Paisos Catalans

dimecres, 19 de maig de 2010

Frases filosòfiques i un article

"Més m'estimo ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet".

Una frase de John Stuart MILL
més informació


Un article sobre educació que hauríem de llegir: http://paper.avui.cat/article/dialeg/190696/lescola/perdem.html

18 comentaris:

  1. Uba frase que en tot cas no es pot pendre a la lleuguera.

    ResponElimina
  2. He vist l'article i es diu que no existeix el fracas escolar? qui es el paper de la escola? i del mestre?. Crec que no es responsabilitat unica del mestre hi han els pares i la societat, pero el mestre que asumir la seva responsabilitat.

    ResponElimina
  3. M'he llegit l'article i m'ha agradat, i sobretot m'ha fet molta gràcia el final, la cireta.

    Sempre ho he pensat... si s'avaluessin altes col·lectius que no fossin els estudiants... què sortiria? Quan algun pare o mare es queixa que els nens d'avui dia no saben res ... sempre em pregunto si realment aquesta persona és capaç de recordar el que ella sabia a la mateixa edat i suposant que ella fos un crack, què sabien els altres els seus companys de classe... i el que sap ara referent a les mateixes preguntes i sobre altres coses i el que sap sobre educació de fills i el que sap sobre tenir una bona relació amb ells... I és que simplifiquem molt i molt i massa!

    La frase m'agrada!

    Bon dia, Elvira!

    ResponElimina
  4. Gràcies striper, Gurmet crec que no t'has llegit bé l'article sencer....el concepte "fracàs escolar" és eteri, variable i canviant segons el vent que bufa...és un concepte buit....la responsabilitat dels mestres...no fem altra cosa que ser i exercir de responsables.....els objectius d'un restaurant són aconseguir "forquilles" ? és servir a la major quantitat de gent possible? és fer plats de qualitat? és a tall d'exemple...no és tan fàcil definir i delimitar què és i què no és un fracàs...sigui gastronòmic, polític o escolar...Jo vaig repetir un curs al batxillerat, sóc un fracàs escolar? Tinc una llicenciatura i màsters i postgraus....o sia que no és predictor ....Tinc alumnes a CFormatius de grau superior que va tenir dificultats per treure's el graduat en ESO ....i què...estan cursant un curs de formació professional superior que els pot portar a la Universitat o a inserir-se laboralment....
    Gràcies Carme celebro que t'hagi agradat....subscric les teves paraules!

    ResponElimina
  5. He legit l'article, Elvira, això de convertir els centres educatius en una sucursal de "La caixa" ha sonat FATAL...

    No se on anirem a parar!

    (Mireia racó solsida)

    ResponElimina
  6. Gràcies Elvira!
    No havia llegit aquest article i el trobo molt encertat.
    Per no dir que tots ens posarem/es posaran les mans al cap quan es publiquin els resultats de les competències bàsiques avaluades i buscaran culpables... no fos cas que si busquessin solucions en trobessin allà on n'hi poden haver, en el treball del dia a dia de mestres que fan la seva feina sense defallir i essent responsables i això representés a tot aquest col·lectiu de buròcrates i líders polítics tenir més feina per cercar recursos i gestionar adequadament els que ja hi ha!

    La frase és pels eterns buscadors de noves maneres de pensar, estimar i viure. Per aquells que no es conformen amb el que ve donat sinó que sempre busquen/busquem anar més enllà per millorar dia a dia.

    Petons!!!

    ResponElimina
  7. Molt interessant l'article, ja feia falta que es publiquin articles que parlin clar del món de l'en-senyament i del que no te seny.
    La frase m'ha fet riure,m'afilio amb el Socrates !

    ResponElimina
  8. Un article boníssim!! Escrits com aquests hauríem de trobar cada dia als diaris, a veure si reaccionen d'una vegada els que han de reaccionar..

    ResponElimina
  9. Sempre he pensat que el món de l'escola sempre "l'arreglen" els que no estan al peu del canó que són els qui coneixen realment els problemes reals.
    Molt bona la frase!

    ResponElimina
  10. Fins i tot sent un Sòcrates, de tant en tant també es posa bé alguna satisfacció, no?

    ResponElimina
  11. Elvira,

    ara ja no em queden piles, però llegiré l'article.
    Tinc clar, però, que m'entenc més amb el Sòcrates insatisfet que amb el porc satisfet! I tant que sí!

    una abraçada solidària!

    ResponElimina
  12. Petons Mireia i gràcies per llegir-me! Mar molts petons (encara que no en tinc costum) gràcies per comentar! Lolita moltes gràcies jo també m'apunto amb el Sòcrates! gràcies joanfer...cal més reflexió i més filosofia..
    gràcies kweilan el qui estem a peu de canó hauríem de tenir totes les eines de decisió...
    Cert Xexu el millor ser Sòcrates satisfet el que volia dir Stuart Mill és que hi ha classes de plaers i satisfaccions..
    MOltes gràcies Fanalet blau t'ho agraeixo i reposa les piles...descansa..treballes massa.. una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  13. Elvira, gràcies per l'article, descriu plenament com ens sentim els mestres en aquests moments. I continuem calladament a classe treballant, preparant la feina i intentant que els alumnes no notin tot el que ens depara el futur... un futur que han construit uns que també hauriem de fer una avaluació externa a veure quins resultats obtindrien! T'agafo aquest article, gràcies!

    ResponElimina
  14. De res Cèlia ! per això era per a compartir-lo!

    ResponElimina
  15. Com a consort de mestra penso que també puc opinar. És evident que s'està provant d'imposar un model educatiu entre neoliberal i jacobí, els del psc ténen aquestes paranoies que arriben al paroxisme quan continuen subvencionant escoles de l'opus. Però hi ha una altra vessant. Suposo que l'elvira, com la meva companya, són mestres de la vella escola, vull dir, de les que treballen i treballen i fan pedagogia i de les mans de les quals en surten nens ben preparats, però no em negareu que ja fa temps que accedeix a l'exercici del magisteri una generació (una part, és clar) que no ténen massa clar què significa ser mestre (ser no és el mateix que fer de). I cal afergir, com ja s'ha dit, que molts pares ja no fan de pares, però tenen poder sobre els polítics (són vots, pensen i entre els uns i els altres, l'esforç de molts es dilueix. No puc saber com acabarà, tot plegat, però no m'ho vull imaginar. Tot el meu suport als que encara sou MESTRES.

    ResponElimina
  16. Gràcies Joan Guasch t'he de dir però que no sóc mestra ni he fet Magisteri...sóc professora de Secundària, de batxillerat i de cicles formatius professionals....et dono la raó en quant a que alguns i algunes mestres no saben ser-ne i la dimissió dels pares, molts cops involuntària o per impotència....jo per part meva faig el que puc amb els meus alumnes ....gràcies pel teu comentari

    ResponElimina
  17. Jo li tinc carinyu a l'Stuart Mill... em va caure en un examen... vaig tenir una soooort tan graaaan!! jajaja

    Havia estudiat poquíssim i em van anar a caure totes les poques preguntes que em sabia ;-) I aquest bon home no me'l sabia perquè hagués estudiat, tampoc, sinó perquè dels pocs dies que havia anat a pràctiques (es comentaven textos i tal) justament hi havia un text d'ell i se'n va parlar... Després ho recordava :-)

    Ei, això només era a primer de carrera, eh? Després ja m'ho vaig prendre més seriosament :-))

    ResponElimina
  18. És bo que es parli d'Educació i Ensenyament (que no és ben bé el mateix) cada cop més. I és bo que cada cop més la societat rebi missatges que hi ha professionals compromesos al darrera de els escoles. No sempre ben compresos ni ben valorats. I és ben injust, en general. Perquè ja et dic jo que hi ha mestres ben inútils. Com a tots els oficis. Però per sort, són legió els bons professionals i compromesos. Com tu, suposo.

    ResponElimina

benvinguts comentaris