El maig de l'any passat , vaig mencionar a Lou Andreas -Salomé Lou i els altres......Lou Andreas-Salomé La gran, interessant, intel.ligent i controvertida Lou Andreas Salomé que es va relacionar amb Sigmund Freud, Victor Tausk, Paul Ree, Friedrich Nietzsche, Rainer M Rilke....Psicoanàlisi, Poesia, Filosofia... una dona escriptora, pensadora, autora, que va conèixer la Psicoanàlisi als 51 anys i s'hi va entusiasmar de tal manera que el va aprendre, va escriure importants aportacions teòriques i va ser psicoanalista.....per qui tingui ganes de llegir us deixo un article de Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría
Jo faré 51 anys dintre de poc menys d'un mes......i si em comparo amb aquesta gran dona ...glups! No li arribo ni a la sola de la sabata.....hauré de rebaixar moltíssim les meves aspiracions intel.lectuals ......Admiro aquesta dona. Però hem de ser realistes i acceptar la nostra realitat....estic cursant els postgraus que abans no podia pagar-me....escric al meu bloc i em satisfà molt fer-ho.....aquest curs faig de professora a més a més de l'ESO i batxillerat a Cicles formatius de grau superior , formació professional......gràcies al bloc i a les iniciatives creatives blocaires puc dir amb orgull i satisfacció republicana que he participat en tres llibres col.lectius: Totes les baranes dels teus dits, Versos de tardor, Totes les sortides dignes. I que hi tinc dos entrades del meu bloc a Un bloc de relats, contes i pensaments del concurs organitzat pel Ramon........I per acabar l'exercici d'auto bombo i platerets dir que em satisfà molt haver participat a 365 contes, Personantges itinerants i a Relats conjunts i als Jocs literaris diversos que es plantegen per la blogosfera amb tota la il.lusió del món......segur que em deixo de mencionar alguna cosa però m'ha sortit un apunt dens i farcit d'enllaços i tot gràcies al greuge comparatiu amb una dona i persona excepcional.......alguna coseta he de poder lluir no?
crec que ningú s'ha de comparar amb ningú, però és inevitable fer-ho.
ResponEliminaCadscú es fa a si mateix i és ben digne d'admirar per moltes coses!
Jo t'admiro per tot el què dius però perquè a més desprens gran tendresa i bondat en tot allò que fas!
enhorabona per les teves fites! i per si faig tard,... felicitats per l'aniversari!!!
Cadascú és com és i té les oportunitats que té, Elvira, i el que compta és fer coses i tenir ganes de fer-ne amb il·lusió i energia i és evident que tu n'hi tens. La importància i la grandesa de les nostres accions o han de ser per a nosaltres, per a la nostra satisfació personal.
ResponEliminaFelicitats, maca, per aquesta actitud tan positiva!
Elvira, albirar, albir..lliure albir,
ResponEliminasegons el diccionari lliure albir vol dir: "facultat de la voluntat per decidir lliurement" qualitat que et mereixes àmpliament.
Em sembla que t'he donat un motiu més a afegir a totes les teves fantàstiques qualitats que no són poques!!!
Bon diumenge!
M'ha encantat aquest post... i no sabria dir-te ben bé quines sensacions has despertat.
ResponEliminaM'has fet somriure i crec que ... (no sé si amb Lou Andreas-Salomé funcionaria) per molt que admirem a una persona i aquesta persona ens doni 40 voltes en alguns aspectes conmcrets ... segur que en alguns altres nosaltres tenim avantatges.
L'altre dia amb una amiga parlàvem d'això, però ho fèiem amb persones vives que coneixíem i admiràvem. Vam arribar a la sana conclusió que no ens canviaríem per ningú. Em temo que ni per Lou... no ho sé, però... potser va patir d'insomni tota la vida i jo dormo molt bé ... :) Ara no sé si m'he explciat massa bé el que volia dir, perquè aquest exemple d el'insomni m'ha sorit espontani i no és el millor que podia trobar.
Jo diferencio entre admirar un treball o admirar una persona.
ResponEliminaAdmiro i valoro en la mesura que puc, el treball de molts escriptors, pintors, investigadors, artistes...
Admiro i valoro l'essència de poques persones.
No sé si m'he sabut explicar, però crec que m'entendràs.
Deu n'hi do, noia! Felicitats!!!
ResponEliminaTreball i persona no sempre van units.
ResponEliminaL'exit a una faceta , no sempre va lligat a el exit com persona.
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim aquest post!! M'ha passat com la Carme ;-))
ResponEliminaI tant que has de poder lluir!! i en tens un munt de coses ;-))
Jo sóc una persona a la que no agrada gens la falsa modèstia... Quan jo dic que d'una cosa no en sé o no se'm dóna bé, és perquè és la pura veritat... però si una cosa em surt bé (o jo me'n sento satisfeta) doncs també ho diré ;-))
Donat que jo en tinc 48, tinc dos anys i mig per mirar de posar-me al dia en tot el que tu saps de Literatura i de Filosofia... ui... no sé... impossible!! ;-)))
Mira que jo en ma vida havia sentit parlar de Lou Andreas Salomé... Ara m'has fet venir ganes d'investigar sobre ella ;-)
(La Lou ja sabia escriure relats monosil·làbics?) :-))
Ah! i res de bonsai... ben bé un plàtan :-)
No t'has de comparar amb ningú ni molt menys! Tu ets tu i vaja munt de coses que estàs fent...
ResponEliminaAixí que és molt important el teu treball i les ganes de superar-te, tingues l'edat que tingues. Tu vals molt!
Moltes gràcies rits...no crec que sigui jo digne d'admiració però moltes gràcies...no fa tard l'aniversari meu és al juny...
ResponEliminaRita és cert tothom és com és segons les oportunitats i la vida....
lolita lagarto albirar és precisament una prerrogativa exclusiva de les "elvires"....ara lliure albir ja és una altra cosa...gràcies!
Carme de fet era una mica en clau irònica...però és cert estic satisfeta al capdavall de ser qui sóc més que res perquè si fos una altra no seria jo...la veritat és que Lou Andreas Salomé va ser una dona molt brillant intel·lectualment però la seva vida intima no va ser un camí de roses...insomni no tenia però si una dificultat en establir relacions massa properes físicament...o sia que no va ser gaire feliç....
Si si que t'has explicat bé Pilar....potser hauria d'haver escrit que admirava les seves obres i el seu pensament....
Gràcies kweilan! Striper gràcies per comentar! éxit personal i professional no són el mateix....
Gurmet cert el que dius...
Moltes gràcies Assumpta....el que passa és que em comparava a tota una eminència i és clar...si en vols saber més de la Lou en el mateix post pots clicar algun dels enllaços ....jajaja m'he imaginat que deies que era un plàtan ( banana)i després he caigut que volies dir l'arbre!!!:-))) No no crec que sabés fer escrits monosil·làbics!
bajoqueta gràcies...tu si que vals nena amb l'exitàs de 365 contes!!!
Jajajaja un plàtan-banana!! jajaja no hi vaig pensar!! ;-)) (és que jo no hi entenc gens d'arbres i aquest és l'únic de mida mitjana que conec... els Baobabs pel Petit Príncep i els Bonsais perquè el Felipe González els va posar de moda jaja)
ResponEliminaSegur que pots lluir, i està bé que ho facis! Jo penso que tots som una mica baobabs i, de vegades, molt més del que ens creiem, som significants en el nostre entorn proper. També és veritat, que de vegades, ens sentim bonsais, escarransits i escapçats, però no despresos d'una certa bellesa.
ResponEliminaJo et llegeixo/veig més baobab que bonsai...Ja sé que és la meva percepció, però és així!
Una abraçada, Elvira, i felicitats per totes i cadascuna de les participacions col·lectives.
Assumpta va ser graciosa la confusió!una abraçada de plàtan Baloo !
ResponEliminaGràcies mil fanal blau per veure'm baobab! Una abraçada!