçades
Carpe diem, doncs.
ResponEliminasi carpe diem!
EliminaEstic pensant que si, com dius, sempre és avui... Potser l'ahir i el demà no existeixen!! Aaaagh!!
ResponEliminaEm sento atrapada en l'avui!!!
no pateixis demà tornarà a ser avui , sempre hi som....atrapada? no dona, és viure cada moment
EliminaQuan vaig començar a escriure el comentari era abans.
ResponEliminaTot ho hem fet abans.
però jo et contesto sempre en l'ara
EliminaUna bona idea, Elfree, recuperar posts d'anys enrere. Amb els blogs, a diferència dels llibres, és molt difícil recuperar les lectures passades i les oblidem... S'agraeix tornar-les a llegir. És com el passat que es torna a fer present.
ResponEliminaaniré repescant alguns ....el primer any amb prou feines em llegia ningú i m'ha vingut de gust fer-ho
EliminaLa vida és per mirar-la endavant girant-nos de tant en tant a veure que hem estat fent mentre visquem al moment.
ResponEliminasi però no cal mirar gaire enrere
ResponElimina