Branda l'espasa i mil dimonis li rosseguen el cor irat, el seu nom és Iracúndia i beu la tinta amarga de les notícies actuals a glops de ràbia. La indignació és el seu aliment i reclama a crits ofegats : justícia! justícia! justícia!
Paisos Catalans
dilluns, 3 de maig del 2010
Cadena de personatges ( de la proposta Ric de riure)
Ric de riure ens proposa fer una cadena de regals que són personatges inventats ( confesso que no m'acabo d'aclarir amb qui rep el meu regal o si jo he de seguir a algú) Tant és....aquí el meu:
Branda l'espasa i mil dimonis li rosseguen el cor irat, el seu nom és Iracúndia i beu la tinta amarga de les notícies actuals a glops de ràbia. La indignació és el seu aliment i reclama a crits ofegats : justícia! justícia! justícia!
Branda l'espasa i mil dimonis li rosseguen el cor irat, el seu nom és Iracúndia i beu la tinta amarga de les notícies actuals a glops de ràbia. La indignació és el seu aliment i reclama a crits ofegats : justícia! justícia! justícia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un personatge molt actual... crec que hauríem d'estat tots així...
ResponEliminaT'has avançat. Jo penjo el meu demà. Jo tampoc entenc gaire com van els regals. Si vols una Conxita... no tant enrabiada com Iracúndia...
M'agrada! Visitaré Ric i ho provaré.
ResponEliminaFantàstic Elvira!!
Gràcies Carme per si em regales la Conxita jo encantada de la vida...li he fet un correo al ric de riure a veure si m'explica si he de fer res més...
ResponEliminagràcies Tonina!
ui volia dir correu
ResponEliminaEm sumo a l'Iracúndia i reclamo: Justícia!!!! Justícia d'una vegada per totes!!
ResponEliminaun personatge com cal!
Molt bones i gràcies per participar!!!!
ResponEliminatot i les confusions tirarem endavant la cadena!!!!
deu n'hi do quin personatge! serà un regal per al pròxim que s'apunti a la cadena!
i tu... doncs et toca de regal el personatge de la Carme, la Conxita que encara no ha vist la llum ( el dimarts!)
de moment la cadena està així...
Ricderiure va regalar el Narcís a la Maria Somnis de plastilina
la Maria va regalar la noia del pijama blau a la Lolita Lagarto
La Lolita va regalar la Maria a la Carme
La Carme regala la Conxita a l'Elvira ...
i seguim!
salut per tots i totes!!!
Una proposta molt bona, la d'aquesta cadena! Si tots tinguéssim l'actitud del teu personatge, ens deixarien de prendre el pèl.
ResponEliminaQuina iniciativa més maca!
ResponEliminaDoncs fins que no he vist el comentari de Ricderiure no ho he entés...
ResponEliminaEl teu personatge trobo que té moltíssima força i m'havia agradat igualment, encara que no veia clar de què anava :-))
M'ha fet gràcia que ets molt atrevida ;-)) Dius "no sé massa de què va, però aquí està el meu personatge" :-))
i la cadena segueix!
ResponElimina"la meva perdició" s'afegeix a la cadena i segur que accepta de grat el teu personatge.
Estic recopilant els enllaços al meu bloc!
salut per a tot@s!
Gràcies Lolita lagarto! Albert B. i R ens caldria una mica d'Iracúndia oi? Estonetes gràcies per passar!
ResponEliminaAssumpta literàriament puc ser molt agosarada en la vida sóc més prudent!
Gràcies Ric de riure pels aclariments...el de la Carme és el meu regal i la meva perdició s'ha quedat amb la meva Iracúndia ...i gràcies pel regal del joc!!!
Uoooooooooooooooooooooooh! Això si que és un bon regal! Em sento afortunat. Iracúndia és com encertar la loto ….... Em prendre el meu temps, espero fer un relat que li faci Justícia. Gràcies Elvira. ^_^
ResponEliminaara m'ho retornaré a llegir, o ho deixo per demà...
ResponEliminaperò miraré de participar-hi!
Deu n'hi dó la Iracúndia! :)
I la justícia és cega, muda i sorda...Pobre Iracúndia!
ResponEliminaGràcies la meva perdició celebro que t'agradi!
ResponEliminafanal blau som-hi doncs! Iracúndia sí fa honor al seu nom!
Ai Pilar quanta raó cega, muda i sorda....!
Un personatge molt potent! Trobarà la justícia que demana?
ResponEliminaSalut!
Ja he penjat al meu bloc el relat pel teu personatge regal. Gràcies de nou. Amb el teu permís, he copiat el gravat de Jacques Callot. ^_^
ResponEliminaGràcies dissortat!
ResponEliminaui no havia vist el comentari la meva perdició però ja vaig passar pel teu bloc a llegir-lo